capçalera biera tobiers

Actualitats

Catalonha festeja sa Diada nacionala amb sos representants en preson e dins l'encastre de la crisi sanitària

Auràn luòc per tot lo país una tièra de mobilizacions que combinaràn de protèstas fisicas e d’eveniments virtuals

| ANC
Catalonha festeja uèi sa Diada nacionala amb sos representants legitims en preson o en exili, condemnats a de penas de fins a 12 ans per sedicion, e amb un fum d’autres elegits e ciutadans independentistas acusats. La Diada a luòc uèi tres ans après que se votèt majoritàriament per l’independéncia dins un referendum reprimit amb violéncia per la polícia espanhòla e dins un ambient d’incertitud après una republica proclamada e non aplicada, jos una repression estatala e amb un govèrn en Espanha que, per ara, contunha las meteissas politicas repressivas que lo precedent. A mai, s'espèra que dins los jorns avenidors la Cort Suprèma espanhòla declare inelegible l'actual president de la Generalitat Quim Torra, çò qu'apond d'incertitud a la situacion politica del país.
 
Mas la crisi sanitària del nòu coronavirus rend la jornada d’uèi atipica. Per tant, se farà pas de manifestacion gigantassa mas una tièra de mobilizacions que combinaràn de protèstas fisicas e d’eveniments virtuals. L’eveniment l’organiza l’Assemblada Nacionala Catalana (ANC) e Òmnium Cultural e se tendrà jos lo lèma “Lo dever de bastir un avenir melhor, lo drech d’èsser independents”. La tòca es de demostrar que “l’independéncia non solament es possibla mas mai necessària que jamai”.
 
 
Quinas mobilizacions se fan uèi?
 
Amb aquelas mobilizacions, l’ANC vòl denonciar la discriminacion economica e sociala que la patís Catalonha e que pòrta tòrt als ciutadans, en mai de revendicar l’independéncia coma lo sol mejan de revirar aquela situacion. I aurà 107 ponches d’acamp amb una capacitat totala de 48 000 personas dins 82 comunas del Principat. Es previst que se crèe mai de ponches d’amassada a causa del nombre de participants. La majoritat de las protèstas se tendràn davant los sètis administratius de l’estat espanhòl: Agéncia Tributària (tresaur public), Banca d’Espanha, Seguretat Sociala, oficis espanhòls de l’emplec, estacions ferroviàrias etc.
 
Totas las mobilizacions seràn estaticas e los manifestants deuràn manténer a tot moment dos mètres de distància amb la rèsta del public. Se seguirà lo modèl de manifestacions que s’es vist en d’autres endreches del Mond ont se garentís una distància constanta e s’empacha los atropaments.


Se demanda que lo mond que participaràn a aqueles recampaments s’inscrigan per ne poder contrarotlar la quantitat de personas. A mai, sus plaça, i aurà de volontaris que velharàn per que se despasse pas lo nombre previst de participants. Caldrà portar la masca.
 
Del costat virtual, se ven d’activar lo sit web Xarxa Independència (Ret Independéncia) amb la tòca de crear un grand malhum virtual que mòstre l’implantacion de l’independentisme dins lo país e illustre la capacitat collectiva de las gents per far de grands cambiaments. En realitat, es una iniciativa solidària qu’amassa d’argent per ajudar los domenis social, cultural e sanitari que passan un marrit moment economic a causa de la pandemia.
 
 
De ser, manifestacion a Barcelona


Delà tot aquò, los Comitats de Defensa de la Republica (CDR) an cridat a manifestar a 19h30 a Barcelona per denónciar la justícia espanhòla e exigir quitament del govèrn de la Generalitat qu’arrèste la repression de la polícia catalana, los Mòssis d’Esquadra, e que torne al camin de la desobesissença a l’estat.
 
Tanben es prevista una marcha de veituras devèrs la preson de Lledoners, ont son embarrats la majoritat dels presonièrs politics.
 
 
L'11 de setembre
 
L’11 de setembre, los catalans se remembran la casuda de Barcelona en 1714 davant las tropas borbonosas. Lo País Valencian èra tombat en 1707 e Malhòrca anava èsser vencuda en 1716. Aquela desfacha representèt la fin de las institucions catalanas e la castelhanizacion del país.
 
 
 



abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article