capçalera campanha

Actualitats

L’estat francés refusa totjorn un drech fondamental dels enfants

Al moment de ratificar la Convencion, aplicada sus tota la planeta, franc dels Estats Units, França faguèt una resèrva sus l’article 30, que tòca los dreches lingüistics

| Joan Turu

Lo 20 de novembre de 1989, fa 30 ans uèi, que se signèt la Convencion Internacionala dels Dreches de l’Enfant,  una de las reüssidas mai importantas dins la reconeissença e l’afirmacion dels dreches umans. La Convencion dels Dreches de l’Enfant es un dels tractats mai ratificats del Mond; segon l’UNICÈF, es estat ratificat per 193 estats e per gaireben totes los membres de las Nacions Unidas. La Convencion se centra sus l’enfança, fa referéncia als besonhs e dreches especifics dels mainats e obliga los estats d’obrar per lors melhors interèsses. Mas ailàs, França faguèt una resèrva per aplicar pas l’article que tòca los dreches lingüistics.
 

La resèrva de França sus la Convencion
 
Al moment de ratificar la Convencion, aplicada sus tota la planeta, franc dels Estats Units, França faguèt una resèrva sus l’article 30. Aquel article ditz:
 

“Dins los estats ont existisson de minoritats etnicas, religiosas o lingüisticas o de personas d’origina autoctòna, un enfant autoctòn o qu’aperten a una d’aquestas minoritats pòt pas èsser privat del drech d’aver sa vida culturala pròpria, de professar e de practicar sa quita religion o d’emplegar sa lenga pròpria en comun amb los autres membres de son grop.”
 
Mas al moment de la ratificacion d’aquela convencion, lo govèrn de la Republica Francesa faguèt la resèrva seguenta:
 
 “Lo Govèrn de la Republica declara, compte tengut de l’article 2 de la Constitucion de la Republica Francesa, que l’article 30 a pas de s’aplicar per çò que concernís la Republica”.
 
La Convencion suls Dreches de l’Enfant es un instrument internacional qu’establís los dreches civils, politics, economics, socials e culturals dels enfants. Foguèt adoptada per l’Assemblada Generala de las Nacions Unidas lo 20 de novembre del 1989 e intrèt en vigor lo 2 de setembre de 1990 après sa ratificacion de part de 78 estats membres. La convencion compta 54 articles e dos protocòls addicionals, un sus la participacion dels enfants dins de conflictes armats e un autre sus la venda d’enfants e las prostitucion e pornografia infantilas.


abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

francesc palma
5.

Cal denunciar a l'UNESCO l'Estat Francès que no reconeis los drets linguistics dels infants. Las organizacions e partits occitans an de far aquesta tasca que los correspon de defensa de la lenga d'Oc e tutas las altras de l'estat que los frnacimans ignoren.

  • 2
  • 0
Pitaluga
4.

L'estat francés, coma mai va mai ignòra los dreches fondamentals. Darrièrament : lo drech d'informar.

  • 2
  • 0
Guy Debord
3.

#1 Se refusa totjorn, tostemps e sempre, es d'esperar que caiga, s'espatarre, s'estaloire pietadosament aqueste estat francés egemonista, racista e exterminator de pòbles…

  • 12
  • 1
Peiròt
2.

A l'an que ven. Es totjorn un plaser de vos tornar legir.

  • 2
  • 0
Pau
1.

Se refusès encara l'estat francés, se poiriá esperar que, un jorn, cambiès d'idèa. Mas se refusa totjorn, tostemps e sempre, res es pas d'esperar.

  • 17
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article