Actualitats
L’Assemblada Nacionala francesa a aprovat en primièra lectura la lei per combatre l’islamisme extremista
Lo tèxt s’aprovèt jol nom de “Lei de reafirmacion dels principis republicans”, mas maites encara la nomenan “Lei contra lo ‘separatisme’”
L’Assemblada Nacionala francesa votèt dimars, en primièra lectura, en favor d’un projècte de lei que reafirma los principis republicans coma la laïcitat e la libertat d’expression. Votèron en sa favor 347 deputats, 151 contra e 65 s’abstenguèron. Lo tèxt mençona pas cap de religion en particular mas s’agís de la proposicion polemica del president Emmanuel Macron per combatre l’islamisme radical. L’esquèrra la critica pr’amor que considèra que promourà l’estigmatizacion dels musulmans, sustot perque creisserà lo contraròtle dels sits de culte e de las associacions religiosas. De son latz, l’extrèma drecha de Marine Le Pen considèra qu’es pas pro fòrta.
Lo tèxt s’aprovèt jol nom de “Lei de reafirmacion dels principis republicans”, mas maites encara la nomenan “Lei contra lo ‘separatisme’”, segon lo mot que l’emplega Macron per far referéncia a la separacion sociala que la causa l’integrisme islamic. Los deputats de l’Assemblada Nacionala an consagrat cent trenta cinc oras a la debatre e s’es presentat mai de tres cents emendaments. Ara l’an aprovada dins aquela cambra, ont lo partit de Macron ten la majoritat, mas abans d’èsser aprovada definitivament deurà passar pel Senat lo 30 de març que ven. En cas de desacòrdi entre las doas cambras après una eventuala segonda lectura, l’Assemblada Nacionala aurà lo darrièr mot.
La lei prevei que las associacions que vòlgan accedir a una subvencion auràn de prometre lor respècte dels principis e valors de la Republica francesa. Los sits de culte se poiràn susvelhar per veire se s’i promòu l’òdi. Tanben se restrenherà la possibilitat que los enfants de mai de tres ans pòscan èsser escolaritzats a l’ostal e se permetrà aquò solament en qualques cases excepcionals e justificats. A mai, s’enebirà als mètges que pòscan emetre de certificats de virginitat, e se prendrà de mesuras per luchar contra la poligamia e los matrimònis forçats.
D’autre caire, lo tèxt prevei de penas de preson fins a 5 ans e de multas de fins a 75 000 èuros per qui menaçariá o intimidariá un agent del servici public, e prevei tanben de penas de fins a 3 ans de preson per qui metriá en perilh l’integritat d’una persona en difusant publicament sas donadas personalas. Los procediments judiciaris per barrar de sits web que promòvon l’òdi seràn mai rapids.
Lo principi de neutralitat dins l’emplec s’estendrà a mai de collectius. Fins ara, los foncionaris avián pas drech de manifestar publicament lor religion, desenant o poiriá tanpauc far cap de trabalhador de las entrepresas qu’an un contracte amb l’administracion.
Aquesta lei es una de las grandas iniciativas personalas de Macron fàcia a la presidenciala de 2022. Defend que los cambiaments qu’introdutz permetràn de melhor al terrorisme jihadista que dempuèi sièis ans secuta l’estat francés a comptar de l’atemptat contra la redaccion del setmanièr Charlie Hebdo en genièr de 2015. Dins l’estat francés demòran sièis milions de personas de religion o tradicion musulmanas, çò es aperaquí l’8% de sa populacion.
Lo tèxt s’aprovèt jol nom de “Lei de reafirmacion dels principis republicans”, mas maites encara la nomenan “Lei contra lo ‘separatisme’”, segon lo mot que l’emplega Macron per far referéncia a la separacion sociala que la causa l’integrisme islamic. Los deputats de l’Assemblada Nacionala an consagrat cent trenta cinc oras a la debatre e s’es presentat mai de tres cents emendaments. Ara l’an aprovada dins aquela cambra, ont lo partit de Macron ten la majoritat, mas abans d’èsser aprovada definitivament deurà passar pel Senat lo 30 de març que ven. En cas de desacòrdi entre las doas cambras après una eventuala segonda lectura, l’Assemblada Nacionala aurà lo darrièr mot.
La lei prevei que las associacions que vòlgan accedir a una subvencion auràn de prometre lor respècte dels principis e valors de la Republica francesa. Los sits de culte se poiràn susvelhar per veire se s’i promòu l’òdi. Tanben se restrenherà la possibilitat que los enfants de mai de tres ans pòscan èsser escolaritzats a l’ostal e se permetrà aquò solament en qualques cases excepcionals e justificats. A mai, s’enebirà als mètges que pòscan emetre de certificats de virginitat, e se prendrà de mesuras per luchar contra la poligamia e los matrimònis forçats.
D’autre caire, lo tèxt prevei de penas de preson fins a 5 ans e de multas de fins a 75 000 èuros per qui menaçariá o intimidariá un agent del servici public, e prevei tanben de penas de fins a 3 ans de preson per qui metriá en perilh l’integritat d’una persona en difusant publicament sas donadas personalas. Los procediments judiciaris per barrar de sits web que promòvon l’òdi seràn mai rapids.
Lo principi de neutralitat dins l’emplec s’estendrà a mai de collectius. Fins ara, los foncionaris avián pas drech de manifestar publicament lor religion, desenant o poiriá tanpauc far cap de trabalhador de las entrepresas qu’an un contracte amb l’administracion.
Aquesta lei es una de las grandas iniciativas personalas de Macron fàcia a la presidenciala de 2022. Defend que los cambiaments qu’introdutz permetràn de melhor al terrorisme jihadista que dempuèi sièis ans secuta l’estat francés a comptar de l’atemptat contra la redaccion del setmanièr Charlie Hebdo en genièr de 2015. Dins l’estat francés demòran sièis milions de personas de religion o tradicion musulmanas, çò es aperaquí l’8% de sa populacion.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Què deissen en patz als islamists, als catòlics, als luterans, als indús, a l'esglesia Evangelista,als adventistas,als mormons ;e qu'aprenguen a respectar a tot lo mond, e pas solament a los sieus.
Ja o avèm dich : en refusant de qualificar lo separatisme, aquesta lei servirà mai a interdire un fum de causas de nòstras lengas, a començar pels còrses. Es coma la lei Toubon, qu'en precisent pas de quina lenga se parlava, es sus nòstra esquina que tomba la repression. E coma la lei Toubon, qu'a agut pas cap d'efièch sus la penetracion de l'anglés dins lo francés, aquesta lei del separatisme aurà pas cap d'efièch sus la propaganda dels salafistas e dels fraires musulmans.
Enguera una lei qu'es facha per los qu'an una television dins la testa en plaça d'una cervela.
Tota l'accusacion es portada contre los djadistes e donc contre los musulmans o loa arabes.
Lo djadisme ven pas totjorn daus musulmans o daus pais arabes. Los capitaus que lo finançan son de,tots los pais, de totas las religions a començar per lo Vatican o Israel. Los capitaus internacionaus finançan tanben la propaganda anti-terroriste, anti-djadiste e de faiçon generala tots los anti-fa dins tots lo pais. Au nom de la libertat de nombrosas associacions umanitarias o autras son tombadas dins lo traquenard.
E que dire de la laicitat, de la Republica en França qu'au nom de la libertat son nonmas qu'una dictatura, un dogme plan aprengut per l'escòla e enracinada.
Fasetz marchar vòstra cervela qu'i a de que soscar.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari