Actualitats
L’aranés e la rèsta de la lenga occitana pels catalans
L’òbra conten tanben una gramatica que mòstra tòca-tòca las formas e estructuras de l’occitan referencial e de l’aranés
Tèxte legit
Aitor Carrera presenta, dins un libre en catalan, un apròchi sociolingüistic e dialectologic de la lenga occitana en comentant divèrses dialèctes e en comparant l’aranés e lo lengadocian referencial. A mai, n’explica la situacion sociala amb de donadas sus l’usatge, las disposicions legalas que l’afèctan, d’iniciativas per ne far la promocion...
L’òbra conten tanben una gramatica essenciala que mòstra pel primièr còp tòca-tòca las formas e estructuras de l’occitan referencial de basa lengadociana e las del gascon de la Val d’Aran, e se completa amb un diccionari basic catalan-occitan amb mai de 2500 intradas en catalan e mai de 10 000 equivalents en occitan referencial e en aranés.
Aitor Carrera es doctor en filologia catalana e professor de lenga e de lingüistica occitanas a l’Universitat de Lhèida.
L’òbra conten tanben una gramatica essenciala que mòstra pel primièr còp tòca-tòca las formas e estructuras de l’occitan referencial de basa lengadociana e las del gascon de la Val d’Aran, e se completa amb un diccionari basic catalan-occitan amb mai de 2500 intradas en catalan e mai de 10 000 equivalents en occitan referencial e en aranés.
Aitor Carrera es doctor en filologia catalana e professor de lenga e de lingüistica occitanas a l’Universitat de Lhèida.
CARRERA, Aitor. L'Occità: Gramàtica i diccionari Bàsics. Pagès editors, 2011. 280 paginas. |
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
6# Benvolgut Carles, lo cantant que faguet aquesta cançon es Woody Guthrie un nordamerican d'esquerras luitador infatigable, amic de Pete Seeguer. Vosaltres los valencians amb la vostra fonetica tan clara en l'Espaci Catalan-Occitan seriatz un referencial per la formacion d'aqueste Nou Espaci. Cal lo far e cal adoptar la vostra fonètica coma referenciala per tot l'Espaci, car es coma la dels Trobadors , la mai culta e necessaria plena de prestigi de las occitanas perquè totom la vulga recuperar e parlar.
#3
#5
també en recorda el poema del poeta catalá Joan Maragall
"Al voltant del Pirineu i més lluny, escampant-se pels plans cap a Tolosa i cap a Pau i també tot arran del mar cap a Marsella i més enllà, i de la nostra banda igualment per la costa i les illes fins a Múrcia, hi ha una llengua dolça, dolça, molt difosa i matisada, virolada diríem, alterada per tants accidents i tantes influències, però fonamentalment una i sencera, i que en el seu fonament es recorda del Llatí com cap altra; o potser és que el Llatí, del del fons de la tomba silenciosa, pensa en ella més que en cap més, i la vol per hereva i no pot dir-ho" (Joan Maragall, 1905).
#3 preciós poema, qui és l'autor? em fa recordar a llombart
"Excel.lències de la llengua Llemosina. en el qual la
llengua rep el nom de llengua d’Oc, pero també de llengua llemosina i de
llengua valenciana, sense que es puga apreciar cap diferència de contingut en
els tres continents.
“llengua d’Oc, les singulars y notables bellees que en la mateix
abunden, senyalántvosles totes una per una, a fi d’encendre
aixina en vostres generosos cors la esmortiguada flama del
verdader carinyo que tot bon valenciá li es en deute a nostre
mig perdut natiu idioma.” Llombart, C. (1878:8)
“Noble llengua llemosina, apellada aleshores del país o
valenciana, que nostres majors usaren desde la gloriosa
conquesta d’aquest regne.
(...)
Ab ella es parla en Aix, en Marsella, en Tarascon, en Orange,
en totes les principals ciutats de la Prohénça; en la Galia gòtica
o Languedoch i ses cultes ciutats de Montpeller i Tolosa, com
aixís mateix en la provincia confinant de Guyena i en sa capital
Burdeos, i molt especialment en Limoges, de la que el nom va
pendre.
En la mateixa llengua fon criat en Montpeller, i parlà nostre
molt alt e invicte Rey En Jaume. Ab ella escrigué, a imitació de
Juli Cesar, ses conqueste i a imitació dels romans la introduhí
ab la sua religió en les Mallorques i en Valencia i son antich
regne al conquestarlos. LLOMBART, C. (1878:12-13)
"L’occitan referencial de basa lengadociana", qu'es aquò ? De quin capèl de magician nos tiratz aqueste nòu concèpte ?
Volètz parlar del lengadocian oriental del "Diccionari de Botgeta" ? O de l'occitan estandard, lo de l'Academia Occitana - Consistòri del Gai Saber, qu'el, non es "de basa lengadociana", mas "de basa panoccitana" ?
Quand d'un disc se cèrca un punt que siá a distància a pauc près egala de tota sa periferia, sovent tombam gaire luènh del sieu centre. Non es de "centralisme", mas de geometria… Pretendre çò contrari, me demandi se non es, aiçò, un polit exemple de complotisme.
Aquesta terra es nòstra terra
des de Niça fins a Bordèu
des de Lemòtges fins Alacant
Ela es nòstra de veritat
Aqueste cel aquesta mar
aquests serrats aquesta valh
las oliveras e los camps de blat
Ela es nòstra de veritat
Aquesta terra es nòstra terra
des de Niça fins a Bordèu
des de Lemòtges fins Alacant
Ela es nòstra de veritat.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari