Actualitats
Macron prepausa un referendum per inclure la defensa del clima dins la Constitucion
“Serà una reforma constitucionala en un article”, çò a anonciat davant los membres de la Convencion Ciutadana pel Clima
“Aquò serà una reforma constitucionala en un article”, çò a anonciat lo president davant los membres de la Convencion Ciutadana pel Clima. A mai, a precisat que la reforma deu èsser aprovada per l’Assemblada Nacionala francesa e puèi pel Senat.
De far un referendum per “inclure las nocions de biodiversitat, environament e lucha contra l’escalfament climatic” dins l’article 1r de la lei fondamentala es inclús dins las 149 proposicions dels 150 membres de la Convencion Ciutadana pel Clima.
La proposicion es d’apondre una tresena alinèa a l’article 1r que diga: “La Republica garentís la preservacion de la biodiversitat, de l’environament e la lucha contra lo desreglament climatic”.
Los ciutadans franceses an pas participat a un referendum dempuèi 2005, quand votèron majoritàriament “non” a la Constitucion europèa.
De far un referendum per “inclure las nocions de biodiversitat, environament e lucha contra l’escalfament climatic” dins l’article 1r de la lei fondamentala es inclús dins las 149 proposicions dels 150 membres de la Convencion Ciutadana pel Clima.
La proposicion es d’apondre una tresena alinèa a l’article 1r que diga: “La Republica garentís la preservacion de la biodiversitat, de l’environament e la lucha contra lo desreglament climatic”.
Los ciutadans franceses an pas participat a un referendum dempuèi 2005, quand votèron majoritàriament “non” a la Constitucion europèa.
La proposition de la #ConventionCitoyenne pour le #climat de soumettre à #référendum la modification de l'article 1 de la Constitution a été confirmée par @EmmanuelMacron https://t.co/ErOfX35nGG
— Convention Citoyenne pour le Climat (@Conv_Citoyenne) December 14, 2020
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Cal pas cap de referendum per defensar la vida e de la terra. Los diners qu' es gasten per aissò serà tirar diners de badeas. Magraneta que ja te coneissem !
Coma cantava Ludwig van :
COM ! COM ! COM ! COM !
#2 la seguida....
Sus las 56 centralas nuclearis d’EDF, 24 son atancadas per causa de tarzansas dins lo mantener degut a la COVID-19. La produccion eoliana flaca çaquelà de per en causa d’un anticiclon sus europa (cap de ventalha). Es jos l’aflat d’aquelas dos costrenements que tornèc l’utilizacion de las centralas a carbon.
Fransa ten quatre centralas al carbon : Cordemais ; Le Havre ; Gardanne ; Saint Avoid.
Las centralas al carbon deurian tampar en 2022 n’en damorarà sonqu’una ambe una data de tampadura d’èsser precisada al delà de 2022
Las òps d’electricitat venon de mai en mai important, vuèituras electric e tot lo demai, se sap que la produccion efetiva de l’eolian vira a 22% de sa capacitat nominala teorica : un rendament tèunhe. Demai l’eolian es una energia non mestrejable es lo vent que capdela e non pas un quichet que se buta per aumentar o demesir la produccion.
Coma ça disiá Na Pompili se poriá mentre aquest’invern aver de copuras d’electricitat per manca de produccion.
avèm las eolianas a 2 MG que son 20 tonas de palmas en materiá composit de carbona e de resinas diversas que sabèm pas reciclar. per las eolianas de 8 MG es 100 tonas. que sabèm pas totjorn reciclar. Ambe 15 000 eolianas nos far 300 000 tonas que sabèm pas reciclar : de que n’anem far ?
cada eoliana es 1500 tonas de beton e 200 tonas pel mat que son recicladas en teoria. De saber que per l’assedament de beton cap de lei nimai de reglamentacion vos ten dins l’obligacion de l’enlevar.
Un m3 de beton fa pus o mens 2300kg per una eoliana cal 8 a 12 m3 de beton per l’assedament.
Es atal que cap d’operator d’eoliana crompa de terra, far d’arrendaments sus 20 ans (esperança de vida de l’eoliana) al prep dels proprietaris atal, en cas de quincanèla o al cap de l’arrendament i a cap d’obligacion d’enlevar l’estre . Tot es a la carga del proprietari….. e desmargar una eoliana ten un còst de 200 000€.
#2 la seguida....
Sus las 56 centralas nuclearis d’EDF, 24 son atancadas per causa de tarzansas dins lo mantener degut a la COVID-19. La produccion eoliana flaca çaquelà de per en causa d’un anticiclon sus europa (cap de ventalha). Es jos l’aflat d’aquelas dos costrenements que tornèc l’utilizacion de las centralas a carbon.
Fransa ten quatre centralas al carbon : Cordemais ; Le Havre ; Gardanne ; Saint Avoid.
Las centralas al carbon deurian tampar en 2022 n’en damorarà sonqu’una ambe una data de tampadura d’èsser precisada al delà de 2022
Las òps d’electricitat venon de mai en mai important, vuèituras electric e tot lo demai, se sap que la produccion efetiva de l’eolian vira a 22% de sa capacitat nominala teorica : un rendament tèunhe. Demai l’eolian es una energia non mestrejable es lo vent que capdela e non pas un quichet que se buta per aumentar o demesir la produccion.
Coma ça disiá Na Pompili se poriá mentre aquest’invern aver de copuras d’electricitat per manca de produccion.
avèm las eolianas a 2 MG que son 20 tonas de palmas en materiá composit de carbona e de resinas diversas que sabèm pas reciclar. per las eolianas de 8 MG es 100 tonas. que sabèm pas totjorn reciclar. Ambe 15 000 eolianas nos far 300 000 tonas que sabèm pas reciclar : de que n’anem far ?
cada eoliana es 1500 tonas de beton e 200 tonas pel mat que son recicladas en teoria. De saber que per l’assedament de beton cap de lei nimai de reglamentacion vos ten dins l’obligacion de l’enlevar.
Un m3 de beton fa pus o mens 2300kg per una eoliana cal 8 a 12 m3 de beton per l’assedament.
Es atal que cap d’operator d’eoliana crompa de terra, far d’arrendaments sus 20 ans (esperança de vida de l’eoliana) al prep dels proprietaris atal, en cas de quincanèla o al cap de l’arrendament i a cap d’obligacion d’enlevar l’estre . Tot es a la carga del proprietari….. e desmargar una eoliana ten un còst de 200 000€.
Apèi aver tancat la centrala nucleari de Fessenheim que produziciá cap de CO2, fransa al nom de l’ecologia a tornat botar en tranta las vièlhas centralas al carbon : Plan venguda al CO2 que torna a grand destre al nom de l’ecologia. De son costat Alemanha nos asaiga de tot son CO2 escupit per sas vièlhas centralas al carbon.
Carbonha ! Carbonha ! ça disiá lo vièlh auvernhat !
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari