CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Actualitats

Tolosa: una formacion intensiva per se professionalizar en occitan

Durant sièis meses, lo cors prepausa que los estagiaris sián preparats als mestièrs restacats a la lenga e la cultura occitanas. Es finançat per la region

| Michal Jarmoluk
Conéisser coma cal la lenga e la cultura occitanas e èsser preparat per i trabalhar professionalament, es la tòca del cors de formacion professionala que començarà a Tolosa lo 30 de decembre. Durant sièis meses, lo cors prepausa un nivèl B2 de lenga e que los estagiaris ajan las competéncias professionalas portadas per l’occitan que jòga aquí un ròtle de trempolin cap a l’emplec.
 
Las formacions son totalament finançadas per la region que ten lo nom d’Occitània e son dirigidas als inscriches de Pòl Emplec qu’ajan un nivèl d’estudis equivalents o superiors a un Bac+2. Lo cors, de 600 oras, se ten dins l’encastre del dispositiu QUALIF Pro del Programa Regional de Formacion.
 
Los emplegaires auràn aital la possibilitat d’engatjar de personas tre lo començament del mes de junh venent, competentas en occitan e capablas de se situar dins lo mitan occitan.
 
Lo cors l’efectua lo Centre de Formacion Professionala Occitan de la region que ten lo nom d’Occitània a l’antena de Tolosa. Las classas auràn luòc del 30 de decembre al 8 de junh dins los locals de l’Ostal d’Occitània, al numèro 11 de la Carrièra Malcosinat, près de l’estacion de mètro Esquiròl.
 
 
 
 
Per mai d’informacions:
contact(a)cfpoccitan.org
— +33 (0)7 66 43 14 32
 
 



 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

francesc palma
1.

Una bona causa la de la formacion per l'ensenyament de la lenga del país, financada per la Region Occitania. Lo model que cresi que s'auria d'adoptar referent a la fonetica, es lo dels Països Catalans que respecta las diferencias foneticas. E decantar se de lo model francimand totalment unificat. Respecta la fonetica Valenciana, la de LLeida e la de las Balears, diferentas de la de Barcelona, que sempre s'an respectat, antigament e ara. Per la tv e radios es segueis fent igual, de respectar las diferencias foneticas qu'i a, e qu' al cap i a la fin, es una causa normal en totas las lengas grans de molts de parlars. A Mallorca es parla amb l'article salat al carrer, per exemple disem "sa barca, sa dona, s'homo,..., però no sempre, per què per dir coses importants disem "la Seu, el bisbe, la Verge Maria,...., amb l'article literari, es com un signe de distincion que vé d'antic. També los sermons sempre es feien e es fan en l'article literari., e per l'IB3 per donar las noticias, e quan parlan los locutors tamben o fan en l'article literi. Nosaltes tamben avem altras diferencias amb la fonetica de Barcelona, però sempre an respectat las nostras diferencias per part de Barcelona. Referent a la lenga d'Oc, amb lo cas de qu' es posin televisions o radios a ciutats on fan la diferenta de l'a de Tolosa, es a dire a la contrada de Montpeller e Seta, al comtat de Niça, Aran, la Bigorra, las Landas ,contradas conservadora lingüisticament dels Pirineus e altras, etc. que sona coma oe, a, e .Sauria dadoptar sa fonetica, respetant la e plus per qu' es la sabenta dels trobadors. La "o" finala es força diferenta de la "a" etimologica de la lenga esrita estandar e per tant molt alhunhada del latin. E fins e tot per una tv de la lenga d'Oc s'aurian mesclar los diferents accents

  • 4
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article