Actualitats
Se torna activar lo Conselh de la Lenga Occitana
Jos la presidéncia de Domergue Sumien e lo secretariat de Josiana Ubaud, lo CLO se presenta ara amb de sòcis de la talha d’Andrieu Bianchi, Jacme Taupiac o Patric Sauzet
Tèxte legit
Lo Conselh de la Lenga Occitana (CLO) se reviscòla, après 14 ans d’inactivitat. L’organisme que cerquèt de codificar la lenga occitana entre 1997 e 2007 “repren sas activitats normalas”, çò ditz un comunicat mandat a la redaccion de Jornalet. “Sos sòcis an decidit de prene d’iniciativas en favor de la lenga”, çò precisa.
Jos la presidéncia de Domergue Sumien e lo secretariat de Josiana Ubaud, lo CLO se presenta ara amb de sòcis de la talha d’Andrieu Bianchi, Jacme Taupiac o Patric Sauzet, e mai amb la tecniciana de la lenga al Conselh General d’Aran, Veronica Barès.
Anóncian la recèrca de solucions constructivas fàcia a la baissa del nombre de locutors, a la manca de reconeissença publica de la lenga, a la pèrda de competéncias escrichas e oralas dins l’occitanisme e, sens los nomenar, a la multiplicacion dels organismes “que promòvon de solucions desparièras”. Dins aquel sens, lo CLO se presenta coma “un organisme ainat e pus ancian”.
Demest l’òbra facha pel CLO soslinhan sas Preconizacions publicadas en 2007 dins un numèro de la revista Lingüistica Occitana, e seguidas per una bona part de l’occitanisme, per l'Associacion Internacionala d'Estudis Occitans (AIEO) e tanben per la redaccion d’aqueste jornal.
Jos la presidéncia de Domergue Sumien e lo secretariat de Josiana Ubaud, lo CLO se presenta ara amb de sòcis de la talha d’Andrieu Bianchi, Jacme Taupiac o Patric Sauzet, e mai amb la tecniciana de la lenga al Conselh General d’Aran, Veronica Barès.
Anóncian la recèrca de solucions constructivas fàcia a la baissa del nombre de locutors, a la manca de reconeissença publica de la lenga, a la pèrda de competéncias escrichas e oralas dins l’occitanisme e, sens los nomenar, a la multiplicacion dels organismes “que promòvon de solucions desparièras”. Dins aquel sens, lo CLO se presenta coma “un organisme ainat e pus ancian”.
Demest l’òbra facha pel CLO soslinhan sas Preconizacions publicadas en 2007 dins un numèro de la revista Lingüistica Occitana, e seguidas per una bona part de l’occitanisme, per l'Associacion Internacionala d'Estudis Occitans (AIEO) e tanben per la redaccion d’aqueste jornal.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#23 Pro satisfactent per una definicion provincialista de las culturas ditas "regionalas", dins la perspectivas fòrça discutibla que "regionalas", o son ontologicament, e o devon demorar, fins a l'ataüt que se sarra. França, aital, pòt dormir tranquilla subre son matalàs de cadavres amudits.
#8 Por satisfasent subre quin critèri ideologic ?
De Gramàticas, n'i a ja (dins diferenti varietats d'occitan e per l'occitan estandard). Lu Diccionaris, aquò es una òbra monumentala (aquelu que n'en faguèron dins li annadas passadi sàbon pron de que parli!). Per memòria, es en cors d'elaboracion un Diccionari basat sobre l'occitan niçard : http://toscanoreinat.chez-alice.fr/diconi.html (en tot mai de 1400 pàginas ja acabadi).
#19 S'es vertadierament mes en practica, es una caua excellenta. En faguent mèfi de non cabussar dau respècte de la justa diversitat dins un particularisme carriera per carriera. Coma una maire d'escolan de Flassans (83) que demandava "lo provençau dau sieu vilatge", e que, sobre lo mieu conseu, l'ensenhairitz li faguèt tàiser en li respondent: "De la riba drecha d'Issòla ò de la riba seneca?"
#20 La forma ensenhada non pòu èstre autra qu'una forma de basa (englobanta, mejana,...). Après, se fa una causida: lenga de basa d'un ensèms dialectau ò occitan "estandard".
Es necessari qu' es torne activar per què i a causas que non van plan e cal las adobar. Dins las causas positivas i a joves qu' an estudiat la lenga e legeissen libres e s'escriuen entre eles.,mas aquestes mateissos non la parlan al carrer ni entre eles e sos amics. E non es per una manca de coneissement de la lenga, per començar basta pauc; non, es que per qualque motiu, vergonha, manca d'interés per la parlar, la paur a ser un patués, la manca de prestigi, qu' es una causa perduda ? Per una banda la lenga escrita va plan ben, per què a una grafia fabulosa basada amb la lenga classica dels trobadors, de molt de prestigi.,, mas la lenga parlada i a zonas que ten una fonetica que sona malament diria amb cacofonias. Lo trabalh bon qu' es faguet amb la grafia basada amb la lenga classica dels Trobadors, s'a trencat, mantenint en la fonetica formas patuesas vulgars, que ja s'avian netejat en la grafia, mas que s'an mantengut en la pronunciació, a estat un trabalh a mieg far, la grafia correcta mas la fonetica de qualsevol maniera sensa la corregir . Mas aquestas formas vulgaras de la fonetica, s'an de forabandir de la lenga de l'escola, la Tv e la radio.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari