Actualitats
La region Nòva Aquitània se quilha contra la reforma Blanquer
Planh que se siá “brutalament” despreciat l’atractivitat de l’ensenhament de l’occitan e del basco e exigís un emendament
La region Nòva Aquitània a publicat un comunicat en francés, basco e occitan que demanda un emendament a la reforma del bachelierat, coneguda coma reforma Blanquer, “per autrejar a las lengas nostas lo quite estatut deu quau e benefícian las lengas e culturas de l’Antiquitat”. La conselhièra regionala delegada a las lengas e culturas regionalas, Charline Claveau-Abbadie, assegura qu’aquò tòca a la subrevivéncia de las lengas autoctònas, l’occitan e lo basco, a causa de la casuda objectiva del nombre d’escolans en licèu “qu’a consequéncias desastrosas suus efectius au còr de las universitats”.
Lo comunicat detalha la davalada significativa que l'a patida l’ensenhament public del basco e de l’occitan dins las divèrsas acadèmias de la region. S’agís de donadas vertadièrament inquietantas. Per l’occitan, los efectius cumulats per la rintrada 2019-2020 an davalat d’un 32% dins l’acadèmia de Bordèu e d’un 44% dins la de Lemòtges. A mai, soslinhan que d’autras acadèmias d’Occitània coneisson de baissas mai importantas encara. Pel basco, los efectius an davalat d’un 48%.
Lo comunicat assegura que la mesa en òbra de la reforma a “brutalament” despreciat l’atractivitat de l’ensenhament de l’occitan e del basco, e detalha la davalada d’efectius e la supression e la precarizacion de las filièras existentas dins fòrça establiments.
Lo comunicat detalha la davalada significativa que l'a patida l’ensenhament public del basco e de l’occitan dins las divèrsas acadèmias de la region. S’agís de donadas vertadièrament inquietantas. Per l’occitan, los efectius cumulats per la rintrada 2019-2020 an davalat d’un 32% dins l’acadèmia de Bordèu e d’un 44% dins la de Lemòtges. A mai, soslinhan que d’autras acadèmias d’Occitània coneisson de baissas mai importantas encara. Pel basco, los efectius an davalat d’un 48%.
Lo comunicat assegura que la mesa en òbra de la reforma a “brutalament” despreciat l’atractivitat de l’ensenhament de l’occitan e del basco, e detalha la davalada d’efectius e la supression e la precarizacion de las filièras existentas dins fòrça establiments.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Per que la gent vulga parlar la lenga a de tenir un prestigi social. E la lenga fina dels trobadors n'a de sobras. Davant las novas escomesas de la Radio e de la Televsion, la lenga mai importanta es la parlada, qu' es precisament lo punt mai feble de l'Occitan modern. Vos parli sincerament amb lo cor a la man, encara que se que a molts no vos agrada açò que vos disi: que totòm pot s'avisar que lo son -o, per pronunciar la -a, es un gros vulgarisme, qu' afeta en las frasas en femeni a la majoria de paraulas.
Durant 200 ans la lenga dels trobadors foguet la mai pretigiosa d'Europa. La primiera de las lengas neolatinas que capitet la codificacion de la lenga. La primiera en far poesia puei del latin assolint un gran pretigi europeu los fabuloses trobadors. La cançon dels joglars e sa musica alcançaren un gran prestigi europeu. Naturalment que tots aquestes factors favoriren la finesa de la pronunciacion e la recitacion.
Lo prestigi de la lenga s'a d'acaber de culminar faents los occitans la feina que los correspond. Serà pas París que culminarà la feina de dignificacion de la fonetica de la lenga dels Fabuloses Trobadors. Anemi doncs, a Mallorca pronunciam: homo (home), cotxo (cotxe), clotell (clatell), jonoi (genoll), llengo (llengua), mas per la majoria de paraulas prononciam la a/e: -oe neutra : cas(oe) (casa), g(oe)noll, port(oe), finestr(oe) ,...Naturalment qu'ara a l'escola o ensenhan ben dit: home, genoll, cotxe,....Se fa malament d'ensenhar a pronunciar sempre la -a finala -o, e d'o ensenhar aissí a las escolas e en los metodas per aprene l'Oc.
#2 «Per que las causas càmbien e que l'ensenhament de l'oc se desvolope (enfin) caldrà, caldrà... Qual.a a de solucions ?»
Aicí i a de proposicions: https://assemblada-occitana.com/la-situacion-de-loccitan-dins-lensenhament
#3 N'èi pas ua solucion, mes que podi prepausar de hicar mei de pression suu govèrn.Qu'avem de har saber lo mau qui hè lo Blanquer;que vieni d'escriber dens lo corrièr deus lectors deu jornau " Sud-Ouest".Que podem tanben demandar publicament aus deputats d'Occitania de votar la proposicion de lei Molac dens la soa integralitat (vote lo 8 d'abriu).
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari