Lo libanés Georges Ibrahim Abdallah, empresonat per l’Estat francés dempuèi 28 ans en Occitània per complicitat d’assassinat de dos diplomatics en 1982, poirà sortir de preson en libertat condicionala a condicion d’èsser expulsat del “territòri francés”, segon çò que raportèt ièr a Le Figaro una font prèpa del dorsièr.

La cambra d’aplicacion de las penas de París, qu’examinava la question en apelacion, a accedit a l’ochena demanda de desliurança en la condicionant a un decret d’expulsion del “territòri franés” que lo ministèri de l’Interior deu prene d’aicí al 14 de genièr.
 
Abdallah foguèt arrestat en 1984 a Lion (Arpitània), acusat de portar de documents falses e de téner d’armas e d’explosius. En 2003, se li autregèt la libertat condicionala mas foguèt pas liberat a causa dels trecimacis de la maquina politica judiciària francesa.
 
Libanés, de familha crestiana maronita, comunista, antisionista e antiimperialista, Georges Ibrahim foguèt, en 1979, un dels principals promotors de las Fraccions Armadas Revolucionàrias Libanesas  (FARL), una organizacion armada que se definissiá marxista, revolucionària e arabista, e que centrèt la siá activitat contra la preséncia coloniala israeliana, estatsunidenca e francesa en Liban.
 
Las FARL revendiquèron los assassinats de Ray Charles, adjonch militar de l’ambaissada dels Estats Units en França, e de Yakov Marsimantov, cap del Mossad en territòri francés, coma reaccion al masèl de Sabra e Shatila.
 
Abdallah foguèt condemnat a quatre ans de preson en 1984, mas en 1987 la condemnacion venguèt a perpetuitat, amb un maxim de 15 ans, per complicitat amb los assassinats de Charles e Marsimantov.
 
En 2003, deviá èsser liberat, mas, quand Dominique Perben èra ministre de la justícia, lo procuraire de Pau recorreguèt contra la decision per “l’impacte susceptible de se provocar en França, Israèl e los Estats Units amb la siá liberacion”.
 
Totas las demandas de libertat condicionala d’Abdallah li foguèron negadas, per téner “una perilhositat especiala”, e mai se los grops armats ont aviá militat existissián pas mai.