Actualitats
Avantprimièra en linha del filme Occitan, gardarem la lenga
La projeccion del documentari se tendrà deman a 18h via Zoom e serà seguida d’un debat amb lo realizaire a l’entorn de la subrevivéncia de la lenga nòstra
Se projectarà deman divendres, 20 de novembre, a 18h via Zoom e en avantprimièra lo filme Occitan, gardarem la lenga de Marc Khanne. Per aver accès a la projeccion del filme se cal inscriure per e-mail a info(a)oc-cultura.eu. Après la projeccion, seguirà un escambi amb lo realizaire, March Khanne, e amb Youssef Charifi, de Pages & Images, a l’entorn de la subrevivéncia de la lenga nòstra.
S’agís d’un filme documentari de 52 minutas en occitan e francés, sostitolat en francés, que presenta la situacion actuala de la lenga e la cultura occitanas a partir de l’experiéncia personala de “neooccitan” del realizaire, que rescontra los que vivon la lenga. Atal, prepausa un viatge dins la lenga a l’entorn d’ensenhaires, de familhas e joves o d’artistas engatjats pel sègle XXIn en tot mostrar una istòria contrariada mas tanben plena d’esperança. Lo documentari o questiona tot e totòm: “Perqué es tan dur per una aurelha francesa de se confrontar a d’autras sonoritats? Perqué l’occitan es mes en competicion ubuesca amb lo chinés e l’anglés a l’escòla? Cossí ajuda, al contrari, a dobrir la pòrta de la tor de Babèl? E cossí aquesta lenga, qu’es la lenga de còr de nombroses creaires d’uèi, se poiriá arrestar de batre?”
Lo filme es produch per Pages & Images amb lo sosten del CNC, la Region qu’a pres lo nom d’Occitània e Occitanie Films. Aquesta avantprimièra se ten gràcias al CIRDÒC- Institut occitan de cultura, Occitanie Films, Pages & Images e ViaOccitanie. Es previst que se projècte sus ViaOccitanie e dins las salas de cinèma.
S’agís d’un filme documentari de 52 minutas en occitan e francés, sostitolat en francés, que presenta la situacion actuala de la lenga e la cultura occitanas a partir de l’experiéncia personala de “neooccitan” del realizaire, que rescontra los que vivon la lenga. Atal, prepausa un viatge dins la lenga a l’entorn d’ensenhaires, de familhas e joves o d’artistas engatjats pel sègle XXIn en tot mostrar una istòria contrariada mas tanben plena d’esperança. Lo documentari o questiona tot e totòm: “Perqué es tan dur per una aurelha francesa de se confrontar a d’autras sonoritats? Perqué l’occitan es mes en competicion ubuesca amb lo chinés e l’anglés a l’escòla? Cossí ajuda, al contrari, a dobrir la pòrta de la tor de Babèl? E cossí aquesta lenga, qu’es la lenga de còr de nombroses creaires d’uèi, se poiriá arrestar de batre?”
Lo filme es produch per Pages & Images amb lo sosten del CNC, la Region qu’a pres lo nom d’Occitània e Occitanie Films. Aquesta avantprimièra se ten gràcias al CIRDÒC- Institut occitan de cultura, Occitanie Films, Pages & Images e ViaOccitanie. Es previst que se projècte sus ViaOccitanie e dins las salas de cinèma.
Teaser " Occitan, gardarem la lenga" from Marc Khanne on Vimeo.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Segurament me diretz que la lenga a d'aver unas normas unicas per tots. En lo cas de la meva lenga lo catalan, urosament no s'a estandarizat la pronunciacion de las duas formas, la "a" atona del Valencian e lo Catalan Occidental sona egal "a", e no i a cap problema amb la "a" atona del Català Occidental e Balear que sona "oe" apagada.
La lenga d'Oc en temps de son màxim esplendor los trobadors, tant la forma escrita coma pronunciada,es un referent que cal conservar. Urosament la grafia de la lenga escrita que s'a adoptat es parièra a la dels trobadors. Mas la fonetica a cambiat degut a qu' a estat una lenga desemparada per l'estat invasor. La fonetica del temps dels trobadors en lo cas de la "a" finala, no sonava "o" com ara sinon "a" ,"oe", al manco majoritariament e non com ara, e per la rima. Lo prestigi que tenia la lenga de manera naturala afavoria las terminacions classicas de maniera que fos de la maniera mai classica e entenedora, sense velar una "a" amb una "o". Mas durant los ans d'abandon de la lenga s'an anat produint aquestes cambis e ara majoritariament se troba la lenga que s'an fait aquestes canvis sempre. Mas los parlars qu' encara conservan la pronunciacion antiga coma son los de Montpelher, Niça, la mateissa Val d'Aran e las contradas consevadoras dels Pirineus e altras zonas, an de conservar aquestas formas sabent que son las mai ben conservadas de la lenga del temps dels trobadors.
#2 "Nosautres" ? Vòls dire tu e los quatre autres legeires de Jornalet ? Un pauc de seriós, mon amic. Se l'occitan vòl conquesir un pauc lo public, l'occitanisme se deu repensar.
E a nosautres, es mailèu vòstre avenidor que non nos interèssa gaire. L'occitanisme non a suprimit cap interès a la lenga. Son interès, la lenga lo pòrta amb ela…
A ieu l'avenidor de l'occitan m'interessa pas tròp per parlar onèste, l'occitanisme a matat lo pauc d'interès per la lenga qu'aviá. Mas es una bèla iniciativa, tant melhor per lo realizador.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari