capçalera campanha

Actualitats

L’independentisme pacific de Catalonha e d’Escòcia es una leiçon positiva pel Mond, segon Reuters

L’agéncia internacionala compara los dos procèsses e se demanda se los referendums de 2014 pòdon cambiar la configuracion d’Euròpa

“La principala leiçon dels movements independentistas de Catalonha e Escòcia es que son estats relativament eficaces sens quitar d’èsser pacifics, en contrast amb los separatismes violents de l’IRA en Irlanda del Nòrd o d’ÈTA al Bascoat”. Vaquí l’analisi que fa l’agéncia internacionala Reuters, que consagra un reportatge a comparar los procèsses independentistas d’Escòcia e Catalonha. Se demanda se los referendums dins los dos païses, previstes per l’an 2014, poirián cambiar Euròpa, e descriu un interès creissent en defòra del continent, mai que mai als Estats Units, en Russia e en China, se per cas i a de cambiaments radicals dins dos dels grands estats del vièlh continent.
 
Lo reportatge de Reuters rapòrta que, d’un costat, en Catalonha, lo sosten a l’independéncia es de mai de 50%, mas de l’autre, en Escòcia, despassa pas lo tèrç dels votants. Ça que la preditz que la situacion pòt cambiar quand arribaràn las eleccions. Lo jornalista explica que cap de las personas qu’entrevistèt per las carrièras de Barcelona, quand fasiá lo reportatge, se mostrèt pas “estrambordada amb l’idèa de manténer un estat jonch a Espanha”. “Los que vòlon votar contra l’independéncia parlan de malfisança envèrs los politicians en general, e dobtan que los caps d’una Catalonha independenta o pòscan far gaire melhor”, çò soslinha l’article.
 
Lo tèxt cita d’analistas e d’expèrts internacionals que dison que los procèsses començats en Catalonha e Escòcia “revelhan l’interès delà Euròpa”, mai que mai en China, en Russia e als Estats Units. Reuters a entrevistat Fiona Hill, èx-membre del Conselh d’Intelligéncia Nacionala dels Estats Units e ara responsabla dels afars europèus de la Brookings Institution de Washington. Segon ela, sembla que Londres e Madrid s’avisan pas de l’importància de tot çò que se passa. “Parlam de dos dels estats mai ancians d’Euròpa”, çò remarca Hill dins aquel reportatge.
 
Segon Reuters, se Catalonha e Escòcia vòtan en favor de l’independéncia, “degun sap pas çò que significarà dins la practica”: als dos nòus estats lor caldriá negociar probable l’intrada dins l’Union Europèa e i pòt aver un vèto de la part de Londres o de Madrid. Pasmens, Reuters soslinha las diferéncias entre l’actitud del primièr ministre britanic, David Cameron, “qu’a acceptat de cooperar amb lo referendum”, e la del govèrn espanhòl, que, “en contrast, a declarat que lucharà contra la consulta per de rasons constitucionalas”.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris

Julien Edinborg
4.

Mefi, es probablament per l'encausa de la capitada que son pacifistes e pas lo contrari, cau pas anar trop vito sus la conclusion.
Sensa parlar dei reaccions de l'armada espanhola.

  • 2
  • 0
@joanvm Barcelona
3.

M'emociona veure activitat en occità!! Felicitats pel vostre treball!

  • 6
  • 0
Christian Andreu Reus, sud dera Catalohna
2.

Pensi que los catalans tenen tot lo drech d'estre independents se volen. Los occitans tanben. A a Aran la gen a de parlar coma volen encarar lo futur damb los catalans o damb los espanhous. Podem crear un naveth païs que's pode aperar Catalohna e Aran. Mas pera sauvar la lenga catalana cau haber un estat e daissar de discutir damb los espanhous d'una volta.

  • 3
  • 0
Pirolet
1.

Pel Mond, benlèu, per "Le Monde", o sembla pas. Lo vocabulari emplegat pel jornal de "referència" es totjorn negatiu quand parla de las aspiracions a mai de libertat dels pòbles.

  • 5
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article