Actualitats
Los deputats asturians seràn obligats de traduire en castelhan s’un autre deputat se planh d’aver pas comprés
Pasmens, serà lo president de la cambra que decidirà quora es necessari de passar a l’espanhòl
Tèxte legit
Desenant, los deputats del Parlament d’Astúrias poiràn pas parlar sonque en asturian. Lo burèu de la cambra regionala a decidit que deuràn tornar dire lors parladisses en castelhan s’un dels deputats ispanofòns se planh d’aver pas comprés.
Pasmens, serà lo president de la cambra que decidirà quora es necessari de passar al castelhan. Curiosament, los qu’an votat en favor d’aquesta règla son los membres del burèu del Partit Socialista e d’Esquèrra Unida del temps que los drechistas s’abstenián —es lo cas de Ciudadans— o votavan contra, los del Partit Popular.
Una lenga protegida mas non oficiala
L’asturian fa partida d’una lenga romanica dicha asturleonés qu’en mai d’Astúrias se parla dins las províncias de Leon e Zamora, dins qualque val de la zòna de Cantàbria e en qualque endrech d’Extremadura. E mai, dins l’encontrada de Miranda, dins lo nòrd-èst de Portugal, es lenga oficiala amb lo nom de mirandés e una grafia subsidiària de la portuguesa.
Per quant al galèc-asturian, apelat localament eonaviego, es parlat dins la zòna occidentala d’Astúrias al lindal amb Galícia. L’Acadèmia de la Lenga Asturiana lo considèra coma una lenga pròpria e diferenciada del galèc, mas l’Acadèmia Galèga lo vei ela coma una varianta del galèc.
L’asturian ten una cèrta proteccion en Astúrias dempuèi 1998 gràcias a la Lei d’Usatge e de Promocion de l’Asturian. Mas las associacions que defendon la lenga denóncian que l’administracion contraven sovent a aquela lei. En mai d’aquò, planhon que los dreches lingüistics que prepausa la lei sián fòrça limitats.
Pr’aquò, l’asturian e l’aragonés son pas reconeguts coma lengas oficialas. Si qu’o son lo basco, lo catalan e lo galèc dins lors airals lingüistics e l’occitan en Aran e al Principat de Catalonha.
Pasmens, serà lo president de la cambra que decidirà quora es necessari de passar al castelhan. Curiosament, los qu’an votat en favor d’aquesta règla son los membres del burèu del Partit Socialista e d’Esquèrra Unida del temps que los drechistas s’abstenián —es lo cas de Ciudadans— o votavan contra, los del Partit Popular.
Una lenga protegida mas non oficiala
L’asturian fa partida d’una lenga romanica dicha asturleonés qu’en mai d’Astúrias se parla dins las províncias de Leon e Zamora, dins qualque val de la zòna de Cantàbria e en qualque endrech d’Extremadura. E mai, dins l’encontrada de Miranda, dins lo nòrd-èst de Portugal, es lenga oficiala amb lo nom de mirandés e una grafia subsidiària de la portuguesa.
Per quant al galèc-asturian, apelat localament eonaviego, es parlat dins la zòna occidentala d’Astúrias al lindal amb Galícia. L’Acadèmia de la Lenga Asturiana lo considèra coma una lenga pròpria e diferenciada del galèc, mas l’Acadèmia Galèga lo vei ela coma una varianta del galèc.
L’asturian ten una cèrta proteccion en Astúrias dempuèi 1998 gràcias a la Lei d’Usatge e de Promocion de l’Asturian. Mas las associacions que defendon la lenga denóncian que l’administracion contraven sovent a aquela lei. En mai d’aquò, planhon que los dreches lingüistics que prepausa la lei sián fòrça limitats.
Pr’aquò, l’asturian e l’aragonés son pas reconeguts coma lengas oficialas. Si qu’o son lo basco, lo catalan e lo galèc dins lors airals lingüistics e l’occitan en Aran e al Principat de Catalonha.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Sempre aquesta gent amb una llegua que nomès la reclamen per donar pel sac a tothom, es lavorç que se'n recorden que la parlen, abans no diuen res, l'imposen i ja està tot dit1
Quins c...el dia que algú l'amenaci de veritat no podran dir res, doncs ells s'ho hauran buscat. Casum els ispanyols.
Visca la Terras...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".
#4 Bardòu as de comprene qu' es una mini lenga que non es pot comparar amb l'Occitan. Lo que non se compren es coma l'Occitan una gran lenga, no se pot emprar en los Conselhs Regionals; encra que fos d'aquesta maniera cresi que ja seria una avançada. Cal proposar o.
Los deputats asturians seràn obligats de traduire en castelhan s’un autre deputat se planh d’aver pas comprés ; es s'un deputat asturian se planh de non aver comprés la brajacalha d'un collèga que mentissiá en castelhan, aqueste serà obligat de traduïre en asturian ? Inegalitarisme, quand nos tenes !
Non està malament, almens se'ls daissar parlar amb la seva lenga. Los fachas no diran que o diga tamben el castelhan, perquè aurian de tornar escoltar lo discurs.
S’un deputat asturian ditz que compren pas lo bable, es qu’es un nacionalista espanhòl e se trufa del mond. A mens que siaga un deputat paracasut, coma lo Merluçon a Marselha, per pauc qu’aja passat un an a Ovieu e qu’aja legit Pepin de Pria, pòt comprene l’asturian.
Aquesta disposicion revèrta fòrça los garçons de cafè venguts d’autres luòcs, que se compòrtan en Catalonha coma en país conquistat, e que quand lo client passa la comanda en catalan repond de mala manièra :
-¡Hable en cristiano !
Es a dire « Parlatz en crestian », en jogant amb la similitud entre cristiano e castellano.
E aquò’s pas un simple jòc de mots. Cristiano, en tèrra de Castelha pòrta sempre, dins la memòria collectiva, la memòria de l’Inquisicion. Qual s’estonarà, considerant aquò, lo triomfe de l’espanholisme mai ranci e intolerant a Madrid aqueste 4 de mai ?
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari