Actualitats
Bearn: es nascut un collectiu pels dreches de la lenga
La vesita de Paul Molac en Bearn marcarà lo començament d’una seguida d’accions e d’iniciativas per defendre la lenga nòstra
Tèxte legit
La decision del Conselh Constitucional francés a provocat la reaccion de divèrses elegits pendent las manifestacions de protèsta. Dins aquel sens, lo 16 de junh se bastiguèt en Bearn un collectiu que vòl empedir que totes aqueles prepauses sián desmembrats, forçar los elegits a complir las promessas d’ajuda e de sosten a las lengas autoctònas e velhar que la decision del Conselh constitucional non ajude pas a multiplicar las atacas contra l’occitan e contra las autras lengas que patisson lo meteis sòrt.
Atal, aperaquí una cinquantena de personas an creat lo dich “Collectiu bearnés per los drets de la lenga nosta” amb la tòca de trabalhar sus la defensa de la Lei Molac o la creacion d’una nòva lei per las lengas, la modificacion de la Constitucion francesa, la sensibilizacion de l’opinion publica e la pression suls elegits per que s’engatgen clarament en favor de l’immersion e de son desvolopament coma mejan eficaç de transmetre la lenga. Lo collectiu revendica que l’immersion siá practicada a l’encòp per los que l’an començada, es a dire Calandreta, mas tanben dins l’encastre del servici public d’educacion.
An convidat a los rescontrar lo deputat breton Paul Molac, autor de la lei de proteccion e promocion de las lengas minorizadas, que serà en Bearn los primièrs jorns de julhet. Molac vesitarà lo país gascon dins l’encastre de l’amassada d’elegits mas tanben rescontrarà las personas que desiraràn de l’ausir. Lo collectiu bearnés vei aquí la primièra manifestacion publica de son existéncia e çò que marcarà lo començament d’una tièra d’accions e d’iniciativas.
Atal, aperaquí una cinquantena de personas an creat lo dich “Collectiu bearnés per los drets de la lenga nosta” amb la tòca de trabalhar sus la defensa de la Lei Molac o la creacion d’una nòva lei per las lengas, la modificacion de la Constitucion francesa, la sensibilizacion de l’opinion publica e la pression suls elegits per que s’engatgen clarament en favor de l’immersion e de son desvolopament coma mejan eficaç de transmetre la lenga. Lo collectiu revendica que l’immersion siá practicada a l’encòp per los que l’an començada, es a dire Calandreta, mas tanben dins l’encastre del servici public d’educacion.
An convidat a los rescontrar lo deputat breton Paul Molac, autor de la lei de proteccion e promocion de las lengas minorizadas, que serà en Bearn los primièrs jorns de julhet. Molac vesitarà lo país gascon dins l’encastre de l’amassada d’elegits mas tanben rescontrarà las personas que desiraràn de l’ausir. Lo collectiu bearnés vei aquí la primièra manifestacion publica de son existéncia e çò que marcarà lo començament d’una tièra d’accions e d’iniciativas.
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#16
Caratz-vse, Joan Peiroton, que seratz hèra mei util auprès de las vostas shishanglas.
N'avetz pas pro competéncias entà comprene'm a jo qui soi lingüista a de bonas
Quina esmavuda de tornar ací! Que n'èi los uelhs tot engorguits. Dà qué m'atz invocat?
#14
Quin tròll ? Lo president de fe maishanta Lohilh, lo mauhasent escarniu ingrat Valotç, lo toton protegidor Sàncheç Arrazau, lo nazi misteriós Mureth, lo capolièr lingüistic iperlocalista Viguièr, lo traïdor propagandista vegan Dordet, lo dretista afranchimandit Granièr ? Benlèu un deus lanusquets de l'ompra qui tiran las ficèlas ? O meilèu lo lor amic pseudarvernazi Bròc ?
Tè, lo tròll fièr de n'estar, lo mei praube d'esperit de tots los gasconistas, qu'arriba portar ajuda au son camarada (lol) Joan Peiroton. Ne m'estona pas.
#12
D'origina OCCITANA, sénher Peiroton.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari