6# Benvolgut Carles, lo cantant que faguet aquesta cançon es Woody Guthrie un nordamerican d'esquerras luitador infatigable, amic de Pete Seeguer. Vosaltres los valencians amb la vostra fonetica tan clara en l'Espaci Catalan-Occitan seriatz un referencial per la formacion d'aqueste Nou Espaci. Cal lo far e cal adoptar la vostra fonètica coma referenciala per tot l'Espaci, car es coma la dels Trobadors , la mai culta e necessaria plena de prestigi de las occitanas perquè totom la vulga recuperar e parlar.

#3
#5

també en recorda el poema del poeta catalá Joan Maragall

"Al voltant del Pirineu i més lluny, escampant-se pels plans cap a Tolosa i cap a Pau i també tot arran del mar cap a Marsella i més enllà, i de la nostra banda igualment per la costa i les illes fins a Múrcia, hi ha una llengua dolça, dolça, molt difosa i matisada, virolada diríem, alterada per tants accidents i tantes influències, però fonamentalment una i sencera, i que en el seu fonament es recorda del Llatí com cap altra; o potser és que el Llatí, del del fons de la tomba silenciosa, pensa en ella més que en cap més, i la vol per hereva i no pot dir-ho" (Joan Maragall, 1905).

#3 preciós poema, qui és l'autor? em fa recordar a llombart

"Excel.lències de la llengua Llemosina. en el qual la
llengua rep el nom de llengua d’Oc, pero també de llengua llemosina i de
llengua valenciana, sense que es puga apreciar cap diferència de contingut en
els tres continents.
“llengua d’Oc, les singulars y notables bellees que en la mateix
abunden, senyalántvosles totes una per una, a fi d’encendre
aixina en vostres generosos cors la esmortiguada flama del
verdader carinyo que tot bon valenciá li es en deute a nostre
mig perdut natiu idioma.” Llombart, C. (1878:8)
“Noble llengua llemosina, apellada aleshores del país o
valenciana, que nostres majors usaren desde la gloriosa
conquesta d’aquest regne.
(...)
Ab ella es parla en Aix, en Marsella, en Tarascon, en Orange,
en totes les principals ciutats de la Prohénça; en la Galia gòtica
o Languedoch i ses cultes ciutats de Montpeller i Tolosa, com
aixís mateix en la provincia confinant de Guyena i en sa capital
Burdeos, i molt especialment en Limoges, de la que el nom va
pendre.
En la mateixa llengua fon criat en Montpeller, i parlà nostre
molt alt e invicte Rey En Jaume. Ab ella escrigué, a imitació de
Juli Cesar, ses conqueste i a imitació dels romans la introduhí
ab la sua religió en les Mallorques i en Valencia i son antich
regne al conquestarlos. LLOMBART, C. (1878:12-13)

"L’occitan referencial de basa lengadociana", qu'es aquò ? De quin capèl de magician nos tiratz aqueste nòu concèpte ?

Volètz parlar del lengadocian oriental del "Diccionari de Botgeta" ? O de l'occitan estandard, lo de l'Academia Occitana - Consistòri del Gai Saber, qu'el, non es "de basa lengadociana", mas "de basa panoccitana" ?

Quand d'un disc se cèrca un punt que siá a distància a pauc près egala de tota sa periferia, sovent tombam gaire luènh del sieu centre. Non es de "centralisme", mas de geometria… Pretendre çò contrari, me demandi se non es, aiçò, un polit exemple de complotisme.

Aquesta terra es nòstra terra
des de Niça fins a Bordèu
des de Lemòtges fins Alacant
Ela es nòstra de veritat

Aqueste cel aquesta mar
aquests serrats aquesta valh
las oliveras e los camps de blat
Ela es nòstra de veritat

Aquesta terra es nòstra terra
des de Niça fins a Bordèu
des de Lemòtges fins Alacant
Ela es nòstra de veritat.