Vos ofrissèm lo tèxt integral de la declaracion de sobeiranetat aprovada pel Parlament de Catalonha lo 22 de genièr de 2013.

Preambul
 
Lo pòble de Catalonha, long de son istòria, a manifestat democraticament la volontat de s’autogovernar, amb l’objectiu de melhorar lo progrès, lo benèsser e l’egalitat d’oportunitats de totes los ciutadans, e per refortir sa cultura pròpria e son identitat collectiva.
 
L’autogovèrn de Catalonha se fonda tanben suls dreches istorics del pòble catalan, sus sas institucions secularas e sus la tradicion juridica catalana. Lo parlamentarisme catalan a sos fondaments en l’Edat Mejana, amb las Assembladas de Patz e Trèva e de la Cort Comtala.
 
Al sègle XIV se crèa la Deputacion del General o Generalitat, que va aquerissent mai d’autonomia fins a agir, durant los sègles XVI e XVII, coma govèrn del Principat de Catalonha. La casuda de Barcelona en 1714, en seguida de la Guèrra de Succession, impliquèt que Felip V aboliguèsse amb lo Decret de Nòu Plan lo drech public catalan e las institucions d’autogovèrn.
 
Aquel itinerari istoric es estat partejat amb d’autres territòris, çò qu’a configurat un espaci comun lingüistic, cultural, social e economic, amb vocacion de lo refortir e de lo promòure partent de la reconeissença mutuala.
 
Durant tot lo sègle XX, la volontat de s’autogovernar de las catalanas e dels catalans es estada una constanta. La creacion de la Mancomunitat de Catalonha en 1914 representèt un primièr pas vèrs la recuperacion de l’autogovèrn, que foguèt abolida per la dictatura de Primo de Rivera. Amb la proclamacion de la Segonda Republica espanhòla se constituiguèt un govèrn catalan en 1931 amb lo nom de Generalitat de Catalonha, que se dotèt d’un Estatut d’Autonomia.
 
La Generalitat foguèt abolida de nòu en 1939 pel General Franco, qu’instaurèt un regim dictatorial fins en 1975. La dictatura comptèt amb una resisténcia activa del pòble e del govèrn de Catalonha. Un dels eveniments de la lucha per la libertat es la creacion de l’Assemblada de Catalonha en 1971, prèvia a la recuperacion de la Generalitat, amb caractèr provisòri, amb lo retorn en 1977 de son president en exili. Dins la transicion democratica, e dins lo contèxt del nòu sistèma autonomista definit per la constitucion espanhòla de 1978, lo pòble de Catalonha aprovèt mejançant referendum l’Estatut d’Autonomia de Catalonha en 1979, e celebrèt las primièras eleccions al Parlament de Catalonha en 1980.
 
Aquestes darrièrs ans, sus la via de l’aprigondiment democratic, una majoritat de las fòrças politicas e socialas catalanas an impulsat de mesuras de transformacion de l’encastre politic e juridic. En essent, la mai recenta, concretizada dins lo procès de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalonha, iniciat pel parlament en 2005. Las dificultats e los refuses de las institucions de l’estat espanhòl, qu’entre elas cal destacar la senténcia 31/2010 del Tribunal Constitucional, compòrtan un refús radical de l’evolucion democratica de las volontats collectivas del pòble catalan dins l’estat espanhòl e crèa las basas per una involucion en l’autogovèrn, que uèi s’exprimís amb clartat totala dins los aspèctes politics, competencials, financièrs, socials, culturals e lingüistics.
 
De divèrsas manièras, lo pòble de Catalonha a exprimit la volontat de superar l’actuala situacion de blocatge al sen de l’estat espanhòl. Las manifestacions multitudinàrias del 10 de julhet de 2010, amb lo lèma “Sèm una nacion, nosautres decidissèm”, e la de l’11 de setembre de 2012, amb lo lèma “Catalonha nòu estat d’Euròpa”, son expression del refús de la ciutadaniá envèrs la manca de respècte de las decisions del pòble de Catalonha.
 
A la data del 27 de setembre de 2012, mejançant la resolucion 742/IX, lo Parlament de Catalonha constatèt la necessitat que lo pòble de Catalonha poguèsse determinar liurament e democraticament son futur collectiu mejançant una consulta. Las darrièras eleccions al Parlament de Catalonha del 25 de novembre de 2012 an exprimit e confirmat aquesta volontat de manièra clara e inequivòca.
 
Per tal de menar a tèrme aqueste procès, lo Parlament de Catalonha, reünit en la primièra session de la X legislatura, e en representacion de la volontat de la ciutadaniá de Catalonha exprimida democraticament a las darrièras eleccions, formula la seguenta declaracion de sobeiranetat e lo drech de decidir del pòble de Catalonha.
 

Declaracion de sobeiranetat e lo drech de decidir del pòble de Catalonha
 
En acòrd amb la volontat majoritària exprimida democraticament pel pòble de Catalonha, lo Parlament de Catalonha s’acòrda en iniciar lo procès per far efectiu l’exercici del drech de decidir per tal que los ciutadans e las ciutadanas de Catalonha pòscan decidir lor futur politic collectiu, en acòrd amb los principis seguents:
 
- Sobeiranetat. Lo pòble de Catalonha, per de rasons de legitimitat democratica, a caractèr de subjècte politic e juridic sobeiran.
 
- Legitimitat democratica. Lo procès de l’exercici del drech de decidir serà escrupulosament democratic, en garentissent especialament la pluralitat d’opcions e lo respècte per totas aquelas, a travèrs de la deliberacion e del dialòg al sen de la societat catalana, amb l’objectiu que lo prononciament que ne resulte siá l’expression majoritària de la volontat populara, que serà lo garent fondamental del drech de decidir.
 
- Transparéncia. Se facilitarà totas las aisinas necessàrias per que l’ensemble de la populacion e de la societat civila catalana tengan tota l’informacion e la coneissença precisa per l’exercici del drech de decidir e per que se’n promòga la participacion al procès.
 
- Dialòg. Se dialogarà e se negociarà amb l’estat espanhòl, amb las institucions europèas e amb l’ensemble de la comunautat internacionala.
 
- Coesion sociala. Se garentirà la coesion sociala e territoriala del país e la volontat exprimida fòrça vegadas per la societat catalana de manténer Catalonha coma un sol pòble.
 
- Europeïsme. Se defendrà e promourà los principis fondadors de l’Union Europèa, particularament los dreches fondamentals dels ciutadans, la democracia, l’engatjament per l’estat del benèsser, la solidaritat entre los pòbles d’Euròpa e l’escomesa pel progrès economic, social e cultural.
 
- Legalitat. S’utilizarà totes los encastres legals existents per far efectiu l’enfortiment democratic e l’exercici del drech de decidir.
 
- Ròtle principal del parlament. Lo parlament, coma institucion que representa lo pòble de Catalonha, a un ròtle principal en aqueste procès e, per tant, caldrà acordar e concretizar los mecanismes e las dinamicas de trabalh que garentiscan aqueste principi.
 
- Participacion. Lo Parlament de Catalonha e lo Govèrn de la Generalitat devon far que sián de participants actius dins tot aqueste procès lo mond local, e lo nombre maximal de fòrças politicas, d’agents economics e socials, e d’entitats culturalas e civicas del país nòstre, e concretizar los mecanismes que garentiscan aqueste principi.
 
Lo Parlament de Catalonha encoratja l’ensemble dels ciutadans e ciutadanas a èsser actius e protagonistas d’aqueste procès democratic de l’exercici del drech de decidir del pòble de Catalonha.
 


Palais del parlament, 22 de genièr de 2013