Actualitats
325 jornalistas bascos exigisson que los representants politics parlen basco per garentir lo drech d’assabentar en la lenga del país
“Lo jornalisme professional basco a drech d’aver un govèrn que parle basco. Los ciutadans an drech d’aver un govèrn que parle basco”, çò recòrda lo manifèst qu’an publicat
Un grop de 325 jornalistas bascos an publicat un manifèst ont demandan al govèrn regional d’Euskadi que los conselhièrs l’executiu sàpian parlar basco per garentir que los jornalistas pòsca trabalhar e assabentar en la lenga del país. Remembran que los representants politics an l’obligacion de comunicar e respondre a de questions en lenga basca, e apondon que, amb aquela reclamacion, vòlon “corregir un deficit d’egalitat”: “Los jornalistas que trabalham en basco o fasèm dins una situacion d’inegalitat que dura dempuèi fòrça annadas”, çò planhon.
“N’i a pas pro amb d’expressions legidas en basco o far que los pòrtavoses en basco sián los representants amb mens de responsabilitats”, çò diguèt lo director de Berria, Martxelo Otamendi, en tot remarcar que normalizar completament la lenga basca es un dever de totes los ciutadans, mas sustot de las institucions e dels qu’assumisson de responsabilitats politicas. Tanben an revendicat l’importància de poder comunicar en la lenga del país per que l’informacion siá rigorosa e sonhada, mai que mai se prenèm en compte l’importància qu’an los mèdias pertocant la normalizacion de la lenga. “Es l’obligacion del jornalista de pausar de questions, del temps qu’es la responsabilitat dels responsables politics d’i respondre. Tanben en basco”, çò an avertit.
Los jornalistas bascos considèran que, trenta uèch ans après l’aprobacion de la lei basica de normalizacion de l’usatge de la lenga basca, lo president del govèrn autonòm deu formar un executiu que lo parle: “Lo jornalisme professional basco a drech d’aver un govèrn que parle basco. Los ciutadans an drech d’aver un govèrn que parle basco”.
Lo manifèst se presentèt dijòus. Lo legiguèron ensems Martxelo Otamendi e l’animatritz de ràdio Maite Artola. An jonch lo manifèst de nombroses mèdias coma Argia, Jakin, Gara, Hamaika Telebista, Naiz, Gaztezulo, Elhuyar, Euskal Telebista, Euskadi Irratia, Eitb.eus, El Diario Vasco, Radio Euskadi, Naiz Irratia, Pikara Magazine e Eldiario.es.
“N’i a pas pro amb d’expressions legidas en basco o far que los pòrtavoses en basco sián los representants amb mens de responsabilitats”, çò diguèt lo director de Berria, Martxelo Otamendi, en tot remarcar que normalizar completament la lenga basca es un dever de totes los ciutadans, mas sustot de las institucions e dels qu’assumisson de responsabilitats politicas. Tanben an revendicat l’importància de poder comunicar en la lenga del país per que l’informacion siá rigorosa e sonhada, mai que mai se prenèm en compte l’importància qu’an los mèdias pertocant la normalizacion de la lenga. “Es l’obligacion del jornalista de pausar de questions, del temps qu’es la responsabilitat dels responsables politics d’i respondre. Tanben en basco”, çò an avertit.
Los jornalistas bascos considèran que, trenta uèch ans après l’aprobacion de la lei basica de normalizacion de l’usatge de la lenga basca, lo president del govèrn autonòm deu formar un executiu que lo parle: “Lo jornalisme professional basco a drech d’aver un govèrn que parle basco. Los ciutadans an drech d’aver un govèrn que parle basco”.
Lo manifèst se presentèt dijòus. Lo legiguèron ensems Martxelo Otamendi e l’animatritz de ràdio Maite Artola. An jonch lo manifèst de nombroses mèdias coma Argia, Jakin, Gara, Hamaika Telebista, Naiz, Gaztezulo, Elhuyar, Euskal Telebista, Euskadi Irratia, Eitb.eus, El Diario Vasco, Radio Euskadi, Naiz Irratia, Pikara Magazine e Eldiario.es.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari