CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Actualitats

La linha Bordèu-Lion de Railcoop remesa fins a 2023

Devon remandar de 6 meses lo lançament de la linha ferroviària nòrd-occitana perque SNCF Réseau a fornit sonque lo 55% de las demandas de circulacion

| Railcoop

Tèxte legit

La linha ferroviària entre Bordèu e Lion, relançada per la cooperativa carcinòla Railcoop, serà remandada de 6 meses, çò anoncièron diluns passat. Per tant, se crearà en decembre de 2022 e serà en servici en 2023. La rason de l’ajornament es mai que mai que la societat SNCF Réseau, encargada de las infrastructuras de la societat francesa dels camins de fèrre, a sonque fornit lo 55% de las demandas de circulacion fachas per Railcoop, çò rapòrta La Montagne.
 
La cooperativa carcinòla Railcoop relança una linha ferroviària que l’aviá abandonada l’SNCF. Espelida per concebre de servicis ferroviaris adaptats als territòris, Railcoop prepausa tres trens per jorn qu’uniràn Bordèu e Lion en 6h47 minutas en passant per Liborna, Peireguers, Lemòtges, Sent Superis, Garait, Montluçon, Gatnat, Sant German daus Fossats e Roana.
 
Railcoop lança aquela linha après constatar que “lo mercat província-província en tren classic rèsta largament inesplechat”, coma o ditz son president, Dominique Guerrée. De son caire, lo director general, Nicolas Debaisieux, precisa qu’amb aquesta primièra societat cooperativa d’interès collectiu de França dedicada al ferroviari, vòlon facilitar “l’implicacion dels ciutadans dins lo tren”.
 
E mai lo trajècte en veitura siá pus cort, Railcoop prepausa de compensar los viatjaires amb un viatge mai confortable plen de servicis a bòrd coma un airal de jòcs pels enfants, de restauracion e un luòc per gardar las bicicletas, los esquís o las planchas de surf.
 
 
Activitat de mèrças entre Tolosa e Roergue
 
En parallèl, Railcoop confirma que va lançar lo mes que ven son activitat de mèrças amb una connexion entre Tolosa e Roergue.



abonar los amics de Jornalet

 

 

Etiquetas

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

Bodiu
1.

Apensadament, los tragins Província-Província an pas jamai estat la tissa dels govèrns, França s’es fabregada sus un sistem piramidal a sens unenc (del naut cap al debàs). Lo bonastre vend el denaut e lo malastrre del debàs. Aquò rai, las mentalitats son avesadas a-n-aquel esquema de pensada unidirecional.
D’una tala linha que caminarà traquet traquet per mantunas vilas occitanas (vèire l’article), trastejavi sus lo profièg que n’auriá pogut tirar la granda Occitània malbiaissuda.

Cossi anèm agantar las causas ?

O sabetz la lenga camina ambe los trins e sariá de se congostar d’aver anoncias en occitan al passar del trin dins aicestas vilas occitanas :

« aici sèm a Garait 5 minutas d’aquetadas, l’estacion prosme sarà Montluçon, arribarèm entà leon devèrs las detz e uèit oras s’avèm una aura portaira per far virar las eolianas a grand destre, si que non, se cap de vent arribarèm quora se poirà far, segurament doman. Vos mercejam d’aver causit aquela paura e unenca linha de camin de fer e esperam de vos i tornar vèire.»

Balha set tot aquò ! Meissa me quicòm tè !

  • 3
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article