La jutgessa argentina María Romilda Servini entend uèi l’èx-politician espanhòl Rodolfo Martín Villa. Sus el pesa un mandat d’arrèst internacional per de crimes contra l’umanitat dins lo massacre del 3 de març de 1976 a Gasteiz (Bascoat). La jutgessa entendrà l’èx-politician per videoconferéncia dins una transmission que se farà a partir de l’ambaissada d’Argentina a Madrid. Après sa declaracion, la jutgessa deu decidir se l’enseguís per crimes contra l’umanitat coma o reclaman las victimas de la dicha “Transicion“, periòde après la mòrt del dictator Francisco Franco e la mesa en plaça de l’actual sistèma designat coma “democracia”.
 
Servini mena ja, de Buenos Aires estant, un procès contra lo franquisme per crimes contra l’umanitat. Mas per ara lo procès acara l’oposicion del govèrn espanhòl e de sa justícia, que considèra qu’aqueles crimes “son ja prescriches en Espanha”. La jutgessa, pasmens, precisa que s’agís de “crimes contra l’umanitat e que, per tant, aquel delicte se prescriu pas”. Servini a lo sosten de l’ÒNU.
 
 
Lo massacre del 3 de març de 1976
 
Lo 3 de març de 1976, i aguèt a Gasteiz (Bascoat) una jornada de cauma. Los caumaires avián organizat una assemblada dins una glèisa. La polícia i lancèt de gases lacrimogèns per los far sortir e tanlèu que foguèron sortits los fusilhèt. Lo bilanç foguèt de 5 caumaires mòrts e 150 nafrats per las balas. Aqueles faches inspirèron l’album Campanades a Morts de Lluís Llach.
 
 
Letra dels quatre èx-presidents de govèrn espanhòls
 
Dos jorns abans, los quatre èx-presidents de govèrn espanhòls vius –Felipe González, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero e Mariano Rajoy– , dos socialistas e dos conservators, mandèron una letra a la jutgessa Servini per defendre lo ròtle de l’ex-ministre Rodolfo Martín Villa pendent los ans après la dictatura dins lo periòde dich de “Transicion”.  La letra la signan tanben lo cap de la diplomacia europèa e èx-ministre espanhòl, Josep Borrell, e qualques èx-dirigents sindicals e politicians.
 
L’esquèrra espanhòla a manifestat son indignacion e lo segond vicepresident del govèrn espanhòl e cap de Podèm, Pablo Iglesias, a denonciat per escrich una “vergonha”.
 

 

A España deu ser normal que ex-polítics i sindicalistes presionen a la jutgessa argentina que jutjarà Martin Villa. En les democràcies no ho és gaire. Diria jo, vaja. https://t.co/SwxZN7igXR

— Mireia Boya Busquet (@yeyaboya) September 1, 2020

 

Quanta misèria; no teniu ni dignitat, ni vergonya. Justícia pels crims del franquismehttps://t.co/ByTLYO0TrZ

— Jordi Cuixart (@jcuixart) September 2, 2020

 

Estimades i estimats q sou a la presó o a l'exili, Dani, @Detingudes23S, Síndics, multats, imputats i perseguits. Quatre presidents avalen l'honestedat del botxí Martin Villa. Res a fer. Cap concessió. Defensa a mort dels fundadors podrits del seu estat. Sempre sereu lliures

— Lluís Llach (@lluis_llach) September 1, 2020

 

#MEMÒRIA | La jutge argentina María Servini, que investiga els crims del franquisme, ha citat a declarar demà, 3 de setembre, Rodolfo #MartínVilla. Recuperem el perfil de qui fou el governador "radicalment falangista" de Barcelona https://t.co/Hpj8jdOaQS Per Pau Casanellas pic.twitter.com/GhRT8ZdyVn

— Directa (@La_Directa) September 2, 2020

 

1) González, Zapatero, Aznar, Rajoy i Borrell han dirigit a la jutge Servini, cartes de suport i el.logi a Rodolfo Martín Villa, q dijous ha de declarar acusat de crims de lesa humanitat durant el postfranquisme. El propi Martin Villa fará entrega de les cartes a la jutge. pic.twitter.com/mRFhvE3WdQ

— Xavier F. Domènech (@xavidomenech99) September 1, 2020