Pendent eth viatge, que poderen botar en practica eras lors coneishenças e familiarizà’s in situ damb era cultura catalana
Eras arrelacions occitanocatalanas ara Edat Mejana que horen tanben evocadas, especiaument pendent era visita deth Musèu d’Istòria de Catalonha
Deth 4 ath 7 de heurèr, 18 gafets de 4u deth collègi Émile-Paul Vayssié d’Aurinhac (Baish Comenge) que participèren a un viatge escolar en Catalonha, daguens un projècte pedagogic organizat peths professors d’occitan e de latin. Gràcias ad aqueth “percors romanic”, aqueres joens comengeses que horen sensibilizats ara parentat lingüistica entram eras lengas romanicas e, pendent eth viatge, que poderen botar en practica eras lors coneishenças e familiarizà’s in situ damb era cultura catalana, sustot qu’èran lotjats a çò de familhas catalanofònas. Que poderen tanben practicar uns quantes còps eth occitan, com quan horen entrevistats per un jornalista de Betevé, era television de Barcelona, e pendent un talhèr de danças tradicionalas occitanas e catalanas, animat per Joan Codina, musician catalan que balhèc totas eras explicacions en gascon.
Eth viatge que voliá tanben ensenhar eras arrelacions estretas qu’unissen, dempuish bèra estona a, eras tèrras occitanas e catalanas, en tot partir d’un eretatge comun, eth deth Empèri Roman. En aqueth sens, era visita de Tarragona que hoc particularament esclairanta. Eras arrelacions occitanocatalanas ara Edat Mejana que horen tanben evocadas, especiaument pendent era visita deth Musèu d’Istòria de Catalonha. Eras especificitats dera cultura catalana non horen pas tanpòc desbrembadas: era visita dera Casa dels Entremesos que permetec de parlar deths Gigants e eth rencontre damb eths castellers de Barcelona qu’impressionèc fòrça eths collegians. Eth viatge qu’aviá tanben coma tòca de descobrir eth art modèrne —visita deth Palau Güell e deth musèu Dalí— sense deishar de costat eras sciéncias, damb era descobèrta dera Cosmocaixa, on eths gafets poderen realizar experiéncias ludicas e traversar un bòsc tropicau!
Que cau senhalar eth plan bon estat d’esperit deths escolans qu’arrepresentèren coma cau eth lor establiment pendent aqueres quate dias. Que les cau ara realizar un quasernet de viatge, damb comptes renduts deras visitas, impressions, illustracions e petits objèctes personaus. Aqueris trebalhs, acompanhats d’un diaporama, que seràn presentats aths lors parents en fin d’annada escolara.
Joan-Pau Ferré
fffff
fffff
Jornalet a l'escòla
Jornalet a una seccion especifica sus l’escòla occitana. Nos agradariá fòrça que las escòlas, que sián de Calandretas o d’escòlas bilingüas, poguèsson emplenar elas meteissas aquesta seccion amb de nòvas, e que los quites escolans las poguèsson redigir en explicar los faches que fan l’actualitat dins cada escòla: una excursion culturala, la vesita d’una personalitat, una fèsta populara amb los parents, una competicion esportiva, etcetèra. Evidentament, las fotografias, los enregistraments o los imatges de vidèo seràn tras que benvenguts, se n’i a.
Se cada escòla nos manda quatre o cinc nòvas per an serem plan contents e satisfaches. Pensam que pòt èsser un bon ponch d’amassada per la comunautat educativa occitana, una iniciativa interessanta pels escolans e un esplech de socializacion lingüistica per las familhas dels escolans.
Esperam de poder comptar amb lo vòstre sosten, e esperam que Jornalet serà una aisina utila per las escòlas occitanas. Mandatz-nos las vòstras nòvas a info@jor…
Eth viatge que voliá tanben ensenhar eras arrelacions estretas qu’unissen eras tèrras occitanas e catalanas, en tot partir d’un eretatge comun, eth deth Empèri Roman. En aqueth sens, era visita de Tarragona que hoc particularament esclairanta
Etiquetas
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#4 Adishatz, dilhèu que trobaratz uas arresponsas en tot cercar eth musèu per google :
Museu d'Història de Catalunya > La memòria d'un país > Exposició permanent : El naixement d'una nació...
Se'm brembi de plan, aqueth materiau grafic estèc elaborat ath temps deth Eurocongrés 2000, entarà mòstra " Càtars i trobadors " que tièc lòc en eth madeish musèu (2003).
En eth catalòg dera mòstra, p.72, que trobaratz ua mapa titolada "Els comtats catalans i occitans al final del segle x. " e p.74 era mapa titolada "Els comtats catalans i occitans al final del segle XII." Qu'ei aquera darrèra que mes sembla aquera dera fotò deth article... Eras colors an cambiats ena mòstra d'auè en dia, totun qu'expliquen :
- A. Corona d'Aragó, a. vassalls dera madeisha.
- B. Comtat de Tolosa, b. vassalls deth madeish.
- C. vassalls del Regne d'Anglaterra.
- D. limits del Sacre Imperi Germànic.
Eth catalòg, titolat : " Càtars i trobadors, Occitània i Catalunya : renaixença i futur" qu'estèc distribuat aras bibliotècas deras institucions qu'an hèt aportacions tarà mòstra, com eth CIRDÒC, eth musèu P.Dupuy de Tolosa, era Bibl.Interuniversitaire de Montpelhèr, eth musèu Fenaille de Rodès, eth musèu Massey de Tarba, eth musèu arqueologic de St Bertrand de Comenge.....
#1 A ieu, çò que m'estranha es lo duo ducat de Gasconha - Ducat de Guiana. La "Guiana" es l'equivalent linguïsticament popular del nom sabent "Aquitania" (e donc non pas *Aquitània, pas mai qu' *Occitània). E lo ducat d'Aquitania a agut correspondut a un territòri immens, comprenent lo front atlantic fins a Navarra, mas tanben Lemosin e Auvèrnha. Los ducs d'Aquitania cde la familha de'N Guilhèm IX, lo trobador, avián quitament pretencions legitimas subre lo comtat de Tolosa (e i menavan guèrras per o far valer, sense succès final). Los dos ducats de la mapa foguèron integrats puèi a la corona d'Anglatèrra, mentre que las coronas de França e d'Aragon se disputiguèron la dominacion d'autras tèrras occitanas, amb lo resultat dramatic que sabèm. L'empèri roman germanic, el, teniá, grosso modo, l'autra man de Ròse.
E donc, question ; qu'es aqueste "ducat de Gasconha", distinct del ducat d'Aquitania ? Benlèu i a detalhs que m'auràn escapat, que non fau istorian. De tot biais, nos manca lo títol e la legenda de la mapa…
Los viatges d'occitanets a Catalunya o als Paisos Catalans es molt enriquidora e es podria dir per tots els occitans indispensable. Las terras fraires son en molts de sentits un exemple del camin qu' an de seguir eles.
La carta que vesèm sus la fòto me pareis plan enigmatica. Ai pas jamai vist aquò e me demandi se nòstres vesins catalans coneisson l'istòria dels paises d'òc. Que son aquel verd e aquel roge ? Qu'es aquela invencion ? D'on sortisson aquò ?
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
#4 Adishatz, dilhèu que trobaratz uas arresponsas en tot cercar eth musèu per google :
Museu d'Història de Catalunya > La memòria d'un país > Exposició permanent : El naixement d'una nació...
Se'm brembi de plan, aqueth materiau grafic estèc elaborat ath temps deth Eurocongrés 2000, entarà mòstra " Càtars i trobadors " que tièc lòc en eth madeish musèu (2003).
En eth catalòg dera mòstra, p.72, que trobaratz ua mapa titolada "Els comtats catalans i occitans al final del segle x. " e p.74 era mapa titolada "Els comtats catalans i occitans al final del segle XII." Qu'ei aquera darrèra que mes sembla aquera dera fotò deth article... Eras colors an cambiats ena mòstra d'auè en dia, totun qu'expliquen :
- A. Corona d'Aragó, a. vassalls dera madeisha.
- B. Comtat de Tolosa, b. vassalls deth madeish.
- C. vassalls del Regne d'Anglaterra.
- D. limits del Sacre Imperi Germànic.
Eth catalòg, titolat : " Càtars i trobadors, Occitània i Catalunya : renaixença i futur" qu'estèc distribuat aras bibliotècas deras institucions qu'an hèt aportacions tarà mòstra, com eth CIRDÒC, eth musèu P.Dupuy de Tolosa, era Bibl.Interuniversitaire de Montpelhèr, eth musèu Fenaille de Rodès, eth musèu Massey de Tarba, eth musèu arqueologic de St Bertrand de Comenge.....
#1 A ieu, çò que m'estranha es lo duo ducat de Gasconha - Ducat de Guiana. La "Guiana" es l'equivalent linguïsticament popular del nom sabent "Aquitania" (e donc non pas *Aquitània, pas mai qu' *Occitània). E lo ducat d'Aquitania a agut correspondut a un territòri immens, comprenent lo front atlantic fins a Navarra, mas tanben Lemosin e Auvèrnha. Los ducs d'Aquitania cde la familha de'N Guilhèm IX, lo trobador, avián quitament pretencions legitimas subre lo comtat de Tolosa (e i menavan guèrras per o far valer, sense succès final). Los dos ducats de la mapa foguèron integrats puèi a la corona d'Anglatèrra, mentre que las coronas de França e d'Aragon se disputiguèron la dominacion d'autras tèrras occitanas, amb lo resultat dramatic que sabèm. L'empèri roman germanic, el, teniá, grosso modo, l'autra man de Ròse.
E donc, question ; qu'es aqueste "ducat de Gasconha", distinct del ducat d'Aquitania ? Benlèu i a detalhs que m'auràn escapat, que non fau istorian. De tot biais, nos manca lo títol e la legenda de la mapa…
Anam enebir aqueles viatges dins un terraire comunautarista que los ògres s'i manjan los dròlles!
Los viatges d'occitanets a Catalunya o als Paisos Catalans es molt enriquidora e es podria dir per tots els occitans indispensable. Las terras fraires son en molts de sentits un exemple del camin qu' an de seguir eles.
La carta que vesèm sus la fòto me pareis plan enigmatica. Ai pas jamai vist aquò e me demandi se nòstres vesins catalans coneisson l'istòria dels paises d'òc. Que son aquel verd e aquel roge ? Qu'es aquela invencion ? D'on sortisson aquò ?
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari