Actualitats
Las acadèmia de Tolosa e Montpelhièr s’engatjan per l’ensenhament de l’occitan
“Aquelas convencions son essencialas per assegurar la transmission de la lenga occitana per las annadas avenidoiras”, segon Patric Roux
Las autoritats del centre del país se son engatjadas per l’ensenhament de l’occitan. Las circonscripcions escolaras, dichas acadèmias, de Tolosa e Montpelhièr, d’un caire, e la region qu’a pres lo nom d’Occitània, d’autre caire, an signat de convencions per aquesta tòca, en partenariat amb l’Ofici Public de la Lenga Occitana (ÒPLO). Dins lo cas de la convencion establida amb l’acadèmia de Tolosa, an tanben signat los conselhs departamentals d’Avairon, de Nauta Garona, de Gers, dels Nauts Pirenèus, de Tarn e de Tarn e Garona, aital coma la vila de Tolosa, çò rapòrta Occitanie Tribune.
Atal, la region confirma son engatjament per l’occitan dins l’escòla publica après la convencion interacademica signada en genièr de 2017 amb la ministra de l’educacion d’alavetz e las acadèmias de Bordèu, Limòtges, Montpelhièr, Peitieus e Tolosa per la produccion de material pedagogic en occitan, la recuperacion de las doas oras d’occitan opcionalas en 5a, que foguèron reduchas a una per la reforma del collègi, una reparacion per recuperar de pòstes de professor d’occitan, las borsas “Ensenhar” pels estudiants que volguèsson devenir de professors e quitament velhar a de formacions en occitan dins las diferentas filièras universitàrias. Ara, las convencions particularas amb las acadèmias de Montpelhièr e de Tolosa, que venon d’èsser signadas, ne precisan las modalitats de començada.
“Soi particularament estacada a la diversitat culturala e lingüistica de nòstra region”, çò a dich sa presidenta, Carole Delga, en assegurant que son a menar “una politica volontària e ambiciosa en favor del desvolopament e de la valorizacion” de l’occitan e del catalan. Segon Delga, “l’aument del nombre de locutors passa per l’ensenhament d’aquelas lengas tre la mai jove edat e pendent tot lo cursus escolar”.
Segon Patric Roux, vicepresident de l’ÒPLO, “aquelas convencions son essencialas per assegurar la transmission de la lenga occitana dins las acadèmias de Tolosa e de Montpelhièr per las annadas avenidoiras. Engatjan los sòcis a conjugar lors esfòrces per i refortir durablament l’ensenhament de l’occitan en fixant d’objectius precises e dels mejans a atribuir. Concretament, garentisson la continuitat dels percorses, de la mairala al licèu, en inclusent una part dedicada a la formacion dels ensenhaires, e assolidan totas las filièras, sustot publicas e de Calandreta”.
Un objectiu de 26% d’escolans d’occitan en mai
La region ten l’objectiu d’aumentar de mai d’un 26% lo nombre d’escolans qu’aprengan l’occitan per mejan de la dobertura de nòus sits d’ensenhament dins lo primièr gra. A mai, se cèrca de bastir o de refortir los cursus complets al sen dels bacins educatius, per assegurar una continuitat de l’aprendissatge de la lenga, e tanben la mesa en plaça de mecanismes que faciliten lo dialòg entre las administracions.
La region tanben alestís una convencion per l’ensenhament del catalan en Catalonha Nòrd, en collaboracion amb l’Ofici Public de la Lenga Catalana.
Atal, la region confirma son engatjament per l’occitan dins l’escòla publica après la convencion interacademica signada en genièr de 2017 amb la ministra de l’educacion d’alavetz e las acadèmias de Bordèu, Limòtges, Montpelhièr, Peitieus e Tolosa per la produccion de material pedagogic en occitan, la recuperacion de las doas oras d’occitan opcionalas en 5a, que foguèron reduchas a una per la reforma del collègi, una reparacion per recuperar de pòstes de professor d’occitan, las borsas “Ensenhar” pels estudiants que volguèsson devenir de professors e quitament velhar a de formacions en occitan dins las diferentas filièras universitàrias. Ara, las convencions particularas amb las acadèmias de Montpelhièr e de Tolosa, que venon d’èsser signadas, ne precisan las modalitats de començada.
“Soi particularament estacada a la diversitat culturala e lingüistica de nòstra region”, çò a dich sa presidenta, Carole Delga, en assegurant que son a menar “una politica volontària e ambiciosa en favor del desvolopament e de la valorizacion” de l’occitan e del catalan. Segon Delga, “l’aument del nombre de locutors passa per l’ensenhament d’aquelas lengas tre la mai jove edat e pendent tot lo cursus escolar”.
Segon Patric Roux, vicepresident de l’ÒPLO, “aquelas convencions son essencialas per assegurar la transmission de la lenga occitana dins las acadèmias de Tolosa e de Montpelhièr per las annadas avenidoiras. Engatjan los sòcis a conjugar lors esfòrces per i refortir durablament l’ensenhament de l’occitan en fixant d’objectius precises e dels mejans a atribuir. Concretament, garentisson la continuitat dels percorses, de la mairala al licèu, en inclusent una part dedicada a la formacion dels ensenhaires, e assolidan totas las filièras, sustot publicas e de Calandreta”.
Un objectiu de 26% d’escolans d’occitan en mai
La region ten l’objectiu d’aumentar de mai d’un 26% lo nombre d’escolans qu’aprengan l’occitan per mejan de la dobertura de nòus sits d’ensenhament dins lo primièr gra. A mai, se cèrca de bastir o de refortir los cursus complets al sen dels bacins educatius, per assegurar una continuitat de l’aprendissatge de la lenga, e tanben la mesa en plaça de mecanismes que faciliten lo dialòg entre las administracions.
La region tanben alestís una convencion per l’ensenhament del catalan en Catalonha Nòrd, en collaboracion amb l’Ofici Public de la Lenga Catalana.
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Per çò que ne sabi fins ara, res dins aquesta convencion (per exmple une circulària fèrma e clara, corteta e directiva) non assigna pas cap de director d'establiment escolar public a assegurar un ensenhament "normal" de l'occitan (mai que lo professor e los escolans i sián disponibles).
Or, dins lo vent de liberalisme descabestrat qu'enduram a l'ora d'ara, "l'autonomia dels establiments" permet a un cap d'establiment de se chautar complètament d'aquesta convencion de politica linguïstica se n'a decidit aital, solet dins son canton.
Nos cal una lei per l'occitan. Las regions fan çò que pòdon ? Tant melhor ! Mas non pòdon votar leis… E d'aquí essent, los caps d'establiments, dins los faits, fan de mai en mai çò que vòlon, sense cap de comptes de rendre a degun, dins una intolerabla autocracia democraticament injustificabla.
• LAS ENGANAS BÈLAS
Aqueste divendres 20 de novembre, se celèbra la Convencion internacionala dels Dreits de l’enfant. Unas manifestacions oficialas marcan la dta. Mas pels pichons occitans, es totjorn « Los dreits de l’enfant MENS UN ». En emetent resèrvas sus l’article de referéncia a las minoritats linguisticas, França ditz clarament que vòl pas de las lengas regionalas/minoritàrias/minorizadas/mairaals dins l’ensenhament dels dròlles.
Autra engana bèla a l’Amassada nacionala amb la discutida contra la glotofobia e la discriminacion per l’accent. Avèm vist florir dins la premsa, a las ràdios, dins las TV, unes reportatges folclorics amb la preséncia necessària de la cigala que canta ; avèm aprés que i aviá dètz accents diferents entre Marselha e Tolosa, (e ne passi)… La discutida sus aquesta question, de segur ressentida per plan de monde, amaga de fait la neccessària reconeissença (pas solament formala) e presa en compte de las lengas de França. E tanben la remesa en causa del centralisme chapa-tot.
Que las acadèmias de Montpelhièr e Tolosa venguen de signar enfins los convencions amb la Region e unes departaments pel desvolopament de l’ensenhament en occitan e en catalan es una bona causa, mas i a plan de camin entre la signatura al bas d’una fuèlha e una vertadièra politica de mesa en plaça e de sosten a l’ensenhament de l’occitan.
Enfin un quicòm positiu! Çaquelà, pas res per Arièja...
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari