Actualitats
Un viatge immersiu dins la lenga e la cultura occitanas en Bearn
L’“Occitan experience” se tendrà del 4 al 8 de decembre e lo viatge en Bearn es previst de Barcelona estant
Tèxte legit
Kultur-iter prepausa d’experiéncias culturalas immersivas, e sa primièra proposicion es justament la dicha “Occitan experience”. S’agís d’un sojorn de 5 jornadas d’immersion dins la lenga e la cultura occitanas en Bearn. Los participants vesitaràn de productors de vin e de formatge, de sits culturals e mai una escòla Calandreta ont l’occitan serà la lenga de comunicacion a tot moment.
Kultur-iter es una iniciativa desvolopada a partir de l’experiéncia en l’ensenhament de lengas de la societat basca Lauele Hizkuntza Zerbitzuak, qu’a organizat d’experiéncias culturalas immersivas en basco e en francés. La còla de Kultur-iter es compausada de l’ensenhaira basca Oreli Alberdi, del guida de montanha bearnés David Bordes e de l’istorian e arqueològ catalan Jordi Ràfols.
L’“Occitan experience” se tendrà del 4 al 8 de decembre e lo viatge en Bearn es previst de Barcelona estant. Per mai d’informacion e las inscripcions cal vesitar lo sit kultur-iter.org.
Kultur-iter es una iniciativa desvolopada a partir de l’experiéncia en l’ensenhament de lengas de la societat basca Lauele Hizkuntza Zerbitzuak, qu’a organizat d’experiéncias culturalas immersivas en basco e en francés. La còla de Kultur-iter es compausada de l’ensenhaira basca Oreli Alberdi, del guida de montanha bearnés David Bordes e de l’istorian e arqueològ catalan Jordi Ràfols.
L’“Occitan experience” se tendrà del 4 al 8 de decembre e lo viatge en Bearn es previst de Barcelona estant. Per mai d’informacion e las inscripcions cal vesitar lo sit kultur-iter.org.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Mercès a filòlegs lengadocians e tanben de las altras terras occitanas, s'aconseguí fer la gramatica de la lenga moderna.,basada amb la lenga classica dels trobadors. Loís Alibert faguet la Gramatica de la Lenga Occitana dels parlars Lengadocians, pagada per la Generalitat de Catalunya l'an 1936. L'Occitan modern qu'escriu "tanca la porta Maria" comparat amb lo Provençal de los felibritges basat amb la grafia fonetica francesa" tanco la pourto Mario", es culturalament molt superior. Mas los lengadocians quan legeissen "tanca la porta Maria" segons los grans estudis efectuat per aconseguir l'Occitan modern; cal que o pronuncien igual amb A, amb oe neutra o fins i tot amb E; el que no poden far es o pronunciar amb O, per què seria tornar enrera abans de la creacion de l'Occitan modern.
Urosament i a molts de territoris ont encara es conserva ben la fonetica,e lo Biarnès en forma part. Vos avetz demandat jamai, per què la lenga catalana va plan, la gent la vol aprene a escriure e la parla amb normalitat per tot, al carrer a l'escola a la TV, la Radio ., e la lenga Occitana escrita va mal mas la lenga parlada va molt pietger. Per què ? O sabetz?, per què la gent a vergonha ?, per què no los agrada coma sona? La responsa es facila. Als territoris central de Lengadoc qu'an fait estudis sobre la lenga e an aconseguit un bon estandard per la lenga escrita, s'an oblidat de la fonètica e pronuncian majoritariament: Tanco la porto Mario, Antonio, Josepo ,Claudio, Laio, Amando, Onorato, Anno, Ado, Liberato, Jacobino, Joaquimo, Jordino, Esperanço, Estefanio,....Mas açò té solucion, aprenetz de las terras coma aquesta qu' an sabut conservar ben la fonètica e segur que tot anirà plan.
Lo Biarnès forma part de los territoris que pronuncian plan los femenins coma la lenga classica dels Trobadors. Tanca la porta Maria. Visca ! Foguet plan emparentat amb los comtes de Barcelona, o melhor foguet dels Comtes de Barcelona.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari