Actualitats
Lo Mond pòt pas agachar endacòm mai del temps que los talibans esclavan sexualament de femnas e joventas
Tèxte legit
Publicam en seguida una adaptacion occitana de l’article de Vrinda Narain publicat dins The Conversation. Narain es professora associada de la facultat de drech del Centre pels Dreches Umans e lo Pluralisme Legal a l’Escòla de Politica Publica Max Bell de l'Universitat McGill. Aqueste article se pòt legir tanben en francés e espanhòl. A mai, Vilaweb ne publica una adaptacion en catalan
Dempuèi que comencèt lo retirament de las fòrças estatsunidencas e de l’OTAN d’Afganistan en julhet, los talibans an lèu pres lo contraròtle del país. Lo president a fugit e lo govèrn es tombat.
Encoratjats per lor succès, per la manca de resisténcia de las fòrças afganas e pel minimalisme de la pression internacionala, los talibans an intensificat lor violéncia. Per las femnas afganas, aquel poder creissent es esfraiós.
Al començament de julhet, après prene lo contraròtle de las províncias de Badakhshan e Takhar, ordenèron als caps religioses locals que lor porgiguèsson una lista de las gojatas de mai de 15 ans e de las veusas de mens de 45 per las maridar amb los combatents talibans. Se sap pas encara s'an començat d’obesir als òrdres.
S'aqueles maridatges forçats se fan, las femnas e las joventas seràn menadas en Waziristan, en Paquistan, per èsser “reeducadas” e convertidas a “l’islam autentic”.
Aquela mesura a prigondament esglasiat las femnas que vivon dins aquelas zònas e lors familhas, e las an forçadas de fugir e aital aumentar lo nombre de desplaçats intèrnes, que fan créisser lo desastre umanitari actual en Afganistan. Dins los darrièrs tres meses, 900 000 personas son estadas desplaçadas.
Reminiscéncias de la brutalitat del regim taliban
Aquela directiva dels talibans es de fòrça marrida flaira de çò qu’arriba desenant, e un remembre del regim brutal qu'impausèron entre 1996 e 2001, dins lo qual las femnas foguèron somesas a de violacions reïteradas dels dreches umans. Lor foguèt proïbit d'aver un emplec e d’estudiar, foguèron forçadas de portar la burqa e aguèron pas pus drech de sortir de l'ostal sens un tutor masculin (mahram).
E mai ara asseguren qu'an cambiat lor vejaire suls dreches de las femnas, las accions dels talibans e lors darrièrs esfòrces per sometre de milièrs de femnas a l’esclavatge sexual demòstran lo contrari.
A mai, los talibans an fach venir publica lor intencion d’empachar l’educacion de las filhas a partir de 12 ans, d'enebir que las femnas pòscan trabalhar e de reïnstaurar la lei qu'exigís que las femnas sián acompanhadas d’un tutor masculin.
Las avançadas obtengudas per las femnas afganas dins los darrièrs vint ans, sustot en matèria d’educacion, emplec e participacion politica, son menaçadas.
D’ofrir de femnas es una estrategia per atraire los joves afgans per fin que jongan los talibans. S'agís d’esclavatge sexual, non pas de maridatge. E d’obligar las femnas a l’esclavatge sexual jos la semblança del maridatge es tant un crime de guèrra coma un crime contra l'umanitat. L’article 27 de la Convencion de Genèva establís que “las femnas devon èsser especialament protegidas de tot atemptat contra lor onor, en particular contra lo viòl, la prostitucion forçada o quin autre biais que siá d’atemptat contra la pudor”.
En 2008, lo Conselh de Seguretat de l’ÒNU adoptèt la Resolucion 1820, que declara que “lo viòl e d’autras formas de violéncia sexuala pòdon constituir de crimes de guèrra, de crims contra l'umanitat”. Reconeis la violéncia sexuala coma una tactica de guèrra destinada a umiliar, dominar e espaurir los membres civils de la comunautat.
Cossí contratacar
L’ÒNU deu agir sul pic amb resolucion per evitar que se cometa mai d'atrocitats contra las femnas en Afganistan.
Prepausi quatre mesuras politicas per que la comunautat internacionala capite ben una patz sostenibla dins lo país. Son guidadas per la Resolucion 1820, que soslinha l'importància de comprene las femnas coma participantas en condicions egalas al procès de patz e condemna totas las formas de violéncia de genre contra los civils dins los conflictes armats:
1. Demandar una alta al fuòc immediata per garentir que lo procès de patz pòsca avançar de bona fe.
2. Garentir que se respècte los dreches de las femnas, consagrats dins la Constitucion d’Afganistan, la legislacion nacionala e lo drech internacional.
3. Exigir que las negociacions de patz se perseguiscan amb una participacion significativa de las afganas. A l’ora d’ara, i a sonque quatre femnas negociairas de patz dins la còla del govèrn afgan e cap dins la dels talibans.
4. La levada de las sancions contra los talibans deu èsser condicionada a lor engatjament de defendre los dreches de las femnas. L'Union Europèa e los Estats Units, que son a l'ora d'ara los principals balhaires de fonzes d’Afganistan, devon condicionar lor ajuda als dreches de las femnas e a lor accès a l’educacion e l’emplec.
2. Garentir que se respècte los dreches de las femnas, consagrats dins la Constitucion d’Afganistan, la legislacion nacionala e lo drech internacional.
3. Exigir que las negociacions de patz se perseguiscan amb una participacion significativa de las afganas. A l’ora d’ara, i a sonque quatre femnas negociairas de patz dins la còla del govèrn afgan e cap dins la dels talibans.
4. La levada de las sancions contra los talibans deu èsser condicionada a lor engatjament de defendre los dreches de las femnas. L'Union Europèa e los Estats Units, que son a l'ora d'ara los principals balhaires de fonzes d’Afganistan, devon condicionar lor ajuda als dreches de las femnas e a lor accès a l’educacion e l’emplec.
Las femnas d’Afganistan e de tota la region mercejarián de lors esfòrces l’ÒNU e la comunautat internacionala per garentir que las subreviventas de la violéncia sexuala ajan la meteissa proteccion davant la lei e lo meteis accès a la justícia.
I deu pas aver cap d’impunitat pels actes de violéncia sexuala coma part d’un apròchi integral per cercar la patz duradissa, la justícia e la reconciliacion nacionala en Afganistan.
Vrinda Narain
Article publicat originàriament dins The Conversation
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#1 Où, brave trollus pedalus, fai-nos l'amistat de passar al nòstre, que nos farem un plaser de te macronisar l'eroticatus civitatis
Be lo President Macron a parlat, que va trobar solucions tà protegir las frontèras de Hrança contra los afgans dab l'ajuda de la soa maisha de las poderosas, mei clar, que deuré tanben utilizar l'engenh tà caçar los barbuts e restaurir la democracia en Afganistan.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari