Actualitats
De leiçons vidèo suls aspèctes gramaticals de la lenga occitana
L’IEA-AALO a mes en òbra una sala d’estudi virtual ont se publicarà de leiçons tant sus l’occitan aranés coma sus l’occitan estandard
L’Institut d’Estudis Araneses - Acadèmia Aranesa de la Lenga Occitana (IEA-AALO) ven d’aviar una tièra de vidèos sus la nòrma de l’occitan a la manièra d’una sala d’estudi. Las primièras dètz sesilhas tractan qualques aspèctes gramaticals de l’aranés coma l’alfabet, los signes ortografics e los pronoms atòns e las presentan Ròsa Salgueiro e Miquèu Segalàs. Desenant, se publicarà de leiçons tant sus l’occitan aranés coma sus l’occitan estandard.
L’IEA-AALO existís dempuèi 2002 e conselha las autoritats d’Aran dins la gestion de l’occitan aranés. En 2014 comencèt sa mission novèla d’acadèmia de l’occitan gràcias a la reconeissença oficiala de la Val d’Aran e de la Generalitat de Catalonha en seguida de l’aprovacion en 2010 de la Lei de l’occitan, aranés en Aran.
De vesitar: www.institutestudisaranesi.cat/era-aula-dera-academia/
L’IEA-AALO existís dempuèi 2002 e conselha las autoritats d’Aran dins la gestion de l’occitan aranés. En 2014 comencèt sa mission novèla d’acadèmia de l’occitan gràcias a la reconeissença oficiala de la Val d’Aran e de la Generalitat de Catalonha en seguida de l’aprovacion en 2010 de la Lei de l’occitan, aranés en Aran.
De vesitar: www.institutestudisaranesi.cat/era-aula-dera-academia/
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
L'occitan aranès a adoptat la grafia classica dels trobadors de la lenga escrita qu'es la forma sabenta. Per desgràcia la reforma mistralenca adoptet una grafia fonetica francesa per la lenga escrita, lo que pels amant se la lenga d'Oc e pels amants de la lenga d'Oc que i a per tot lo mond, pert força interès. La fonetica aranesa es molt correcta e urosament no se pareis pas a la fonetica estandar en el cas concret de la "a "finala , que pareis que certs sectors volen imposar per tots los parlar, seguint lo model francimand. Pel cas del català es respectan las formas mai cultas de la lenga classica, qu' en molts casos s'an perdut força en lo Principat e lo País Valencian, coma son: "cercar" que a la TV3 diuen moltas vegadas en castellà "buscar", "ha estat" que moltes vegadas diuen "ha sigut", "un glop" que diuen "un trago".etc. Per la television de las Balears IB3 o diuen ben e jamai diuen aquestas castelhanadas.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari