Actualitats
Railcoop a atench lo 1,5 milion d’èuros; la linha Bordèu-Lion serà una realitat
Mai de 6000 societaris an soscrich lo capital social de la cooperativa carcinòla creada fa mens de dos ans
La cooperativa carcinòla Railcoop a reüssit a reünir 1,5 milion d’èuros, çò rapòrta La Montagne. Mai de 6000 societaris an soscrich lo capital social de la cooperativa carcinòla e, per tant, se relançarà la linha ferroviària entre Bordèu e Lion, que l’aviá abandonada l’SNCF. Creada fa mens de dos ans, la primièra cooperativa ferroviària occitana a quitat d’èsser un projècte utopic. Sos fondadors an convencut las collectivitats pertocada pel desèrt ferroviari.
1,5 milions d’èuros es precisament lo prètz de la licéncia d'operador ferroviari dins l’estat francés. Ven ara a la cooperativa de depausar son dorsièr al ministèri encargat dels transpòrts e d’obténer son certificat de seguretat ferroviària.
Esplechar “lo mercat província-província en tren”
La cooperativa espeliguèt per concebre de servicis ferroviaris adaptats als territòris en tot prepausar tres trens per jorn qu’uniràn Bordèu e Lion en 6h47 minutas en passant per Liborna, Peireguers, Lemòtges, Sent Superis, Garait, Montluçon, Gatnat, Sant German daus Fossats e Roana.
Railcoop lança aquela linha après constatar que “lo mercat província-província en tren classic rèsta largament inesplechat”, coma a ben dich son president, Dominique Guerrée. De son caire, lo director general, Nicolas Debaisieux, precisa qu’amb aquesta primièra societat cooperativa d’interès collectiu de França dedicada al ferroviari, vòlon facilitar “l’implicacion dels ciutadans dins lo tren”.
E mai lo trajècte en veitura siá pus cort, Railcoop prepausa de compensar los viatjaires amb un viatge mai confortable plen de servicis a bòrd coma un airal de jòcs pels enfants, de restauracion e un luòc per gardar las bicicletas, los esquís o las planchas de surf.
Google maps
De legir la tribuna de Jean-Charles Valadier de l’11 de novembre passat: «Non se fisar de París per far circular de trens en Auvèrnhe e Lemosin».
1,5 milions d’èuros es precisament lo prètz de la licéncia d'operador ferroviari dins l’estat francés. Ven ara a la cooperativa de depausar son dorsièr al ministèri encargat dels transpòrts e d’obténer son certificat de seguretat ferroviària.
Esplechar “lo mercat província-província en tren”
La cooperativa espeliguèt per concebre de servicis ferroviaris adaptats als territòris en tot prepausar tres trens per jorn qu’uniràn Bordèu e Lion en 6h47 minutas en passant per Liborna, Peireguers, Lemòtges, Sent Superis, Garait, Montluçon, Gatnat, Sant German daus Fossats e Roana.
Railcoop lança aquela linha après constatar que “lo mercat província-província en tren classic rèsta largament inesplechat”, coma a ben dich son president, Dominique Guerrée. De son caire, lo director general, Nicolas Debaisieux, precisa qu’amb aquesta primièra societat cooperativa d’interès collectiu de França dedicada al ferroviari, vòlon facilitar “l’implicacion dels ciutadans dins lo tren”.
E mai lo trajècte en veitura siá pus cort, Railcoop prepausa de compensar los viatjaires amb un viatge mai confortable plen de servicis a bòrd coma un airal de jòcs pels enfants, de restauracion e un luòc per gardar las bicicletas, los esquís o las planchas de surf.
Google maps
De legir la tribuna de Jean-Charles Valadier de l’11 de novembre passat: «Non se fisar de París per far circular de trens en Auvèrnhe e Lemosin».
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Res remplaçarà pas un bon servici public. Cal pas daissar desaparéisser la SNCF.
Es çò mème per EDF, Educacion Nacionala, etc.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari