Actualitats
Profechar del confinament per parlar lo basco “mai, amb mai de mond e en mai d’ocasions”
L’iniciativa Euskaraldia prepausa de vidèos e de messatges per fin de perpensar a l’ostal sus l’usatge de la lenga e per lo promòure
Doas setmanas per tal de perpensar a l’ostal sus l’usatge del basco amb la tòca de l’emplegar mai. Es çò que prepausa l’iniciativa Etxealditik Euskaraldira en Bascoat per profechar del temps de confinament obligat per la lucha contra la pandemia de la Covid-19. Cada jorn entre lo 21 d’abril e lo 3 de mai, los impulsors de l’iniciativa publicaràn de vidèos e de messatges amb de reflexions de far e de proposicions per aumentar l’usatge de la lenga.
Los materials se pòdon trobar sus la pagina Facebook d’Euskaraldia e tanben sus sos comptes de Twitter e Instagram.
Los organizaires an demandat a las personas participantas que pengen un ponch de color sus lors balcons o fenèstras, coma mòstra de lor participacion a la proposicion durant lo confinament.
Euskaraldia, un “exercici social”
Etxealdik Euskaraldira es una proposicion que fa partida d’una iniciativa mai larga, Euskaraldia, que foguèt enregada en 2018 per divèrsas associacions e institucions bascas, definida coma un “exercici social” per aumentar l’usatge social de la lenga basca —per la parlar “mai, amb mai de mond e en mai d’ocasions”, segon son lèma— a travèrs del cambiament de las abituds lingüisticas. L’iniciativa vòl encoratjar la reflexion individuala sus aquelas abituds e, d’aquí estant, facilitar l’incorporacion de nòvas practicas que menen a un usatge mai larg de la lenga.
La primièra edicion —presenciala— de l’Euskaraldia se debanèt pendent onze jorns dels meses de novembre e decembre de 2018. I participèron environ 200 000 personas e 85 associacions de mai de 400 comunas de las sèt províncias istoricas bascas.
Per la davalada que ven, baste que l’evolucion de la pandemia o permeta, es prevista la segonda edicion presenciala de l’Euskaraldia.
Aquesta nòva es adaptada de Nationalia amb qui Jornalet ten un acòrdi de cooperacion.
Los materials se pòdon trobar sus la pagina Facebook d’Euskaraldia e tanben sus sos comptes de Twitter e Instagram.
Los organizaires an demandat a las personas participantas que pengen un ponch de color sus lors balcons o fenèstras, coma mòstra de lor participacion a la proposicion durant lo confinament.
Euskaraldia, un “exercici social”
Etxealdik Euskaraldira es una proposicion que fa partida d’una iniciativa mai larga, Euskaraldia, que foguèt enregada en 2018 per divèrsas associacions e institucions bascas, definida coma un “exercici social” per aumentar l’usatge social de la lenga basca —per la parlar “mai, amb mai de mond e en mai d’ocasions”, segon son lèma— a travèrs del cambiament de las abituds lingüisticas. L’iniciativa vòl encoratjar la reflexion individuala sus aquelas abituds e, d’aquí estant, facilitar l’incorporacion de nòvas practicas que menen a un usatge mai larg de la lenga.
La primièra edicion —presenciala— de l’Euskaraldia se debanèt pendent onze jorns dels meses de novembre e decembre de 2018. I participèron environ 200 000 personas e 85 associacions de mai de 400 comunas de las sèt províncias istoricas bascas.
Per la davalada que ven, baste que l’evolucion de la pandemia o permeta, es prevista la segonda edicion presenciala de l’Euskaraldia.
Aquesta nòva es adaptada de Nationalia amb qui Jornalet ten un acòrdi de cooperacion.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Euskadi un exemple per occitania, amb una lenga pas latina dificila de recuperar, per l'ailhament qu' es troba entre lengas latinas, doncs es recupera gràcias a l'escola e lo govern de Vitoria. Occitania a damunt sa esquina lo govern de París, lo centralisme mai facha qu' existeis al mond, mas la lenga es latina, prestigiosa, amb los trobadors la primiera amb la quala es faguet poesia de las latinas. E pot recuperar se com l'eusquera.
Estic confinat fa 45 dies sense eixir de casa. En el meu cas és natural però tinc videoconferències i trucades telefòniques amb el meu cercle més íntim catalanoparlant cada dia:
Veig i/o parle amb mon fill, ma filla joves adults, dues germanes, els meus tres millors amics, la meua assistent personal a la feina, el meu cap superior, mon cunyat, ma cunyada, dos nebots adolescents…
Visc a Guardamar i sóc d'Elx a l'Extrem Sud del País Valencia a la frontera sud del català.
Enyore veure de prop, oldre i tocar els familiars i amics però no no he deixat de sentir el meu valencià més pròxim: aquest català meridional meu.
He pensat sempre que la situació occitana podría millorar molt si la virtualitat apropés les persones més enllà de les discussions filològiques escrites. Conec la situació occitana però aquests mitjans de comunicación contemporanis poden restablir una xarxa potents de parlants i crear sinèrgies.
Això sí, nosaltres no parlem de llengua, Al capdavall, sóc l'únic lingüista en el meu cercle i parlem de la "vida vidanta".
Si els parlés del "valencià" i no "en valencià" deixarien de comunicar-se amb mi per ser un freakie!
A mi m'agradaria molt tenir videoconferències en occità. Conec la llengua i puc parlar-la amb un petit esforç. L'usatge crea usatge!
Es pot parlar de tantes coses i aprendre tant dels magnífics parlants tradicionals o neo-parlants amb un alt nivell de llengua.
Per què no hi ha un "voluntariat lingüístic" per les xarxes a la Internet?
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari