Actualitats
Estudi sus la crompa de libres, CD e DVD occitans
Una estudianta de sociologia de l’Universitat de Tolosa demanda la collaboracion dels legeires per una enquista
Tèxte legit
Coralie Bedel es una estudianta de sociologia de l’Universitat de Tolosa 2, Joan Jaurés, e estagiària a la Tuta d’Òc. Es a far una enquista sus la crompa de libres, CD e DVD en occitan, o ben en d’autras lengas mas que pertòquen la cultura, l’art e l’istòria d’Occitània.
Per l’ajudar dins son trabalh, demanda als legeires de Jornalet se voldrián respondre al questionari que se dobrirà en clicant sus aqueste ligam. De respondre al questionari pòt prene un temps d’entre 5 e 15 minutas segon las responsas.
Las responsas son anonimas. E mai se pòsca daissar son e-mail a la fin del questionari, serà pas publicat dins la memòria finala.
Per l’ajudar dins son trabalh, demanda als legeires de Jornalet se voldrián respondre al questionari que se dobrirà en clicant sus aqueste ligam. De respondre al questionari pòt prene un temps d’entre 5 e 15 minutas segon las responsas.
Las responsas son anonimas. E mai se pòsca daissar son e-mail a la fin del questionari, serà pas publicat dins la memòria finala.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#6 Clapassièr perdona ai tengut un lapsus, per mi Montpelher son los autèncics occitans, molt propers a nosaltres que parlan molt parescut; res a veire amb la fonetica dialectal: "tanco la porto Mario".
Que siague en frances me destorba pas. Per contra, aquel questionari se dobris sus una pagina de flicatge-geolocaliscion-mandatge de cookies publicitaris e patin-cofin que RES i es previst per i escapar. En clar siatz forçats d'acceptar lo mandadis futur d'un deluvi de publicitats per aver l'autorisacion de respondre al questionari. Quand vesi un tal aganta-cookies tanqui sul pic. Daumatge pel questionari, lo farai pas.
Trobi que Carolina Vedel fa aquesta enquesta qu' està ben. Per altre costat, crec que la veritat farà mai forta la lenga Occitana, e pas amagant la veritat. Cal saber quins territoris son de fonetica dialectala e quins en fonetica qu' a conservada la -A finala coma la lenga dels Trobadors. Çò que no crec que sia bon es que no se digan las causas e que tractin als estudiants d'Occitan i als escoltas d'audio e de videos, coma se fosen infants que non saben res. Un diccionari diu que i a 4 territoris on s'a conservat la -A. Una gramatica diu 2 territoris, una altra 4, om a de sumar per saber quans n'i a, fins arribar a 14, e encara segurament en sortiran mai. Avets de pensar se voleu parlar una lenga normala coma la dels Trobadors, o un dialecte patues coma vos dison los francimans per empipar vos ? No cresi que cap de vosaltres vulga parlar açò darrer. Pensatz o un pauquet plan planet.
#5 Fins a pròva del contrari "Montpeller" se trapa en Lengadòc.
La lenga d'Oc es pas lo Lengadocian. Occitania es pas lo Lengadoc. I a que disen sense pron o pensar, que lo Lengadocian es lo mai conservador dels parlars d'Oc, mas es pas vertat, tot los parlars tenan la mateissa dignitat, e se pot imposar lo Lengadocian sus los altres. Saben pas que la fonetica Lengadociana es la pietjor de la lenga Occitana: costonho, lono, semmono. Tot los altres parlars tenan melhors fonètica: Lo Nord Occitan: Lemosin Auvernhat, Lo Nontronès, Lo Nord de la Cruesa, lo Vivaroalpin, l'Occitan Alpin e Maritim, las Valadas Occitanas d'Italia, fins a La Gardia Piemontesa de Calabria, parlan la fonetica fina dels trobadors. Sense oblidar lo nostre Aranès, la Bigorra, Las Lanas, Montpeller, Niça,...
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari