Las Nacions Unidas vòlon limitar l’usatge dels drònes (de l’anglés drone “abelhard”), los avions sens pilòt, que qualques païses los utilizan per espiar e atacar d’enemics dins un encastre juridic fòrça confús. L’ÒNU a alertat tanben del perilh que i a que los utilizen los grops terroristas.

Los drònes, que cada còp los utilizan mai d’armadas dins lo Mond, son a bon mercat, compòrtan pas cap de risc per qui los pilòta a distància e son mai que mai letals. Semblan un videojòc, mas son la cachavièlha de fòrça civils dins qualques zònas en conflicte de la planeta.
 
Las Nacions Unidas a decidit d’intervenir e an anonciat que se metrà en examen l’usatge d’aquela tecnologia de guèrra per de païses coma los Estats Units, lo Reialme Unit e Israèl.
 
La recèrca se centrarà sus 25 atacs amb de drònes que causèron un grand nombre de victimas civilas en Paquistan, Iemèn, Somalia, Afganistan e Palestina. Solament en Paquistan, dempuèi 2004, an provocat la mòrt d’entre 2600 e 3500 personas, dont 800 poirián èsser de civils amb 176 enfants demest eles.
 
Segon las Nacions Unidas, cal un consens internacional per limitar l’usatge dels drònes e prevenir la mòrt de civils.
 
La quantitat de victimas e los dobtes sus la legalitat de l’usatge d’aquela arma de guèrra faràn partida de l’investigacion.
 
Al delà dels diches “assassinats selectius”, los atacs amb de drònes provòcan un autre eufemisme; las dichas “victimas collateralas”. Tot aquò genèra un debat entre juristas: viòlan, los drònes, la legislacion en vigor sus los dreches umans? En quinas ocasions lor emplec constituís un crime de guèrra?
 
Al delà, l’ÒNU avertís que qualques grops terroristas poirián dispausar d’aquela tecnologia. E ja an anonciat que la cromparàn las fòrças armadas d’Alemanha, Turquia e Russia.