Actualitats
L’FNLC menaça de reprene “lo camin del combat”
Segon lo grop armat, “res es pas cambiat” e l’actitud de l’estat francés contunha d’èsser “òrba” e “sorda”
Tèxte legit
Lo Front de Liberacion Nacionala de Corsega (FLNC) menaça de reprene “lo camin del combat” se l’estat francés arrèsta pas sas “politicas de mesprètz” envèrs Corsega. Lo grop armat independentista o ven de dire dins un comunicat en vidèo ont se pòt veire una trentena de personas encagoladas e armadas.
Malgrat las victòrias electoralas dels sobeiranistas còrses, d’en primièr recampats dins una mateissa coalicion mas fa gaire devesits entre autonomistas e independentistas, las negociacions amb París se son pas materializadas amb mai d’autonomia mas, al contrari, segon lo grop clandestin independentista, lo resultat n’es sonque “un aument de las vesitas de cortesiá coloniala” e de “convèrsas burocraticas paternalistas” del govern francés. “Res es pas cambiat dins aquesta petita colònia”, çò asseguran. Dins aquel sens, lo comunicat afirma que l’actitud de l’estat francés contunha d’èsser “òrba” e “sorda”. Es atal que justifica de reviscolar lo grop armat “amb mai de determinacion que dins lo passat”. En junh de 2014 l’FNLC aviá anonciat que quitava las armas.
Lo comunicat fa pas cap de referéncia explicita a la lucha armada, mas la mesa en scèna e lo messatge an inquietat los mèdias franceses e d’endacòm mai.
“Aquesta tèrra es pas la vòstra”, çò ditz lo pòrtavotz del grop dins lo vidèo, “mai particularament als franceses que pensan d’èsser en çò lor sus la tèrra de Corsega”. Dins aquel sens, lo messatge a França es clar: “Nòstre país es pas encara lo vòstre. Vòstre país serà pas jamai lo nòstre”.
L’FNLC se fondèt en 1976 per revendicar l’independéncia de Corsega. De sa creacion enlà, se consagrèt a d’atemptats, en particular contra de bens publics o privats, e a l’extorsion en exigissent lo dich “impòst revolucionari” als ciutadans franceses d’origina continentala que vivián en Corsega, e tanben als pènegres, los repatriats d’Argeria qu’entre los ans 1958 e 1970 s’èran installats dins la planura orientala de l’illa, encoratjats per l’estat en seguida de l’independéncia de l’Africa del Nòrd. L’FNLC considèra que lo govèrn francés practica en Corsega, dempuèi 250 ans, una “gestion purament coloniala”, en fasent una politica basada sul nepotisme.
La politica democratica de l’illa ten tanben un braç de fèrre amb l’estat francés. L’Assemblada de Corsega demandèt un cambiament institucional que singularizèsse lo país dins la republica e que li donèsse d’autonomia, en començant per la cooficialitat del còrs e per un estatut de resident. París o refusa en disent qu’aquò es “impossible”.
Malgrat las victòrias electoralas dels sobeiranistas còrses, d’en primièr recampats dins una mateissa coalicion mas fa gaire devesits entre autonomistas e independentistas, las negociacions amb París se son pas materializadas amb mai d’autonomia mas, al contrari, segon lo grop clandestin independentista, lo resultat n’es sonque “un aument de las vesitas de cortesiá coloniala” e de “convèrsas burocraticas paternalistas” del govern francés. “Res es pas cambiat dins aquesta petita colònia”, çò asseguran. Dins aquel sens, lo comunicat afirma que l’actitud de l’estat francés contunha d’èsser “òrba” e “sorda”. Es atal que justifica de reviscolar lo grop armat “amb mai de determinacion que dins lo passat”. En junh de 2014 l’FNLC aviá anonciat que quitava las armas.
Lo comunicat fa pas cap de referéncia explicita a la lucha armada, mas la mesa en scèna e lo messatge an inquietat los mèdias franceses e d’endacòm mai.
“Aquesta tèrra es pas la vòstra”, çò ditz lo pòrtavotz del grop dins lo vidèo, “mai particularament als franceses que pensan d’èsser en çò lor sus la tèrra de Corsega”. Dins aquel sens, lo messatge a França es clar: “Nòstre país es pas encara lo vòstre. Vòstre país serà pas jamai lo nòstre”.
L’FNLC se fondèt en 1976 per revendicar l’independéncia de Corsega. De sa creacion enlà, se consagrèt a d’atemptats, en particular contra de bens publics o privats, e a l’extorsion en exigissent lo dich “impòst revolucionari” als ciutadans franceses d’origina continentala que vivián en Corsega, e tanben als pènegres, los repatriats d’Argeria qu’entre los ans 1958 e 1970 s’èran installats dins la planura orientala de l’illa, encoratjats per l’estat en seguida de l’independéncia de l’Africa del Nòrd. L’FNLC considèra que lo govèrn francés practica en Corsega, dempuèi 250 ans, una “gestion purament coloniala”, en fasent una politica basada sul nepotisme.
La politica democratica de l’illa ten tanben un braç de fèrre amb l’estat francés. L’Assemblada de Corsega demandèt un cambiament institucional que singularizèsse lo país dins la republica e que li donèsse d’autonomia, en començant per la cooficialitat del còrs e per un estatut de resident. París o refusa en disent qu’aquò es “impossible”.
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Corsèga, ultim bastion de resistència dins aquel exagon francès totalament asservit per la Lex Parisenca.
Qu'ei lo resultat de la shordèra de las fòrças politicas francesas, qui n'an pas sabut tirar las leçons de la majoritat nacionalista au Conselh territoriau. Lo prumèr responsable que n'ei Macron. Adara, ne s'i cau pas enganar, lo maishant percentatge atenhut per Corsica Libera a las darrèras eleccions que deu estar tanben ua encausa d'aquera resurgéncia.
L’FNLC se fondèt en 1976 per revendicar l’independéncia de Corsega.
De sa creacion enlà, se consagrèt a d’accions de resisténcia armada a l'occupacion francesa, en particular contra de bens publics representant l'ingeréncia coloniala francesa, o de bens privats apartenent essencialament a de gents vengudas de l'exterior de l'isla e fasent, pel biais de l'especulacion fonsièra, montar lo còst de tota abitacion a un nivèl tal qu'un salari còrse normal permet pas mai de d'abitar ont que siá subre l'isla.
L'FLNC a tanben practicat, exactament coma lo ministèri de Bercy, e totes los reis e los "nòbles" ben abanas eles, l’extorsion, en exigissent lo dit “impòst revolucionari” als ciutadans franceses que vivián en Corsega, e tanben als pènegres, que, repatriats d’Argeria qu’entre los ans 1958 e 1970 s’èran installats dins la planura orientala de l’illa, s'imaginant aquí en França, coma o fasián ja en Argeria, encoratjats per l’estat en seguida de l’independéncia de l’Africa del Nòrd. L'idèa es de far fugir aquela populacion per far baissar la pression demografica, e donc immobilièra, çò deguent tornar permetre als Còrses de poder abitar a çò sieu.
L’FNLC considèra a plan justa rason que lo govèrn francés practica en Corsega, coma pertot ont se parlava una autra lenga que la sieuna, e dempuèi 250 ans subre l'isla, una “gestion purament coloniala”, en practicant una politica basada sul nepotisme.
L'FLNC emplega la fòrça, la violéncia. E aquò lor pòt èsser reprochat. Plan segur. Aquò es iun problèma, mas los problèmas venon pas jamai tot solets : se tròba que los governants franceses e espanhòls, entendon pas ni respèctan pas que la violéncia, que la fòrça. Son donc plan eles los primièrs responsables de la deriva violenta, ja que lo dreit dels pòbles a dispausar d'eles meteisses, jamai o respèctan pas de ges de biais. Vejaquí lo tirste resultat !
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l’amor ompli el seu cos generós !
Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l’amor ompli el seu cos generós !
LLuis LLach (Itaca)
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari