Aran Amassa a demandat que lo 28 de junh que ven lo drapèl del collectiu LGTBI siá present dins totas las comunas d’Aran a l’ocasion de la commemoracion que la fa cada an per aquesta efemerida consagrada a sos dreches. Fins ara, èra una practica abituala dins fòrça municipi de l’estat espanhòl, mas dempuèi lo començament de junh passat es enebit.
 
Segon una senténcia publicada lo 26 de mai passat per la Cort Suprèma espanhòla es proïbit de far servir tot drapèl non oficial a las bastissas e espacis publics.
 
Delà totas las comunas catalanas que brandan la bandièra independentista, nomenada estelada, aquela senténcia s’es prononciada amb la tòca d’anullar la decision del conselh municipal de Santa Cruz de Tenerife qu’aviá decidit de brandar lo drapèl sobeiranista de las illas Canàrias, es a dire la bandièra tricolora del país sens l’escut mas amb sèt estelas verdas que representan las sèt illas.
 
Del meteis biais que la senténcia anulla una decision presa pel conselh municipal de Tenerife, se poiriá cancelar la decision del govèrn d’Aran d’oficializar l’imne e lo drapèu occitans? D’efièch, lo drapèl oficializat pel Conselh General d’Aran, compausat de la crotz occitana amb l’escut d’Aran al centre, es pas mençonat dins l’Estatut d’Autonomia de Catalonha, lei que la reconeis l’estat espanhòl. La bandièra aranesa si qu’es citada dins la Lei d’Aran, que son encastre es lo Principat de Catalonha.

 

L'1 de juny el Tribunal Suprem dictà una sentència establint que l´acord del dia 16/9/2016 de la Corporació Municipal de Tenerife és nul. L'acord consistia en que el dia 22 d´octubre onegés la bandera de les Canàries amb 7 estels verds en representació de cada illa

FIL pic.twitter.com/Zr7pV5NGJz

— realitat* (@larealitat) June 11, 2020

 

El Tribunal Supremo tumba el acuerdo del Ayuntamiento de Santa Cruz para exhibir como "bandera nacional canaria" la de las siete estrellas verdes #Tenerife#canariashttps://t.co/BBquqa5oIxpic.twitter.com/npUCMSnVNb

— Canarias Ahora (@Cahora) June 1, 2020