Actualitats
Marselha: maridatge en provençal
Laurianne e Clément se son diches de òi dins una ceremònia oficiada en francés e occitan
Tèxte legit
Pasmens, Jean-Michel Turc convida los marselheses a se maridar en provençal.
Avec @jeanmichelTURC nous avons co-célébré le tout premier mariage en langue #provençale de #Marseille pour de jeunes amoureux du secteur très attachés à nos traditions
— Marion Bareille (@MarionBareille) July 30, 2021
Quelle fierté et quel plaisir!Tous nos vœux de bonheur à Laurianne et Clément et que vive la langue provençale! pic.twitter.com/knFPJFIfKp
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Des de Palma podem ausir una emissora d'Algeria en francès, e pronuncian la -E finala. Mas en París que son los que volen comandar, an impausat sa grafia orribla, e encara s'enfoten dels altres accents los molt ignorant. E s'an de fotre totes los altres que parlen francès mai entenedor. Jo m'en foti del francès, mas desgraciadament una part de la lenga d'Oc a seguit lo model parisin e a comès lo mateis error, pot ser non tant greu com lo francès, mas far general que totas las -A finalas atonas se convertescan amb -O, es una vularizacion generalizada. En mallorquí a vegadas disem "nostro, noltros, aigo," però son paucas paraulas, e naturalment en la lenga escrita posam "nostre, nosaltres, aigua," e per la radio e la TV. o disen ben. Lo que s'auria de far en Catalunha, que l'unic Occitan que i a es l' Aranès, es respectar sa bona fonetica per tota las paginas web com aquesta de Jornalet, e per los cursos d'Occitan, e TV OC; naturalment seguir emprant la lenga estandard qu'es la melhor per se comprener entre tots los parlants de la lenga d'Oc.
a'kɔz de gra'fiɔ fune'tikɔ
aco es de grafio franceso
e aquò es la grafia pròpria
La grafia de la lenga francesa non es rara ni incomprensible, las -A finalas dels femenins del latin, las escriu amb -E. Cap problema, es una causa comprensible. Mas lo problema es que quan o pronuncian desapareis la -E. Es veu qu' antigament non es feia pas aqueste enmudiment e es una causa relativament recenta, en la poesia e la musica encara es pronuncian las E finalas.
# 33 Benvolgut Emmanuel me referesc a la fonetica francesa sustot parisina. A la grafia e fonetica felibrenca e a la fonetica del Lengadocian e Provençal centrals. Nosautres nos ensenharen lo francès al bachilherat durant tres o mai ans ,mas nos era completament impossible entedre las pel·liculas e la tv francesas. Es un procés parelh d'aquestas lengas al estar en contacte forçat, a provocat una evolucion d'imitacion de la lenga dominada.
#32 Sabi pas s'ai plan comprés lo comentari. Me sembla que i a una confusion entre grafia e fonetica.
Se i a de causas incomprensiblas dins la fonetica e la grafia francesa (sens egal, es solide!) e occitana, n'i a tanben (per ieu!) dins d'autras lengas latinas!
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari