Actualitats
Cèrcan d’eliminar l’occitan de l’educacion publica en lo remplaçant per l’anglés
Los ensenhaires d’occitan denóncian que lo nòu plan de cursus bilingües francés-anglés prepausa de los desvolopar en eliminant los d’occitan
Nòva revirada a l’ensenhament de l’occitan dins las escòlas publicas francesas. S’es aviat un nòu plan de desvolopament ministerial que prevei de cursus bilingües francés-anglés, e sembla que se desplegaràn al detriment de l’occitan, çò denóncian los ensenhaires d’occitan.
D’un caire, lo collectiu per l’ensenhament de l’occitan dins l’Acadèmia de Tolosa (CRÈO Tolosa) denóncia que dels tres cursus d’anglés previstes en Carcin, almens un se metrà en plaça eliminant l’occitan. S'agís del de Pradinas (Carcin Blanc), precisament un dels endreches ont los ensenhaires d’occitan s’èran mai batuts per que se faguèsse aquel cursus. Per aquela rason an mandat una letra al director academic dels servicis de l’Educacion Nacionala (DASEN) del departament d’Òlt per li demandar de servar lo cursus. Dins la letra tanben li demandan perqué precisament a Pradinas.
D’autre caire, los ensenhaires d’occitan de l’acadèmia de Bordèu anóncian tanben de mobilizacions. Planhon que dins la region de Nòva Aquitània se preveja un fum d’aqueles cursus bilingües francés-anglés. Per exemple, a la rintrada, dins lo departament de Gironda se prepausarà 4 cursus d’anglés, los meteisses obtenguts en occitan en dètz ans de trabalh. Tanben dins lo departament de Dordonha se n’anóncia dos, e se crenh que fagan perilhar los 4 d’occitan que i a l’ora d’ara.
Lo desplegament d’aqueles cursus bilingües francés-anglés serà encara pus larg a Marselha: 10 sits e sembla que tanben i auriá un plan d’accion dins l’acadèmia de Niça. De ramentar que dins l’estat francés dison “acadèmias” a las circonscripcions escolaras.
D’un caire, lo collectiu per l’ensenhament de l’occitan dins l’Acadèmia de Tolosa (CRÈO Tolosa) denóncia que dels tres cursus d’anglés previstes en Carcin, almens un se metrà en plaça eliminant l’occitan. S'agís del de Pradinas (Carcin Blanc), precisament un dels endreches ont los ensenhaires d’occitan s’èran mai batuts per que se faguèsse aquel cursus. Per aquela rason an mandat una letra al director academic dels servicis de l’Educacion Nacionala (DASEN) del departament d’Òlt per li demandar de servar lo cursus. Dins la letra tanben li demandan perqué precisament a Pradinas.
D’autre caire, los ensenhaires d’occitan de l’acadèmia de Bordèu anóncian tanben de mobilizacions. Planhon que dins la region de Nòva Aquitània se preveja un fum d’aqueles cursus bilingües francés-anglés. Per exemple, a la rintrada, dins lo departament de Gironda se prepausarà 4 cursus d’anglés, los meteisses obtenguts en occitan en dètz ans de trabalh. Tanben dins lo departament de Dordonha se n’anóncia dos, e se crenh que fagan perilhar los 4 d’occitan que i a l’ora d’ara.
Lo desplegament d’aqueles cursus bilingües francés-anglés serà encara pus larg a Marselha: 10 sits e sembla que tanben i auriá un plan d’accion dins l’acadèmia de Niça. De ramentar que dins l’estat francés dison “acadèmias” a las circonscripcions escolaras.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
De legir tanben nòstra analisi detalhada : http://www.felco-creo.org/02-06-20-le-tout-anglais-pour-seule-vision-ou-de-la-servitude-volontaire/
De legir sus aquò la tribuna de la FELCO / https://opinion.jornalet.com/felco/blog/3189/what-the-fuck-mr-blanquer-1
De legir sus aquò la tribuna de la FELCO / https://opinion.jornalet.com/felco/blog/3189/what-the-fuck-mr-blanquer-1
La dreta col·laboracionista francesa coma lo pp a l'Estat Espanyol. Prova de totas la manieras d'embolicar e confondra a la gent per eliminar la lengo nostro., mas a part d'aquests tics fachistas.
Crec que seria una una gran causa qu' es fes "Lo Musèu dels Trobadors e Tobairitz". A Occitania encara es tocan instruments medievals del temps dels Trobadors, com es la viola rodona que a pocas bandas mai se toca, las xeremias de la cabreta, lo salteri o salmier (que se sent molt per la musica argelina de Radio Alger en ona larga), lo flaujòl e lo tamborin, la flauta, las diferentas panderetas, trompetas, lo rabec, cornetas,........ que es podria mostrar coma sonan cada una e en conjunt, en lo Musèu. Una altra seccion podria ser la de las cançonetas mai popularas dels trobadors en una sala per cada trobador. No tendria per què sortir car lo manteniment a lo Govern Regional o als sieus financiadors,e podria ser un loc per donar a coneisser pels visitant e per què non al turistas, ont es pogués disfrutar de la de lo Joi d'Amor.
Atau que poderam vader autant cons com los americans.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari