Actualitats
L’Escarea: decès d’Antònia Arnulf
Nos avia ajuat per collectar la memòria lingüística ar vilatge e de la comuna
A 95 ans, lo jorn dar sieu anniversari, lo 30 de mars dar 2021, defuntèt “Antònia” Antoinette Arnulf, conoissua per tots los escareasques. Demorant dins la sieu “maijon” auta, coma diia, après ua escarinaia regda, ar sobran de las anticai presons escareascai, dins la mema carriera que l’ancian palaci de Justícia desafectat despí ben de temps tanben, estava un potz de sciéncia.
La familha Arnulf es ua de las mai ancianai familhai de l’Escarea coma li Faraut, Maurèl, Barraia/ Barraya, Barraja e ne’n passam mai.
Èra ua frema engatjaia per la sieu comuna, per la sieu parròquia coma dins l’animacion emb “Li Pastorèls”, coma diia ben. Èra sovent a visitar li marautes de la comuna, dins los numeroses EHPADs aicí. E tanben èra totjorn lèsta a transmetre la lenga occitana dar país, lo vivaroalpenc escareasc.
Coma sovent, lai fremai son mens numerosai de parlar occitan que los òmes, mas aquelai que parlan sabon ben parlar e melhor que los òmes.
Emb un esperit plen de curiositat, sabia parlar tedesc de familha, e avia ua qualitat de lenga occitana espectaculara.
Nos avia ajuat per collectar la memòria lingüística ar vilatge e de la comuna. Èran sempre dubèrtai lai sieus pòrtai per beure ua tisana e manjar quarques bescutins quora la session de trabalh s’alongava. Solament ua reünion importanta la poria arrestar.
E tanben, aviam redigit ensem emb ela, cada an progressivament entre quarquas orai de trauques dins la jornaia dar professor ar collègi d’amont, un lexic occitan vivaroalpenc escareasc- francés a l’usatge dai collegians de la comuna e de lai valaiai dai Palhons.
Gràcias a ela, l’occitan es encara viu ar país. Per aquò li collegians de tèrça li an fach ua minuta de silenci en omenatge (o femenatge porriam dire).
Los collegians de tèrça de l'Escarea
La familha Arnulf es ua de las mai ancianai familhai de l’Escarea coma li Faraut, Maurèl, Barraia/ Barraya, Barraja e ne’n passam mai.
Èra ua frema engatjaia per la sieu comuna, per la sieu parròquia coma dins l’animacion emb “Li Pastorèls”, coma diia ben. Èra sovent a visitar li marautes de la comuna, dins los numeroses EHPADs aicí. E tanben èra totjorn lèsta a transmetre la lenga occitana dar país, lo vivaroalpenc escareasc.
Coma sovent, lai fremai son mens numerosai de parlar occitan que los òmes, mas aquelai que parlan sabon ben parlar e melhor que los òmes.
Emb un esperit plen de curiositat, sabia parlar tedesc de familha, e avia ua qualitat de lenga occitana espectaculara.
Nos avia ajuat per collectar la memòria lingüística ar vilatge e de la comuna. Èran sempre dubèrtai lai sieus pòrtai per beure ua tisana e manjar quarques bescutins quora la session de trabalh s’alongava. Solament ua reünion importanta la poria arrestar.
E tanben, aviam redigit ensem emb ela, cada an progressivament entre quarquas orai de trauques dins la jornaia dar professor ar collègi d’amont, un lexic occitan vivaroalpenc escareasc- francés a l’usatge dai collegians de la comuna e de lai valaiai dai Palhons.
Gràcias a ela, l’occitan es encara viu ar país. Per aquò li collegians de tèrça li an fach ua minuta de silenci en omenatge (o femenatge porriam dire).
Los collegians de tèrça de l'Escarea
fffff | fffff | |
Jornalet a l'escòla Jornalet a una seccion especifica sus l’escòla occitana. Nos agradariá fòrça que las escòlas, que sián de Calandretas o d’escòlas bilingüas, poguèsson emplenar elas meteissas aquesta seccion amb de nòvas, e que los quites escolans las poguèsson redigir en explicar los faches que fan l’actualitat dins cada escòla: una excursion culturala, la vesita d’una personalitat, una fèsta populara amb los parents, una competicion esportiva, etcetèra. Evidentament, las fotografias, los enregistraments o los imatges de vidèo seràn tras que benvenguts, se n’i a. Se cada escòla nos manda quatre o cinc nòvas per an serem plan contents e satisfaches. Pensam que pòt èsser un bon ponch d’amassada per la comunautat educativa occitana, una iniciativa interessanta pels escolans e un esplech de socializacion lingüistica per las familhas dels escolans. Esperam de poder comptar amb lo vòstre sosten, e esperam que Jornalet serà una aisina utila per las escòlas occitanas. Mandatz-nos las vòstras nòvas a info@jor… | ||
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#1 Totes aqueles problèmas, si que o son, a de bon, dins una perspectiva museografica (consevacion a l'identica) de la lenga dins sa moasïca eiretada de parlars. Plan segur.
Mas i a d'autras perspectivas : 1) lo tombèl museografic e antropologic 2) la subrevida provisòria amb la flaquièra que sabèm e 3) la vida.
Mas qué causirem ? E aurem la causida ?
Grafia / fonia d'aqueste texte e problèma general de l'occitan.
La lectura de reconoissença visuala del tèxte de grafia localizada pausa pas cap problèma sonque l'oralizacion en despièith de qualques indicis fonografiques.
Que manca un supòrt audio o una version fonologica en parallèl, a la Mistral....
I son dos aspèctes mai que mai de la fonologia consonantica:
- la fonologia intèrna dels mots, çò es levat las consonantas finalas (aquò pertòca pas que le lexic popular), que vèn d'una articulacion destibada en plaça intervocalica, de véser emai la "n"...
- la fonologia extèrna, çò es las consonantas finalas dels mots isolation e ligats dins la cadèna parlada, e mai que mai la flexion/non-flexion orala dels plurals.
L'accessibilitat del tèxte als parlaires natius locals, e tanben als aprenents, es un dilèmma entre la reconoissença visuala biaisada de per la lectura francesa, e la reconoissença fonologica.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari