capçalera campanha

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.LengadòcVelaiVelai

Lo reviscolament de l’occitan al collègi Sant Martin de Tença

Per lo primèir còp, vèrs nosautres, una opcion “sensibilizacion a la lenga e a la cultura occitanas” es prepausaa dempueis la rintraa

Per lo primèir còp, vèrs nosautres, una opcion “sensibilizacion a la lenga e a la cultura occitanas” es prepausaa dempueis la rintraa al collègi Sant Martin de Tença (Velai). Aquel ensenhament se fa a l’iniciativa de l’associacion tençona La Retornada, e gràcias a l’interès del director, Thierry Goudard, qu’es sensible a la question de las lengas regionalas.
 
“— Sèm vint escolans en classa de 3a qu’avèm chausit d’aprene l’occitan per poder parlar amb nòstra familha e per que los rèires siechon fièrs de nosautres. Nos sèm avisats de que conegassiam dejà franc de mots de patoès que preniam per de francés coma lo rachós [rachou] (rapaç), lo faiard (francés hêtre), ‘es un chanin' [chani] (francés « c’estuncostaud), lo bachàs (francés abreuvoir)…”
 
Quò es Véronique Degoul, salariaa per La Retornada, qu’assegura —una ora per setmana en occitan vivaroaupenc e lengadocian— aquel ensenhament facultatiu que lor adurrá de punts al brevet. “— Los objectius d’aquela sensibilizacion es de saupre que la lenga existís, qu’es encara ben empleiaa açaimont, tanben vès los joines, qu’es normal de conéisser la lenga de son país. L’occitan es una lenga romanica badaa sus lo monde que permet de viatjar, d’aprene mai facilament sas lengas sòrres coma l’espanhòl, lo portugués o l’italian. Lor cultura es una richesa, es un astre per i-eles de parlar doas lengas.”
 
 
 
 
Los escolans del collègi privat de Tença






 
fffff fffff
 Jornalet a l'escòla
                                  
Jornalet a una seccion especifica sus l’escòla occitana. Nos agradariá fòrça que las escòlas, que sián de Calandretas o d’escòlas bilingüas, poguèsson emplenar elas meteissas aquesta seccion amb de nòvas, e que los quites escolans las poguèsson redigir en explicar los faches que fan l’actualitat dins cada escòla: una excursion culturala, la vesita d’una personalitat, una fèsta populara amb los parents, una competicion esportiva, etcetèra. Evidentament, las fotografias, los enregistraments o los imatges de vidèo seràn tras que benvenguts, se n’i a.
                                  
Se cada escòla nos manda quatre o cinc nòvas per an serem plan contents e satisfaches. Pensam que pòt èsser un bon ponch d’amassada per la comunautat educativa occitana, una iniciativa interessanta pels escolans e un esplech de socializacion lingüistica per las familhas dels escolans.
                                  
Esperam de poder comptar amb lo vòstre sosten, e esperam que Jornalet serà una aisina utila per las escòlas occitanas. Mandatz-nos las vòstras nòvas a info@jor…
 
   
              




abonar los amics de Jornalet    

 

Etiquetas

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris

Mèfi! 31
2.

" de mots de patoès que preniam per de francés"
A! A Tolosa, de mots de patoès que preniam e que prenem per de francés o d'argot (segond l'educacion).
Le francitan coma transicion dolça, lenga furtiva, que n'permet le remplaçament inconscient o conscient, tot aquò dambe la pèrda de l'accent.

  • 3
  • 0
LECLERCQ Joan-Marc
1.

Òsca a totas las personas qu'an rendut aquò possible.
Mes tanben es gràcia a l'acòrd deu director. L'avosse pas agradat, seré pas etat possible.
Disi que sèm dens una republica de "petits chefs" (en francés) que decidiscan peus autes au lòc d'un collègi que decidís après discutida.

  • 10
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article