Actualitats
Sarkozy condemnat a tres ans de preson per “corrupcion” e “trafec d’influéncia”
Amb Sarkozy son tanplan condemnats son avocat, Thierry Herzog, e lo jutge Gilbert Azibert per l’afar de las escotas telefonicas
La justícia a condemnat l’èx-president francés Nicolas Sarkozy per “corrupcion” e “trafec d’influéncia” per aver ensajat de subornar un jutge. La pena es de tres ans de preson dont un lo deurà complir obligatòriament mentre que los autres son condicionats a las futuras senténcias que deu afrontar. Pasmens, Sarkozy serà pas encara encarcerat car a l’opcion de depausar un recors davant la Cort de Cassacion, e mai la justícia li prepause la possibilitat de complir la pena assignat a domicili amb lo pòrt d’un braçalet telematic.
Amb Sarkozy son tanplan condemnats son avocat, Thierry Herzog, e lo jutge Gilbert Azibert. La justícia considèra que i aguèt un pache entre los tres. A mai, Herzog e Azibert son tanben jutjats per “violacion del secret professional”.
“Èran perfièchament conscients del caire fraudulós de lors accions”, çò a dich la jutgessa Christine Mée en legir lo verdicte pel celèbre “afar de las escotas telefonicas”. Lo ministèri public demandava per Sarkozy quatre ans de preson, dont dos fermes.
La subornacion
Sakorzy e Herzog ensagèron de subornar Azibert al començament de 2014. Alavetz, l’èx-president ensagèt d’obténer, via Herzog, d’informacions secretas que teniá Azibert, alavetz avocat general a la Cort de Cassacion. D’efièch, l’èx-president auriá prepausat a Azibert un pòst prestigiós a Mónegue. A aquel moment Sarkozy èra mes en examen per abús de la feblesa de Liliane Bettencourt, la nonagenària eiretièra de l’empèri cosmetic L’Oréal. Bettencourt aviá una deméncia mixta e una malautiá d’Alzheimer en un estat moderadament sevèr e la justícia ensajava d’esclarzir se Sarkozy aviá profechat de l’estat de la miliardària e abusat de sa fisança per li traire d’argent destinat a finançar la campanha que lo menèt a l’Elisi en 2007.
L’afar de las escotas telefonicas
L’afar de las escotas telefonicas es una investigacion ont los enquistaires perseguissián un ret d’informators de la polícia e la justícia qu’aurián filtrat d’informacion a de familiars de Sarkozy dins las proceduras legalas que i es implicat. Per aquela investigacion, los policièrs sometèron a d’escotas telefonicas l’èx-cap d’estat a partir de setembre de 2013. E son aquelas escotas que revelèron que Sarkozy recebiá d’informacion sus las enquistas que l’implicavan.
Amb Sarkozy son tanplan condemnats son avocat, Thierry Herzog, e lo jutge Gilbert Azibert. La justícia considèra que i aguèt un pache entre los tres. A mai, Herzog e Azibert son tanben jutjats per “violacion del secret professional”.
“Èran perfièchament conscients del caire fraudulós de lors accions”, çò a dich la jutgessa Christine Mée en legir lo verdicte pel celèbre “afar de las escotas telefonicas”. Lo ministèri public demandava per Sarkozy quatre ans de preson, dont dos fermes.
La subornacion
Sakorzy e Herzog ensagèron de subornar Azibert al començament de 2014. Alavetz, l’èx-president ensagèt d’obténer, via Herzog, d’informacions secretas que teniá Azibert, alavetz avocat general a la Cort de Cassacion. D’efièch, l’èx-president auriá prepausat a Azibert un pòst prestigiós a Mónegue. A aquel moment Sarkozy èra mes en examen per abús de la feblesa de Liliane Bettencourt, la nonagenària eiretièra de l’empèri cosmetic L’Oréal. Bettencourt aviá una deméncia mixta e una malautiá d’Alzheimer en un estat moderadament sevèr e la justícia ensajava d’esclarzir se Sarkozy aviá profechat de l’estat de la miliardària e abusat de sa fisança per li traire d’argent destinat a finançar la campanha que lo menèt a l’Elisi en 2007.
L’afar de las escotas telefonicas
L’afar de las escotas telefonicas es una investigacion ont los enquistaires perseguissián un ret d’informators de la polícia e la justícia qu’aurián filtrat d’informacion a de familiars de Sarkozy dins las proceduras legalas que i es implicat. Per aquela investigacion, los policièrs sometèron a d’escotas telefonicas l’èx-cap d’estat a partir de setembre de 2013. E son aquelas escotas que revelèron que Sarkozy recebiá d’informacion sus las enquistas que l’implicavan.
fffff | fffff | |
L’afar Tapie Es un dels mai delicats qu’afrontan Sarkozy e tanben l’èx-ministra de l’economia, Christine Lagarde. Los dos son estats meses en examen per de possiblas pressions sus un jutge per que favoriguèsse l’òme d’afars francés Bernard Tapie en son litigi contra la banca Crédit Lyonnais. L’afar Karachi Sarkozy es al còr d’aquela enquèsta sul pagament de comissions milionàrias per la venda de tres sosmarins a l’armada paquistanesa. L’argent ganhat amb aquelas comissions auriá, presumidament, finançat una campanha electorala de Sarkozy dins los ans 90. L’afar Bettencourt La justícia met en examen l’èx-president francés per abús de feblesa de Liliane Bettencourt, la nonagenària eiretièra de l’empèri cosmetic L’Oréal. Bettencourt a una deméncia mixta e una malautiá d’Alzheimer dins un estat moderadament sevèr. L’investigacion judiciària vòl esclarzir se Sarkozy profechèt de l’estat de la milionària e s’abusèt de sa fisança per li traire d’argent destinat a finançar la campanha que lo menèt a l’Elisi en 2007. D’afars escurs amb Muammar Al Qadhdhafi Sarkozy a d’autres procèsses dobèrts amb la justícia, que dins un d’aqueles, se sospiècha que l’èx-president de Libia, Muammar Al Qadhdhafi, auriá subvencionat tanben la campanha de 2007 amb cinquanta milions d’èuros. Los sondatges irregulars Sarkozy l’an tanben mes en examen per saber se, pendent son mandat, comandèt a nòu entrepresas de sondatges favorables a sos interèsses. L’afar de las escotas telefonicas Los investigators perseguisson un ret d’informators de la polícia e la justícia que, presumidament, filtrèron d’informacion a de familiars de l’èx-president francés dins las proceduras legalas que i es implicat. Per aquela investigacion, los policièrs sometèron a d’escotas telefonicas l’èx-cap d’estat a partir de setembre de 2013. E son aquelas escotas que revelèron que Sarkozy recebiá d’informacion subre las investigacions que l’implicavan. | ||
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#5
I a pas qu'al cinèma que la corrucpion d'aqueste nivèl, es a dire a la cima de l'Estat, es condemnada. E encara ! Dins los filmes clarvesents, lo cineasta se fa pas d'illusion, e tot contunha coma abans : Happy end !
Coma dins los westerns dau dimenge qu'avem totis vistes dins nòstra enfancia la fin dau scenario es tras que coneguda e tras que previsibla. Sufis de n'aver jà vistes quauques uns, la trama s'aplica tanben als escandals politics "à la française". A la debuta aquò comença fòrt, t'agantan amb de sensacional per excitar lo brave pòble, de suspens de tria, de còps de teatre espantants, de reviraments putassièrs, de tension insostenibla que poja, que poja....puèi a la fin, sens sorprèsa, lo paure "Rei" descasut (uèi Sarkozy, ièr Chirac, deman Macron) fenis blanc coma nèu, inocentat, perdonat, acquitat, l'afar es "classée sans suite", "non-lieu"....e patin-cofin, aqui ne vòls aqui n'as !
#2 "E tota la dreeita, Macron inclús, se lança per lo defendre. Es a dire per defendre lo dreit de corrompre." Aquí, o avètz dit tot : mièlhs non se sauriá dire… Lo dreit de corrompre !
Tres ans de preson ! Pas que ?
Far pas compte aquò, es pocana, remembratz-vos de la forfachura del tractat de lisbona, me sembla que val plan mai que tres ans.
Doblidarèm pas tanben totis los que capetjavan ambe lo sarko e demest aqueles, lo biarnes estufergue assimerlat dins lo combèl de sa descazuda, sabetz lo que que dis que lo salari mejan en França sariá de 4000€, aquel tanben n’èra de l’ardada .
Cal arremaisar tot aquel mond dins la limanda
Es un arpalhand, coma o botèt un jorn una revista sus sa cobèrta. ("Le voyou de la République"). Que sabi pas se, uèi qu'es dins las àrpias d'un magnat estrangièr, o tornariá far. E tota la drecha, Macron inclús, se lança per lo defendre. Es a dire per defendre lo drech de corrompre.
Cal veire totes los arlèris que desfilan sul fenestron per parlar de l’ingeréncia dels jutges dins la politica : bartavelaires de cafè, coma lo Séguéla o lo Dacièr, o politològs e sociològs, que son reaccionaris sens o saber. A ! cossí la regrètan la politica bruta de papà !
Quant al Jupiter, es pas complicat : reçaup regularament lo Sarko a l’Elisèu, per lo flatar ; e l’autre es la garantia que i aurà pas un candidat « republican » capable de li far d’ombra al Macronet, per la presidénciala. Lucky Luciano fa plaser a Dòn Corleòne, e Dòn Corleòne li rend servici a Lucky Luciano.
Amb aquò, anam al desastre, per çò que cossí farem al segond torn per votar « en même temps » « tout sauf Macron » e « tout sauf Le Pen » ?
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari