Pendent son mandat, lo president francés, Emmanuel Macron, a trobat l’oposicion populara a son programa de reformas liberalas qu’a volgut impausar. Sens dobte lo movement dels Gilets Jaunes es la contèsta pus granda qu’a rescontrat, qu’es estat seguit per las caumas mai multitudinàrias de l’istòria de França que protestavan contra la reforma de las pensions. Mas ara Macron sembla que vòl profechar de la cortina de fum que la li prepausa la crisi de la Covid-19 per s’impausar d’un biais marcial, de la meteissa manièra qu’o fa Pedro Sánchez a l’estat espanhòl.
 
 
“Sèm en guèrra”
 
Macron anoncièt las mesuras per combatre la pandemia de la Covid-19 en disent “sèm en guèrra”. Almens o diguèt cinc còps dins una declaracion solemna emesa per la television. D’un caire, las mesuras del confinament empedisson las manifestacions e Macron faguèt lo gèst de reportar las mesuras contestadas que voliá impausar, dont la reforma de las pensions.
 
Mas Macron a agit d’autre caire. Qualques jorns puèi, s’aprovava las mesuras de son decret d’urgéncia amb pro de majoritat a l’Assemblada Nacionala francesa malgrat la ferma oposicion de l’esquèrra de Mélenchon del PCF e d’una ponhada d’abstencions del Partit Socialista que considèran que lo decret de Macron es excessiu. Segon sos opausants, Macron profiècha de l’estat d’alarma per retalhar de dreches del trabalh e far aprovar una bona ponhada de las mesuras tan contestadas per carrièras.
 
 
Trabalhar fins a 60 oras per setmana
 
Lo decret de Macron, qu’espandís l’estat d’alarma a un periòde de dos meses, dona de facilitats a las entrepresas per alterar las condicions de trabalh de lors salariats. De soslinhar los oraris. La ministra del trabalh, Muriel Pénicaud, anonciava al començament de la setmana que cèrts sectors podián trabalhar fins a 60 oras per setmana, fàcia al maxim de 48 oras per setmana que reclamavan los movements socials. A mai, Pénicaud anonciava que la mejana consecutiva d’oras setmanièras pendent tres meses s’alongariá de 44 a 46 oras. Los sectors pus concernits son l’alimentacion, lo transpòrt, l’energia, la logistica e las telecomunicacions.
 
 
Adieu als 2,5 jorns de comjats pagats aquerits per mes
 
La lei de Macron per l’estat d’emergéncia damatja tanben un dels dreches mai presats de las luchas obrièras: lo drech de comjats pagats. L’ordenança permet al govèrn de “modificar las condicions d’aquisicion de comjats pagats e permet a tot emplegaire d’impausar o de modificar unilateralament las datas de presa d’una partida dels comjats pagats, de jorns de reduccion del temps de trabalh”. En clar, i aurà pas pus los 2,5 jorns de comjats pagats aquerits per mes. Tanben metràn en plaça un regim mai restrictiu de las reduccions del temps de trabalh. S’es generalizada la possibilitat de trabalhar lo dimenge e las oras de pausa obligatòrias entre doas jornadas de trabalh son reduchas d’11 a 9.