Actualitats
Las autoritats de Tailàndia an menaçat de censurar los mèdias per arrestar las protèstas
De desenats de milièrs de personas protèstan dempuèi una setmana per fin de criticar la monarquia e d'exigir la demission del primièr ministre, lo general Prayuth
Las autoritats de Tailàndia an menaçat de censurar los mèdias per arrestar las manifestacions contra la monarquia que comencèron la setmana passada e que contunhan de se debanar e mai lo govèrn aja declarat l’estat d’urgéncia.
Segon un òrdre del govèrn signat lo 16 d’octòbre, an censurat qualques mèdias mumerics per aver publicats d’informacions que "poirián causar la panica" e "per menaçar la seguretat nacionala". La polícia diguèt dimars passat qu’esperarián que los mèdias pertocats retirèsson aquelas publicacions abans d’executar l’òrdre.
Mas los mèdias critican la menaça. Per exemple, lo sit Prachatai, censurat mas que contunha de publicar sus Twitter, assegura que se sent "onorat" d’assabentar amb precision suls afars politics e suls dreches umans en Tailàndia. De son caire, The Thai Enquirer a demandat que se retire l’òrdre en soslinhar que lo govèrn del general Prayuth deuriá "legir los contenguts dels mèdias numerics per comprene los planhs e los vejaires de las personas que los representan aqueles mèdias".
D’autre latz, los parlamentaris an mandat una letra al govèrn per li comunicar que lo parlament s’amassarà per estudiar las mesuras efectuadas per arrestar las protèstas, e exigisson la demission de Prayuth e una reforma de la monarquia. Lo parlament se deviá reünir a la fin de novembre, per çò que l’avançament de la sesilha deu aver lo consent del rei de Tailàndia, Maha Vajiralongkorn. Lo general Prayuth a dich que ne permetrà la reünion.
De desenats de milièrs de personas protèstan dempuèi una setmana malgrat que las manifestacions sián ara enebidas. Demandan la demission del general Prayuth, que ten la foncion de primièr ministre. Vòlon poder reformar la Constitucion que la redigiguèt lo conselh militar que portèt Prayuth al poder e mai son partit ganhèsse pas las eleccions legislativas.
Aquelas manifestacions son ineditas dins un país ont criticar lo rei es punit de preson.
Segon un òrdre del govèrn signat lo 16 d’octòbre, an censurat qualques mèdias mumerics per aver publicats d’informacions que "poirián causar la panica" e "per menaçar la seguretat nacionala". La polícia diguèt dimars passat qu’esperarián que los mèdias pertocats retirèsson aquelas publicacions abans d’executar l’òrdre.
Mas los mèdias critican la menaça. Per exemple, lo sit Prachatai, censurat mas que contunha de publicar sus Twitter, assegura que se sent "onorat" d’assabentar amb precision suls afars politics e suls dreches umans en Tailàndia. De son caire, The Thai Enquirer a demandat que se retire l’òrdre en soslinhar que lo govèrn del general Prayuth deuriá "legir los contenguts dels mèdias numerics per comprene los planhs e los vejaires de las personas que los representan aqueles mèdias".
D’autre latz, los parlamentaris an mandat una letra al govèrn per li comunicar que lo parlament s’amassarà per estudiar las mesuras efectuadas per arrestar las protèstas, e exigisson la demission de Prayuth e una reforma de la monarquia. Lo parlament se deviá reünir a la fin de novembre, per çò que l’avançament de la sesilha deu aver lo consent del rei de Tailàndia, Maha Vajiralongkorn. Lo general Prayuth a dich que ne permetrà la reünion.
De desenats de milièrs de personas protèstan dempuèi una setmana malgrat que las manifestacions sián ara enebidas. Demandan la demission del general Prayuth, que ten la foncion de primièr ministre. Vòlon poder reformar la Constitucion que la redigiguèt lo conselh militar que portèt Prayuth al poder e mai son partit ganhèsse pas las eleccions legislativas.
Aquelas manifestacions son ineditas dins un país ont criticar lo rei es punit de preson.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
La gent del carrer, el ciutadà mitjà, té tant de dret a opinar sobre temes econòmics, socials, polítics, històrics o geogràfics com l'economista, el sociòleg, el polític, l'historiador o el geògraf, perquè són qüestions que afecten a tota la humanitat, no només a una minoria.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari