Actualitats
Iniciativa ciutadana per que l’Union Europèa protegisca las minoritats nacionalas
Se vòl obténer que l’UE reconesca e sostenga “las regions que presentan de caracteristicas nacionalas, etnicas, culturalas, religiosas o lingüisticas diferentas” de las oficialas
Una iniciativa ciutadana europèa se bat per “l’egalitat de las regions e la sostenibilitat de las culturas regionalas”. Sa tòca es de demanar a l’Union Europèa qu’acòrde una atencion particulara a “las regions que presentan de caracteristicas nacionalas, etnicas, culturalas, religiosas o lingüisticas que son diferentas de las de la regions de l’entorn”. Cèrcan un milion de signaturas per registrar lor iniciativa ciutadana a la Comission Europèa. Per ara, solament Eslovaquia, Ongria e Romania an atench lo nombre de signaturas necessàrias del temps que los estats que pertòcan Occitània son luènh d’aquel lindal (França: un 3,2%, Espanha: un 7,81%, Itàlia un 1,73%). Se pòt signar per sosténer l’iniciativa sus aqueste ligam.
“Ensems sèm una fòrça formidabla”
Demest d’autras revendicacions, lo projècte demanda la reconeissença dels territòris nacionals, dont los Païses Catalans o Occitània (la nacion, non pas la region). L’iniciativa recep lo sosten e l’engatjament de fòrça collectius e elegits ongreses de Transilvània e d’endacòm mai, e tanben de collectius bascos e catalans. Son pòrtavotz es l’ongrés Attila Dabis, que Vilaweb ne publica una entrevista fòrça interessanta. Per Dabis, en Euròpa i a environ cinquanta milions de personas que fan partida d’aquelas minoritats nacionalas que “ensems sèm una fòrça formidabla”.
“Ensems sèm una fòrça formidabla”
Demest d’autras revendicacions, lo projècte demanda la reconeissença dels territòris nacionals, dont los Païses Catalans o Occitània (la nacion, non pas la region). L’iniciativa recep lo sosten e l’engatjament de fòrça collectius e elegits ongreses de Transilvània e d’endacòm mai, e tanben de collectius bascos e catalans. Son pòrtavotz es l’ongrés Attila Dabis, que Vilaweb ne publica una entrevista fòrça interessanta. Per Dabis, en Euròpa i a environ cinquanta milions de personas que fan partida d’aquelas minoritats nacionalas que “ensems sèm una fòrça formidabla”.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Totas las iniciativas son bonas e suman en la defensa de las lengas nostras, la força de l' unions. Podem pas desaprofitar res que sia bon e positiu. Avem d'ajudar que totas las iniciativas logicas e rasonablas ajan lo recolçament necessari per capitar.
Era iniciatiua a rason de parlar de minoritats religioses, pr'amor qu'ei precisament ua minoritat religiosa era qu'a patit eth genocidi pus grand deth sègle XX en Euròpa. Arrefusar es dògmes ei acceptable, odiar es religions o credences de cèrtes comunautats ei ua sòrta de fascisme. Quauqui viatges è era impression qu'eth laicisme oficiau dera Republica francesa ei ua religion.
De qu’es aquò « la sostenibilitat ?
Una variacion dins lo mesprètz o un manlèu necessari ?
Qualque repulsiu, saique, contra los darrièrs natius.
Ane ! Aquò rai, amusatz-vos a vòstre agrat, de tot biais tot es acabat.
#8 Exactament, tan coma sètz acusat amb orror de "nacionalisme" quand vos disètz occitan, sens s'entrevar (o en fasent mina d'ignorar) de l'omnipresent nacionalisme francès espandit de longa e a bodre per l'estat parisenc.
#7 "Jà que la ben-pensança oficiala se congosta d'assimilar la defensa de las lengas minorizadas a de racisme", efectivament ! E justament, çò donóncii ieu coma "racisme" es la defensa d'una lenga majorizada fasent crebar totas las autras, tranquillament, sense compte de rendre a degun, ja que cap gotet de sang non cai pas sul pasiment del tuador !
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari