Actualitats
Cossí serà lo Mond fins en l’an 2150?
La BBC a amassadas dins una interessanta infografia las prediccions de quaranta expèrts dins totes los domenis
En aprofechant l’intrada de l’an, la BBC s’es demandat cossí seriá lo futur immediat... e mens immediat. “Tomorrow’s world: a guide to the next 150 years” (Lo Mond de deman, una guida dels 150 ans que venon) es una interessanta infografia ont se representa quaranta prediccions que las an fachas, aquestes darrièrs ans, de blogaires, de scientifics, de jornalistas, de politics e d’expèrts quant a un periòde futur que va d’ongan fins en l’an 2150. Las prediccions, mai o mens ardidas, pertòcan l’informatica e la robotica, la politica e los negòcis, la sciéncia e la natura, la societat e la tecnologia.
Qualques exemples: la darrièra prediccion, per 2150, ditz que los èssers umans passaràn los cent cinquanta ans de vida; una autra calcula qu’aperaquí en l’an 2060 i aurà una basa marciana; e a l’entorn de 2050, una bastissa de mai de dètz quilomètres de nautor. Mai près, en 2030, d’unes creson que d’avions comercials sens pilòt volaràn.
Pr’amor que los britanics son normalament afogats per escometre, la BBC a demandat a l’entrepresa Ladbrokes qu’emplegue las siás coneissenças per avalorar se cada prediccion vendrà realitat o non.
Qualques exemples: la darrièra prediccion, per 2150, ditz que los èssers umans passaràn los cent cinquanta ans de vida; una autra calcula qu’aperaquí en l’an 2060 i aurà una basa marciana; e a l’entorn de 2050, una bastissa de mai de dètz quilomètres de nautor. Mai près, en 2030, d’unes creson que d’avions comercials sens pilòt volaràn.
Pr’amor que los britanics son normalament afogats per escometre, la BBC a demandat a l’entrepresa Ladbrokes qu’emplegue las siás coneissenças per avalorar se cada prediccion vendrà realitat o non.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Urosament, me disi en legissent aquò, que lo monde, la vida ou simplament los òmes, seràn totjorn mai inteligents e mai creatius o imprevisibles que los estatisticians de la BBC!
#2 As rason, Arnaud, nos cal far plaser. lo plaser es çò que pòrta la creacion -del mond, coma o mòstra lo pintre-, es çò primièr a la naissença! Inventèm un país!
An oblidat, me sembla, los factors biologics, climatics, toxicolgics, epidemiologics, la risca de retombadas radiocativas civilas e militaras, las crisis probablas d'isterias collectivas religiosas, politicas e mai las crisis ligadas a la manca d'aiga o de mangisca. An tanben oblidat la risca de la mòrt del sisitèmi capitalista. Fin finala, se son faits plaser, qué.
Alara, nos farem plaser tanben. En 2150, los quatre estats idependents de la comunautat pirenenca, de lengas aragonesa, basca e occitano-catalana ajudaràn la zòna castelhana e la zòna francesa a subreviure a sa depression cronica, ligada sas desillusions imperialistas sebelidas…
La BBC se muda en pitonissa. Anam plan! En 1913, cossí avian imaginat lo monde de 1953? E çò que se passèt entre aquelas doas annadas?
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari