CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Actualitats

Lo darrièr roman de Lluís Llach vòl far un omenatge a Occitània

“Fa solament un sègle, Occitània èra un país de dotze milions d’occitanofòns e ara es avalit per l’estat francés republican”, çò ditz l’escrivan que dedica son òbra a Robèrt Lafont e Mireia Boya

| Univers
Amb mai d’un trentenat de disques e cinc romans publicats, Lluís Llach es vengut un dels musicians e escrivans catalans mai coneguts. Ara ven de presentar son darrièr libre Escac al destí ont l’autor vòl rendre omenatge a Occitània.
 
L'obratge es un roman negre que se passa dins un reialme imaginari a l’Edat Mejana ont lo “poder de la crotz” contraròtla las vidas de las gents al costat del “poder de l’espasa”. Pels personatges, Llach a causit de prenoms occitans. “Son un omenatge a Occitània. Son totes occitans. Fa solament un sègle Occitània èra un país de dotze milions d’occitanofòns, amb un prèmi Nobel, e ara es avalit per l’estat francés republican. Es tanben un omenatge a Robèrt Lafont, activista, e a Mireia Boya, que parlava aranés” al Parlament, çò a dich lo musician e escrivan dins divèrses mèdias coma Vilaweb e la Television de Catalonha.
 
Escac al destin es l’istòria d’un jove prèire sonat Orenç designat per enquistar sus un crime comés dins un castèl del reialme de Magens. Sa condicion de bastard del rei Ebrard d’Albir lo situa près de las esfèras de poder. Mas aquela designacion es empoisonada e Orenç risca de demorar atrapat dins las luchas escuras d’ambicions desmesuradas pel poder. De traïsons, d’aspiracions del Vatican per manténer l’estatut religiós de l’airal e la gestacion d’una guèrra civila a l’entorn d’una nòva eretgia son l’encastre d’aquela istòria.

 
 
 

  
 
 
 
LLACH, Lluís. Escac al destí. Univers, 2020. 296 paginas.




  



abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

Al vent...
9.

#7#8 Catalonha s'es a cha pauc alassada d'una polida legenda que s'es pas materializada dins la realitat : la bèla endormida Occitània s'es pas jamai desvelhada.

  • 2
  • 0
francesc palma
8.

LLuís LLac es sensible a la situaion occitana, catalana, basca, alemanha, corsa, etc de l'estat francès. Es positiu qu' una generacion que luitet pel la democràcia als finals dels cinquanta, amb greus problemas d'aquela Catalunya invadida pel feixisme, luitas obreras, detencions, torturas, per aconseguir las libertats mai indispensablas. Agi tengut la sensibilitat de guaitar cap a Occitania, d'entendrer la. Molts d'aquela generacion tenian una gran simpatia cap a França, sas libertats, mas una vegada que l'Estat Espanyol aconseguí la democràcia, las coses canviaren de punt de vista e vegeren la gran opression que pateixen las altras nacions de l'Estat Francès.

  • 6
  • 1
Venim del Nord, Venim del Sud...
7.

LLuis LLach fa partida d'aquelas generacions catalanas qu'encara sabian çò qu'èra Occitània e quines ligams estreches ligavan las bessonas catalana e occitana. Sabi pas s'aquò's degut a l'ensenhament engimbrat dempuèi 40 ans per la Generalitat mas m'es un crèba-còr de constatar que las generacions catalanas d'uèi ignoran e taisan aquesta parentat linguistica amb l'occitan. Perque saique marca-mal d'ésser associat de prèp o de luonh a-n-aquel parent paure e desconsiderat quand òm vòl ésser convidat a la taula prestigiosa de las lengas "vertadièiras" e "reconegudas" ? La rampelada de LLuis LLach, companh fisèl, sus l'estrecha parentat istorica e linguistica d'Occitània amb Catalonha nos fai d'autant mai caud al còr.

  • 9
  • 1
Jean-Marc12
6.

Ieu tanben legissi en catalan... que foguèri estudiant Erasmus a Barcelona ! Còsta pas gaire, es verai ! Lo darrièr libre que legiguèri en catalan foguèt " Jo confesso" de Jaume Cabré. Un'aventura umana e literaria ! Mas soi ben d'acòrdi amb lo Pitaluga, pr'amor que lo subjècte del libre tòca d'a fons al còr dels Occitans. Alara una revirada en occitan me sembla totjorn una necessitat. Viva !

  • 5
  • 0
Pitaluga
5.

#2
#4
Soi d'acòrdi amb vos Franc. Còsta pas gaire a un occitan de legir lo catalan, amb la resèrva que fasètz sus la poesia. Ara, soi tanben del vejaire de Jean-Marc : vist lo tèma del libre, me sambla que val lo còp de revirar aqueste roman en occitan. En mai d'aquò, se n'i a que coneisson pas encara LLluis Llach (que s'es totjorn parlat mai de Julio Iglesias e d'autras espanholadas dins l'exagòn), es una bona escasença per o far e se virar apuèi vèrs son òbra de cantador.

  • 3
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article