Actualitats
Austràlia: un cambiament dins l’imne nacional per reconéisser los aborigèns
La decision l’a anonciada per suspresa lo primièr ministre pendent lo cap d’an
Lo primièr ministre australian, lo liberal Scott Morrison, a anonciat un cambiament dins l’imne nacional per reconéisser e onorar los pòbles originaris. Aquela polida suspresa anonciada tanlèu començat l’an 2021, l’an saludada totes los grops politics.
Lo cambiament es d’una simpla expression dins la segonda estròfa de la cançon. En luòc de parlar d’Austràlia coma un país “jove e liure”, desenant dirà qu’es “unit e liure”, çò es qu’an cambiat “For we are young and free” per “For we are one and free”.
Los aborigèns consideravan plan insultant que l’imne diguèsse qu’Austràlia èra un país jove, ja qu’eles i vivon dempuèi de milièrs d’annadas. Èra una mòstra del colonialisme que pretendiá qu’Austràlia èra un país sens abitants abans l’arribada dels colons angleses.
Los aborigèns foguèron pas reconeguts coma ciutadans abans l’an 1967 e son encara victimas de racisme e discriminacion. Totun, se mobilizan totjorn que mai per revendicar lors dreches e lor biais de viure.
En 2017, los aborigèns proclamèron lo Manifèst d’Uluru, qu’exigís, entre d’autras causas, una votz pròpria per eles al parlament. Aquela demanda es pas encara acceptada.
L’imne nacional en lenga dharug
En parallèl a las demandas politicas an crescut las reconeissenças simbolicas, dont lo cambiament de l’imne es la pus significativa. Justament, ara fa un mes, pel primièr còp, l’imne foguèt cantat oficialament en anglés e en lenga dharug al començament d’una partida oficiala de rugbi contra Argentina.
Lo cambiament es d’una simpla expression dins la segonda estròfa de la cançon. En luòc de parlar d’Austràlia coma un país “jove e liure”, desenant dirà qu’es “unit e liure”, çò es qu’an cambiat “For we are young and free” per “For we are one and free”.
Los aborigèns consideravan plan insultant que l’imne diguèsse qu’Austràlia èra un país jove, ja qu’eles i vivon dempuèi de milièrs d’annadas. Èra una mòstra del colonialisme que pretendiá qu’Austràlia èra un país sens abitants abans l’arribada dels colons angleses.
Los aborigèns foguèron pas reconeguts coma ciutadans abans l’an 1967 e son encara victimas de racisme e discriminacion. Totun, se mobilizan totjorn que mai per revendicar lors dreches e lor biais de viure.
En 2017, los aborigèns proclamèron lo Manifèst d’Uluru, qu’exigís, entre d’autras causas, una votz pròpria per eles al parlament. Aquela demanda es pas encara acceptada.
Australia amended its national anthem to remove a reference to the country being ‘young and free’ amid calls to recognize its Indigenous history https://t.co/wKVyaFfzOopic.twitter.com/rjDlbHPA2U
— Reuters (@Reuters) January 1, 2021
L’imne nacional en lenga dharug
En parallèl a las demandas politicas an crescut las reconeissenças simbolicas, dont lo cambiament de l’imne es la pus significativa. Justament, ara fa un mes, pel primièr còp, l’imne foguèt cantat oficialament en anglés e en lenga dharug al començament d’una partida oficiala de rugbi contra Argentina.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Los Dragons catalans pòdon faire ressortir Els Segadors abans cada partida a Brutús, e tanben a Wembley lo jorn de la finala de la Cup.
Comptam qe lo Tolosa Olimpic se'n inspire e adopte lo Se Canta coma imne.
Val mai tart que jamai.
Coma o sabèm totes a Jornalet la cola dita de França de rugbi de quinze o de tretze es una cola d'Occitania que ditz pas lo seu nom.
Imagenatz un pauc se quauque jorn obteniam de far petar Se Canta puei La Marseillaise a la debuta de
cada rescontre. Seriá una Revolucion .... tèrra tremol.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari