Lo desèrt es vast e tenebrós, tèrra de legendas, qu’alimentan la paur e la desinformacion. Un dels motius importants per sosténer l’intervencion francesa en Mali es las resèrvas d’urani del sossòl del nòrd de Nigèr. Lo Sahèl de Nigèr e lo de Mali, país de toarègs, es un meteis territòri geografic, semidesertic, separat sonque per una linha sus las mapas qu’an dessenhada los colonizaires. E França o sap plan ben. Es ela que dessenhèt aquelas mapas. Après, i installèt d’industrias extractivas. La capitala de Nigèr, Niamey, es fòrça mai près de Gao, la vila toarèg del nòrd de Mali, a l’ora d’ara jos contraròtle islamista, que la quita capitala, Bamako.

Una donada importanta, d’un libre basic: Areva en Afrique. Une face caché du nucléaire français (Editions Agone & Survie, 2012), de Raphaël Granvaud. França a desvolopat la siá energia nucleara en justificant, falsament, l’independéncia energetica del país. Dempuèi 2001, que barrèron la darrièra mina d’urani francesa, la companhiá estatala Areva, lo gigant nuclear de l’Estat, a extrach una granda partida del combustible per las centralas nuclearas civilas e militaras del sossòl african, amb de consequéncias sanitàrias, ambientalas e socialas desastrosas pels ciutadans d’aqueles païses.
 
Un tèrç de l’urani necessari per las 58 centralas nuclearas de França proven de Nigèr. Una aportacion vitala per França, pr'amor que l’energia nucleara apòrta 80% de l’electricitat del país, un cas unic dins l’economia mondiala.
 
En Mali, uèi, çò que se passa objectivament es que l’avançada dels grops islamistas radicals, coma Ansar Ad Din, tant se son autentics coma s’agisson jos la bandièra de la convenença, es estada nefasta per la populacion locala. Sens cap de dobte. Aquò es aital. I a ja de centenats de milièrs de desplaçats. A l'encòp, an marginalizat los movements toarègs laics, de liberacion, coma l’MNLA (Movement Nacional de Liberacion d’Azawad), que, dempuèi l’independéncia en 1959-60, son en lucha per la libertat del lor pòble. E, a l'encòp, aquela avançada dels grops islamistas justifica, en principi, l’intervencion militara de França. Mas qualas son las vertadièras intencions de França? Que i a darrièr aqueles movements fondamentalistas? Que i a d’expansion islamista armada? I a d’interèsses mafioses o politics? Es impossible de calibrar. I a una nebulosa impenetrabla.
 
Cal dire, tanben, qu’en Sahèl i a una militarizacion creissenta, e non sonque a l’entorn dels interèsses franceses d’Areva. I a tanben d’investiments estatsunidencs e chineses, coma la dobertura, en 2010, de la mina d’urani chinesa d’Azelik, al nòrd de Nigèr, o lo montatge d’una “joint-venture” en 2005, entre Total, Sipex (filiala de l’argeriana Sonatrach) e Qatar Petroleum International, per l’exploracion de petròli dins lo bacin de Taudenni, al costat de Mauritània, entre d’autres.
 
En Africa occidentala, istoricament, l’influéncia de l’Estat francés e “Françafrica”, la màfia paraestatala neocoloniala, ramificada en un complèxe malhum d’entrepresas, de servicis secrets, politics, diplomatics, de companhiás de seguretat privada e de mercenaris, a pas jamai esitat a promòure de còps d’estat e de guèrras per assegurar las ressorsas impressionantas que n’extrai. Quand França, lo gendarma d’Africa, agís per la fòrça en s’emparant amb de concèptes coma “refortir la democracia” o “la seguretat de la region”, fa referéncia, en realitat, a la siá seguretat, que, dins aqueste cas, poiriá èsser l’energetica. A mai, lo sosten a las democracias africanas es invalidat per lo qu’a balhat a tantes dictators corromputs, e a tantes còps d’estat militars, per tot lo continent.
 
Ai contactat un dels melhors especialistas franceses, Raphaël Granvaud, autor del libre Areva en Afrique. Une face caché du nucléaire français (Agone, Survie, 2012), e de Que fait l’armée française en Afrique? (Agone, Survie, 2009). Li ai expausat los mieus dobtes e m’a suggeridas de pistas.
 
Per començar, a mes en question qualques uns dels arguments oficials que justifican l’accion militara francesa: de motius umanitaris, de proteccion dels sieus ciutadans expatriats, la demanda d’ajuda del president interimari de Mali, la retorica de “guèrra contra lo terrorisme” de G.W. Bush, “mai qu’inquietanta –çò a dich– perque autoriza totas las derivas, tant en França coma en Mali. L’estat d’urgéncia dins aquel país, per començar, a permés d’enebir totas las manifestacions dels movements antiimperialistas, çò qu’es estat escandalosament acceptat per l’ambaissador de França”.
 
Per çò qu’es dels interèsses economics franceses, a comentat: “I son, mas explican pas l’intervencion a eles solets. I a pas cap de dobte que lo poder politic francés e l’Estat-màger militar rasonan totjorn d’un biais regional, quand s’agís de la “rèire-cort” africana. Es la teoria del dominò e dels risques de desestabilizacion en cadena. Los risques pels païses vesins existisson vertadièrament. Los ostatges franceses a l’ora d’ara entre las mans d’Al Qaida del Magrèb Islamic son estats capturats en Nigèr, al còr dels interèsses estrategics franceses. La proximitat de las minas d’urani d’Areva constituisson, en efièch, a mon vejaire, una de las motivacions importantas qu’explican la viruléncia de la reaccion francesa”.
 
Lo nivèl actual d’extraccion d’urani en Nigèr es important, e mai las chifras de 2012 sián pas encara disponiblas, “mas la produccion a batut de recòrds, amb mai de 4000 tonas extrachas, mai d’un tèrç de la produccion mondiala del grop Areva. I a tanben la mina d’Imoraren, que serà la mai granda a cèl dobèrt d’Africa; mas se n’ajorna la dobertura constantament, e probablament l’activitat començarà pas fins que los prèses de l’urani remonten. Tota la produccion d’Areva va pas destinada solament a Électricité de France: Areva signèt un contracte, en setembre de 2012, pel porgiment de mai de 30 000 tonas d’urani dins lo periòde 2014-2035”.
 
Al delà de l’impacte de la decision, e de son eficacitat a cort o mejan tèrme, que qualifica tanben d’inquietanta, Granvaud soslinha, coma s’es ja passat d’autres còps, “lo reflèxe pavlovian de gaireben totes los mèdias e de la classa politica francesa en favor dels militars franceses. Las paucas criticas que i a agudas son estadas mai de forma que non de fons”, çò apondèt.
 

 
 
Xavier Montanyà 
Font: Vilaweb