Actualitats
Amazonia: la covid-19 a tuat lo darrièr òme de la nacion juma
Demòran sonque tres femnas d’una nacion qu’al sègle XVIII comptava 15 000 personas. La covid-19 met lo ponch final a una tièra de chaples dels esplechaires de cauchó
Lo 17 de febrièr passat, defuntèt Aruká Juma, lo darrièr òme del pòble juma en Amazonia. Sas tres filhas, Borehá, Maitá e Mandeí, son las solas subreviventas d’aquela nacion. Aruká moriguèt de la covid-19 dins un espital de Porto Velho, una vila de Brasil que se situa a doas oras en vaissèl de son vilatge ont serà enterrat.
Ara, après Borehá, Maitá e Mandeí, i aurà pas pus cap de juma, una nacion qu’al sègle XVIII èra d’aperaquí 15 000 personas e qu’es estada victima de divèrsas matanças al servici dels interèsses dels esplechaires de cauchó. A la mitat del sègle XX, los cronicaires los descrivián coma antropofags, pervèrses o ferotges per favorir los interèsses comercials.
Aruká Juma, dins sa joventut, subrevisquèt al darrièr d’aqueles massacres que reduguèt la nacion juma a sonque sièis abitants: Aruká, sa femna, un conhat e sas tres filhas. Los sièis foguèron desplaçats a la fin dels ans 1990 contra lor volontat dins lo territòri dels uru-eu-wau-wau, una nacion que parla tanben un dialècte de la lenga cauaibe. Aquí, Borehá, Maitá e Mandeí se maridèron amb d’òmes uru-eu-wau-wau. Aquel desplaçament cabussèt Aruká dins una prigonda depression. Enfin, après qualques annadas de lucha, Aruká tornèt dins son vilatge amb sas tres filhas jumas, sos tres gendres uru-eu-wau-wau e sos felens considerats coma uru-eu-wau-wau. Segon l’ONG Kanindé, aquí l’etnicitat se transmet pel paire.
Lo president de Brasil, Jair Bolsonaro, a pas protegit un sol centimètre de territòri indigèna e a arrestat totes los organismes que ne protegisson lo environament. La desforestacion, l’espoliacion de lors tèrras e la menaça d’extincion per la covid-19 son de menacas tròp duras que las devon afrontar los pòbles originaris de Brasil, e aquestes se tròban de tot en tot abandonats a un sòrt tragic.
Ara, après Borehá, Maitá e Mandeí, i aurà pas pus cap de juma, una nacion qu’al sègle XVIII èra d’aperaquí 15 000 personas e qu’es estada victima de divèrsas matanças al servici dels interèsses dels esplechaires de cauchó. A la mitat del sègle XX, los cronicaires los descrivián coma antropofags, pervèrses o ferotges per favorir los interèsses comercials.
Aruká Juma, dins sa joventut, subrevisquèt al darrièr d’aqueles massacres que reduguèt la nacion juma a sonque sièis abitants: Aruká, sa femna, un conhat e sas tres filhas. Los sièis foguèron desplaçats a la fin dels ans 1990 contra lor volontat dins lo territòri dels uru-eu-wau-wau, una nacion que parla tanben un dialècte de la lenga cauaibe. Aquí, Borehá, Maitá e Mandeí se maridèron amb d’òmes uru-eu-wau-wau. Aquel desplaçament cabussèt Aruká dins una prigonda depression. Enfin, après qualques annadas de lucha, Aruká tornèt dins son vilatge amb sas tres filhas jumas, sos tres gendres uru-eu-wau-wau e sos felens considerats coma uru-eu-wau-wau. Segon l’ONG Kanindé, aquí l’etnicitat se transmet pel paire.
Lo president de Brasil, Jair Bolsonaro, a pas protegit un sol centimètre de territòri indigèna e a arrestat totes los organismes que ne protegisson lo environament. La desforestacion, l’espoliacion de lors tèrras e la menaça d’extincion per la covid-19 son de menacas tròp duras que las devon afrontar los pòbles originaris de Brasil, e aquestes se tròban de tot en tot abandonats a un sòrt tragic.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Bestialitats com aquestes s'he n'han fet al llarg de la història, i ningú s'esclama, que diu en Bolsonaro!?
Ni li importa, han debastat el Paradís, que era un patrimoni de tots i hi han plantat soja! Que!?
Ningú diu res, be si alguns, però a la gent d'avui dia, els joves, els vells igual com la selva despreciats i desgraciats, no hi diuen res, es mes alguns comenten que el Mon se'n va a la me, però ells com si res ni actuen.
Molta mala llet i molt despreci per tot, no els importa res, que passarà quan diguin que ja no e spot viure en aquest Planeta!?
Ni piu, res,Visca la Terra...Lliure! I avaix els mals governs.
L'Ernest, "El Tàrrega".
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari