Una candidata a la primària ecologista criticada per sa “pensada woke” per una secretària d’estat, la consolessa màger de París e candidata a la presidenciala, Anne Hidalgo, que promet que farà pas campanha sul “wokisme”, la question se pausa de definir aquel tèrme.
 
Aparegut d’en primièr dins los mitans dels militants negres americans per fin de denonciar lo racisme e las violéncias policièras, lo tèrme es de mai en mai present dins lo debat public francés dempuèi qualques annadas, mas sovent per lo criticar e ne far un sinonim d’esplech de censura utilizat pels militants de l’antiracisme e de l’interseccionalitat (movement que vòl e espèra la convergéncia de lucha de totas las minoritats).
 
 
L’origina d’un mot
 
Preterit del vèrb anglés to wake, se desrevelhar, lo mot a agantat un sens ideologic e militant dins la lenga pròpria dels afroamericans per dire d’èsser conscient de las injustícias patidas per las minoritats etnicas, sexualas, religiosas e de tota autra forma de discriminacion, e d’èsser lèst per i respondre.
 
Abans d’arribar en Euròpa, lo mot s’es espandit en America dins lo contèxt de las luchas pels dreches dels negres “a comptar dels ans 1960”, çò precisa Pap Ndiaye, istorian especialista de l’istòria sociala dels Estats-Units. Ramenta que ja Martin Luther King aviá demandat als joves de “demorar esvelhats” e d’èsser “una generacion engatjada” al moment del discors a l’Universitat d’Oberlin (Ohio) en junh de 1965.
 
D’autres indicis farián remontar las basas d’aquela pensada a la debuta del sègle XX, dins los escriches del militant panafricanista jamaïcan Marcus Garvey e dins d’autres discors prononciats pels antiesclavagistas al mitan del sègle XIX.
 
 
Cossí lo mot es tornat dins l’usatge d’uèi?
 
Fa son retorn en 2008, amb la cantadora estatsunidenca Eryah Badu que canta “I stay woke” (demòri esvelhada) dins la cançon Master teacher, puèi en 2012 quand adutz tot son sosten al grop de rock feminista Pussy Riots (condemnadas a la preson per incitacion a l’asirança religiosa) dins un tweet.
 

 
Mas es al moment de la naissença del movement Black Lives Matter, en seguida del murtre del jove afroamerican Michael Brown per la polícia, que lo mot torna prene tota son importància. D’efièch, una novèla generacion de militants espelís e s’exprimís de longa suls rets socials ont denóncian lo racisme sistemic e cridan los ciutadans a demorar “esvelhats” fàcia a l’opression que la patís la populacion negra. Un documentari sortit en 2016, Stay Woke: The Black Lives Matter Movement, acaba d’estacar lo tèrme a aquel movement.
 
Lo tèrme s’es espandit puèi per tota la planeta, e es estat représ per d’autras causas militantas per fin de denonciar totas las injustícias que las patisson las minoritats, quinas que sián. Per exemple, los movements feministas estatsunidencs lo se son apropriats per denonciar lo sexisme e la misoginia de l’èx-president dels estats-units Donald Trump.
 
 
Que vòlon las personas que se dison woke?
 
A la debuta dels ans 2010, aquel concèpte a permés a las minoritats de s’amassar a l’entorn d’una percepcion e d’una experiéncia partejadas fàcia a las discriminacions. Una persona woke es una persona conscienta de las inegalitats socialas e de las opressions que las subisson las femnas, las personas LGBT, las personas d’origina estrangièra, etc.
 
E mai las mentalitats ajan pogut evoluir segon los endreches e los individús, pensan que la màger part de las societats contunhan d’èsser inequitablas e de còps destruseiras per cèrtas minoritats. Reconeisson implicitament qu’òm pòt èsser tractat diferentament segon son mitan social, sa religion, sa color de pèl, son andicap, son sèxe, son identitat de genre o son orientacion sexuala. Aital, lo sol biais de rendre lo mond segur e melhor es de reduire las inegalitats estructuralas. Per tant, los que se revendican woke an alargat lor combat a mai d’una causa:  
 
Que dison lors opausants?
 
Vengudas de la drecha, de criticas son exprimidas que denóncian un “totalitarisme woke” (la deputada Valérie Boyer, deputada Los Republicans de Bocas de Ròse) o las exageracions de “l’ideologia woke” (Nicolas dupont-Aignan, cap d’un partit de la drecha sobeiranista, pròche del Recampament Nacional), mas tanben la critican, a esquèrra, los partisans los mai fòrts de la laïcitat.
 
S’inquietarián de la radicalizacion d’aquela pensada que menariá a l’intolerància e a l’impossibilitat d’exprimir un devís diferent. Crenhon la montada de la cancel culture (cultura de la supression), que sa tòca seriá d’escafar de l’espaci public tota personalitat o element (coma las estatuas) que sa preséncia o son prepaus seriá jutjat negatiu envèrs las minoritats.
 
Autre critica sovent exprimida: lo woke seriá l’importacion d’un debat pròpri a la societat estasunidenca qu’auriá pas res de far en cò nòstre, ont al contrari poiriá èsser una menaça contra lo dich universalisme republican e la quita coesion del país, a causa de cèrtas idèas e practicas popularas al dintre de l’esquèrra radicala estasunidenca coma l’organizacion d’amassadas non mixtas o l’importància dels debats sus las questions de genre.
 
Aital, las idèas wokistas inquietan tanben los dirigents franceses. Lo president Macron las denoncièt coma “de teorias en sciéncias socialas importadas dels Estats-Units” e lo seguiguèt lo ministre de l’educacion J.-M. Blanquer, per qui “aqueles movements pòrtan una prigonda èrsa destabilizaira per la civilizacion.” A mai, lo meteis ministre inicièt al mes d’agost un “laboratòri republican” contra la cancel culture e l’ideologia woke.
 
E tot aquò mentre que de sociològs, coma Michel Wieviorka, an qualificat aquesta reaccion de completament desproporcionada. De fach, per ara, sonque lo 14 % dels franceses aurian ausit lo tèrme woke e demest aquel nombre, sonque lo 6 % aviá una coneissença seriosa del subjècte, segon un recent sondatge.