Los escolans del cors B2 d’occitan a Barcelona, que l’organiza lo CAÒC, an legit ongan dos libres: Bartleby eth copista, d’Herman Melville, traduch e publicat pel Conselh General d’Aran, e Istòria de Joan-l’an-pres, un roman occitan de l’escrivan lengadocian Joan Baptista Fabre publicat al sègle XVIII. Demest los comentaris de libres, los escolans Marc Comas e Ramon Balagué an fach un trabalh de tria, que publicam cada dissabte sus las paginas de Jornalet. Remarcaretz qu’en legissent los libres Marc Comas e Raimon Balagué i an trapat de causas diferentas.
 

Soi pas un afogat de la literatura classica, o reconeissi. M’atira pas gaire. Lo lengatge que s’emplega, tròp cargat e artificial, a mon vejaire, me fa recular. Totjorn me soi demandat se lo mond, a l’epòca ont se debanan aqueles romans, parlava vertadièrament aital o alara s’es sonque una licéncia literària. Seriá interessant d’i poder anar e far la comparason. Ça que la, de quora en quora, n’ai legit un de tèxte classic, sustot de teatre, pr’amor que ne faguèri un cors, pendent tres ans, ont me caliá cercar de scènas, demest los títols prepausats, per las trabalhar. Gràcias a aquò legiguèri d’òbras de Shakespeare, Molière, Sade... traduchas en castelhan o en catalan, mas la curiositat me fasiá totjorn anar tanben a la version originala. Demest los romans, cresi que sonque ai legit completament un de classic: Robinson Crusoe. Cal dire que m’agradèt fòrça - alara qu’èri precisament tanben dins una illa -, mas se passèt dins de circonstáncias ont lo languiment èra mai fòrt que la quita curiositat. A! I a tanben los tèxtes classics que legiguèri al licèu, mas m’en remembri pas brica. L’adolescéncia, sabètz...
 
Lo roman de Joan l’an-pres, ça que la, cal dire que m’a agradat. Òc, fin finala. Jamai auriái pas causit aquela lectura. En legissent sonque lo primièr paragraf, l’auriá daissat per çò que veni d’explicar. E per çò tanben, a la debuta, me calguèt acostumar a l’estil e al lengatge. Mas per te solatjar, se tròbas qu’es pas aisit, basta qu’anes a la version classica e mercejaràs plan la persona que n’a fach l’adaptacion en grafia modèrna. Bondieu! Quantes signes d’accentuacion! D’accents circonflèxes pertot, cresi per l’influéncia del francés. E la faiçon d’escriure los mots, plan diferenta de la modèrna. Çò que m’a estonat mai, pr’aquò, es que lo baron parla francés en luòc d’occitan, e que la grafia francesa, a la diferéncia de l’occitana, sembla èsser parièra a la modèrna. Lo fach que l’aristocrata parle en francés e que la grafia d’aquela lenga siá mai evolucionada, es benlèu ja un simptòma de la situacion de l’occitan al sègle XVIII: es a dire coma lenga mens prestigiosa que lo francés, profusament parlada pel pòble pr’aquò, mas fòrabandida dels documents escriches e que comença de levar de distincion sociala.
 
Delà las questions formalas e l’encastre sociolingüistic de l’epòca, l’istòria de Joan l’an-pres revèrta plan la literatura picaresca espanhòla dels sègles XVI e XVII. Almens a çò que coneissi per n’aver ausit parlar e per mejan tanben del cinèma, de la television e de las BD: de romans coma La vida de Lazarillo de Tormes o L’aventurièr Buscon, istòria faceciosa. Las analogias amb Joan l’an-pres son estonantas. Los protagonistas son tanben de joves gentilòmes, paures o apaurits, amb d’escaisnoms impausats per las circonstáncias que lor a calgut viure, e se devon petaçar amb de messorgas e d’astúcias per subreviure dins una societat injusta e crudèla envèrs los mai desfavorits. Una mena de literatura realista e satirica a l’encòp, mas que fin finala fa la critica de las inegalitats e de l’ipocrisia sociala de l’epòca. Plan luènh de la literatura anteriora, medievala o de la Renaissença, que nos parla de grandas gèstas, d’afars amoroses o d’istòrias moralizantas.
 
Pendent la lectura, me remembravi sovent d’un autre personatge de Molière, Scapin, dins l’òbra Las enganas de Scapin, que vegèri l’estiu passat a Pesenàs, dins un festenal de teatre de Molière que se debana cada estiu. S’agís d’una mena de servent, al servici d’un ricàs (tornarmai qualqu’un de classa sociala baissa), conegut per son astúcia, mas qu’amb sas enganas capita a resòlver los problèmas de sos patrons, mas en los fasent semblar encara mai grèus, per ne percebre encara una màger reconeissença de sos meritis e doncas una màger recompensa economica. Aquò sembla plan l’istòria dins la quala Joan-l’an-pres se met al servici d’un ricàs, Sénher Sestièr, amb d’enganas tanben, per se ganhar l’amistat de sa filha e l’esposar. Aqueste còp, pr’aquò, lo ricàs fa tanben sas enganas per se salvar d’èsser considerat coma l’autor d’una malafacha en inculpant Joan-l’an-pres. La providéncia e l’ajuda d’un ancian amic de son paire permeton a Joan de plan capitar, d’obténer un profièch financièr e de perseguir sos plans de maridatge inicials. Vaquí, aqueste còp apareis una tèrça persona amb mai d’informacion e de poder que lo protagonista, que pren las parts del mai desfavorit per l’ajudar. La societat comença de s’organizar fàcia a las injustícias, benlèu lo precedent d’una revolucion qu’es a arribar.
 
Per clavar aqueste comentari, vòli dire qu’amb aquesta lectura, ai aprés que val la pena de far un pichon esforç per legir de tèxtes classics, de s’abituar al lengatge e a l’estil emplegat en eles, per conéisser la realitat de nòstres ancessors, nòstre passat, e comprene que la literatura, quina que siá l’epòca e quin que siá l’estil, es universala e nos pòt amusar de tota manièra. Benlèu la lectura seguenta d’aqueste estiu serà un roman de literatura classica coma lo Joan l’an-prés. Accèpti de recomendacions!
 
 
 
 
Marc Comas  

fffff		fffff
	Sèm convencuts que l’Istòria de Joan l’an-pres es pas gaire coneguda en causa d’un problèma d’occitanitat. L’Istòria de Joan l’an-pres, redigida en primièra version en 1763, en segonda en 1763, es un roman e un conte filosofic de pagèla universala.   Jacques le fataliste, de Diderot; Candide ou l’Optimisme, de Voltaire; Istòria de Joan l’an-pres, de Joan Baptista Fabre, partejan època, umor, e nautor literària. Marc Comas e Ramon Balagué, estudiants catalans qu’an agut lo B2 d’occitan amb una mençon excellenta als corses d’occitan del CAÒC, an legit e an fach lor rapòrt d’aqueste classic occitan e universal. L’edicion causida es estada la del CRDP de Montpelhièr, que presenta una version en occitan estandard, establida per Patric Sauzet, e la version originala establida per Felip Gardy.   Manèl Zabala

 

---

FABRE, Joan Baptista. (Felip Gardy e Patric Sauzet editors). Istòria de Joan-l’an-pres. CRDP Montpelhièr, 1988. 162 paginas. 12 èuros.

 
 

fffff		fffff
	Jornalet a l'escòla Jornalet a una seccion especifica sus l’escòla occitana. Nos agradariá fòrça que las escòlas, que sián de Calandretas o d’escòlas bilingüas, poguèsson emplenar elas meteissas aquesta seccion amb de nòvas, e que los quites escolans las poguèsson redigir en explicar los faches que fan l’actualitat dins cada escòla: una excursion culturala, la vesita d’una personalitat, una fèsta populara amb los parents, una competicion esportiva, etcetèra. Evidentament, las fotografias, los enregistraments o los imatges de vidèo seràn tras que benvenguts, se n’i a.  Se cada escòla nos manda quatre o cinc nòvas per an serem plan contents e satisfaches. Pensam que pòt èsser un bon ponch d’amassada per la comunautat educativa occitana, una iniciativa interessanta pels escolans e un esplech de socializacion lingüistica per las familhas dels escolans. Esperam de poder comptar amb lo vòstre sosten, e esperam que Jornalet serà una aisina utila per las escòlas occitanas. Mandatz-nos las vòstras nòvas a info@jor…