Un nòu estudi fach per de cercaires estatsunidencs e alemands suggerís que dins l’ocean interior d’Encelad, una de las lunas de Saturne, i poiriá aver de vida microbiana. La descobèrta arriba après recebre de nòvas donadas de la mission Cassini de la NASA sus Saturne que confirman que i auriá ailà de vapor d’aiga sortida de la superfícia glaçada d’aquel satellit. L’estudi foguèt publicat dins la revista numerica Icarus.
 
Per ansin, segon aquel estudi, aquela pichonèla luna de Saturne auriá un ocean jos la superfícia glaçada. La tròba d’idrogèn molecular permetriá d’afirmar que i a d’energia liura disponibla, un fenomèn tanben conegut coma metanogenèsi, una reaccion metabolica de l’idrogèn amb lo dioxid de carbòni que formariá de metan e d’aiga.
 
 “Sus la Tèrra, tanben i a de vida aerobica que consuma d’energia jos forma de glucòsa e d’oxigèn per crear de dioxid de carbòni e d’aiga, çò diguèt Christine Ray, cercaira de l’Universitat de Tèxas en San Antonio. Los microbis anaerobics pòdon metabolizar d’idrogèn per crear de metan. Son de procèsses vitals a l’ora de crear de vida basica, coma la fotosintèsi o l’alenament.”
 
 
Un ocean amb de condicions singularas
 
Alavetz, la còla de cercaires que faguèt aquel estudi decidiguèt de verificar s’èra possible d’aver la meteissa causa dins l’ocean d’Encelad. Assagèron, doncas, de recrear las condicions d’aquel ocean. Estudièron se i aviá la possibilitat de creacion d’oxidants d’oxigèn amb l’ajuda de la radiacion espaciala e se la via microbiana abiotica podiá tanben ajudar a aquel procès. Tanben estudièron se los minerals d’aquel ocean podián tresmudar aqueles oxidants en sulfats e oxids de fèrre. (Legissètz la seguida)



 

---

Aqueste article es  publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion. Podètz legir l'article entièr aicí