Actualitats
Comença un cors en linha per aprene l’occitan a partir de l'esperanto
Los esperantofòns son sovent de poliglòtas, d’afogats per las lengas e de mond amb sensibilitat per l’ecologia lingüistica
Lo primièr de junh se dobrirà sus Facebook un cors d’occitan a partir de l'esperanto. Es una iniciativa venguda d’un collaborador regular de Jornalet, Joan-Marc Leclercq, que fa partida de la granda comunautat de locutors de la lenga internacionala.
Lo cors se nomena “Ni lernas la okcitanan” (aprenèm l’occitan) e cèrca de tocar de mond de pertot, en tot saber que los esperantofòns son sovent de poliglòtas, d’afogats per las lengas e de mond amb una sensibilitat per l’ecologia lingüistica. Per tant, l’accion serà acompanhada d’accions similaras amb de lengas minorizadas coma lo chovash, lenga de la region mejana de Vòlga ont se tròba fòrça esperantistas.
Lo cors prendrà la forma d’una publicacion brèva mas quotidiana sus un mot, una frasa o una expression. La possibilitat per los aprenents de pausar de questions e la possibilitat d’aver una interaccion dirècta, çò qu’es ja un avantatge dels grands. E mai se difondrà d’enregistraments, de musica e de filmets utils per l’ensenhament internacional de la lenga occitana.
“L’idèa vengoc de paginas Facebook qu’existissen ja a favor de l’aprendissatge deu lingala e que foncionan fòrça plan”, çò explica Leclercq que precisa qu’aquí “los corses son difusats en anglés en los comentaris sovent en swahili, dusau lenga de Còngo”.
La reüssida de l’iniciativa sembla garentida, a ne jutjar per çò que nos conta Leclercq a la redaccion de Jornalet: “S’aquò demanda un drin de trabalh, la possibilitat es grana de pertocar un public pro larg, benlèu mès larg qu’un cors locau. La publicitat ende recrutar volontaris o simplament curioses a ja començat suu hilat”.
De soslinhar que dins la comunautat esperantista mondiala i a fòrça mond interessats per la lenga nòstra. D’un latz perque es una lenga minorizada qu’es — miraclosament — totjorn viva. D’autre caire, l’occitan foguèt la primièra lenga de cultura d’Euròpa après lo latin.
L’esperanto es una lenga iniciada en 1887 pel mètge josieu L.L. Zamenhof a Varsòvia amb la tòca que siá un esplech aisit mas complet per l’intercompreson e la creacion culturala entre las personas de lengas e culturas diferentas sens que degun renóncie a las pròprias. A l’ora d’ara ten una comunautat de locutors considerabla per tota la planeta amb una produccion culturala pas brica mespresabla.
Lo cors se nomena “Ni lernas la okcitanan” (aprenèm l’occitan) e cèrca de tocar de mond de pertot, en tot saber que los esperantofòns son sovent de poliglòtas, d’afogats per las lengas e de mond amb una sensibilitat per l’ecologia lingüistica. Per tant, l’accion serà acompanhada d’accions similaras amb de lengas minorizadas coma lo chovash, lenga de la region mejana de Vòlga ont se tròba fòrça esperantistas.
Lo cors prendrà la forma d’una publicacion brèva mas quotidiana sus un mot, una frasa o una expression. La possibilitat per los aprenents de pausar de questions e la possibilitat d’aver una interaccion dirècta, çò qu’es ja un avantatge dels grands. E mai se difondrà d’enregistraments, de musica e de filmets utils per l’ensenhament internacional de la lenga occitana.
“L’idèa vengoc de paginas Facebook qu’existissen ja a favor de l’aprendissatge deu lingala e que foncionan fòrça plan”, çò explica Leclercq que precisa qu’aquí “los corses son difusats en anglés en los comentaris sovent en swahili, dusau lenga de Còngo”.
La reüssida de l’iniciativa sembla garentida, a ne jutjar per çò que nos conta Leclercq a la redaccion de Jornalet: “S’aquò demanda un drin de trabalh, la possibilitat es grana de pertocar un public pro larg, benlèu mès larg qu’un cors locau. La publicitat ende recrutar volontaris o simplament curioses a ja començat suu hilat”.
De soslinhar que dins la comunautat esperantista mondiala i a fòrça mond interessats per la lenga nòstra. D’un latz perque es una lenga minorizada qu’es — miraclosament — totjorn viva. D’autre caire, l’occitan foguèt la primièra lenga de cultura d’Euròpa après lo latin.
L’esperanto es una lenga iniciada en 1887 pel mètge josieu L.L. Zamenhof a Varsòvia amb la tòca que siá un esplech aisit mas complet per l’intercompreson e la creacion culturala entre las personas de lengas e culturas diferentas sens que degun renóncie a las pròprias. A l’ora d’ara ten una comunautat de locutors considerabla per tota la planeta amb una produccion culturala pas brica mespresabla.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
En 1998 foguèt editat (a compte d'autor) : "Kelkaj paŝoj en la okcitana".
Es una version en esperanto, facha per Pauleta Averós e Ives Bachimont, del manual escolar : "Parli occitan" de Joan Rigosta.
I.S.B.N. : 2-9512505-0-9
Veiquí une idea tras que bona! Mercés Joan-Marc. Segur, coma zo ditz lo Quentin, se podriá trobar en dire que siá sus FB nonmàs, se pòt pas publiar en doble sus un autre malhum o sus un blòg? E lo contrari me plairiá tanben, apréner l'esperanto dempuei l'occitan. Aviá començat l'esperanto mas sei totjorn demorat debutant.
#1 Aqueles pòdon estudiar l'occitan en linha dirèctament al Collègi d'Occitania. Mas la lenga referenta en fòra de l'occitan i es lo francés, e non pas l'esperanto…
Polida iniciativa, ne vau parlar mas quicòm m’agrada pas gaire :
«cèrca de tocar de mond de pertot» en se conhant sus Facebook ? E pels qu’accèptan pas las condicions de susvelhança / utilizacion d’aqueste malhum social ? Auràn pas accès liurament als corses :(
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari