Los afronts al rei seràn pas mai un delicte en Belgica, après la decision de la Cort Constitucionala d’aquel estat europèu. L’afar Valtònyc a obligat la justícia bèlga de s’interrogar sus una lei de 1847. Lo cantador malhorquin de rap, Josep Miquel Arenas, de nom d’artista Valtònyc, se tròba en exili en Belgica, e Espanha demanda son extradicion per un delicte d’enaurament del terrorisme pr’amor de las paraulas d’una cançon contra lo rei emerit, Joan Carles Ir. En Belgica, los afronts al rei son un delicte segon una lei de 1847 qu’èra tombada dins la desmembrança. Ara la Cort Constitucionala bèlga a decidit qu’aquela lei non s’ajusta pas a la legislacion actuala e al drech internacional dels dreches umans. A mai, es en contradiccion amb l’article 19 de la Constitucion que garentís la libertat d’exprimir d’opinions sus totes los subjèctes. Pels jutges bèlgas, aquela anciana lei protegiá “la reputacion del rei mai que de las autras personas”.
 
Aquela decision ven una capitada istorica pel cantador de rap, que son extradicion en Espanha ven encara mai complicada.
 

Arrêt n° 157/2021 - L’article 1er de la loi du 6 avril 1847 « portant répression des offenses envers le Roi » viole la liberté d’expressionhttps://t.co/jk2ffbLtMZpic.twitter.com/5V7Yi5sTEK — Constitutional Court of Belgium (@ConstCourtBE) October 28, 2021   Des de sempre he tingut clar que volia posar el meu cas en mans dels drets fonamentals per un benefici col•lectiu. Ho hem aconseguit, hem guanyat i Bèlgica elimina les injúries a la corona del codi penal. Jo no vaig acotar el cap però vosaltres no m'heu deixat sol. Gràcies. pic.twitter.com/QHmlZ1hLFx — JOSEP VALTÒNYC (@valtonyc) October 28, 2021   Victory. The constitutional court abolishes the criminal law on lese majesty, by declaring it contrary to freedom of expression. A historic step for our internal Belgian legal order, and good news for the #valtonyc extradition case. https://t.co/LUx0i5zaZN — Simon Bekaert (@Simonbekaert) October 28, 2021

 
Una extradicion complicada
 
Espanha aviá demandat l’extradicion automatica del rapaire per un delicte d’enaurament del terrorisme pr’amor de las paraulas d’una cançon contra lo rei emerit, Joan Carles Ir. Mas, segon la legislacion europèa, aquela mena d’extradicion es solament permesa per de crimes punits dins l’estat en question amb almens tres ans de preson. Valtònyc lo condemnèron a dos ans de preson segon la lei espanhòla de 2012, mas quand se depausèt lo mandat d’arrèst europèu, lo còde penal aviá aumentat la pena per aquel delicte après la reforma facha en 2015. En novembre passat, l’avocata generala de la cort luxemborguesa aviá ja avisat qu’Espanha ne podiá pas reclamar l’extradicion amb un còde penal posterior als faches.
 
En setembre de 2019, la Cort de Justícia de l’Union Europèa considerèt que l’estat espanhòl podiá pas aplicar lo còde penal retroactivament per demandar l’extradicion automatica del cantador. Lo procès contra el passèt a las mans dels jutges bèlgas, çò qu’obliguèt la justícia bèlga de s'interrogar sus una lei de 1847.
 
 
En 2018, la justícia bèlga aviá ja refusat l’extradicion del cantador. Segon lo tribunal de Gant, las acusacions espanhòlas de “menaças, enaurament del terrorisme e injúrias a la corona” èran pas cap de delicte ni en Espanha ni en Belgica. Lo ministèri public espanhòl faguèt un recors a la cort d’apelacion que foguèt rebutat.