capçalera campanha

Actualitats

Lo filme Bogre se projècta a Besièrs, Barcelona e Lhèida en preséncia del realizaire

Produch per la Chambra d’Òc e realizat per Fredo Valla, es un documentari qu’assabenta de la crusèla persecucion dels catars e de sas consequéncias umanitàrias

Tèxte legit

Lo filme Bogre, realizat pel cineasta occitan conegut Fredo Valla, se projectarà dins los jorns avenidors a Besièrs, Barcelona e Lhèida en preséncia del realizaire. Presentat en primièra al Festenal Internacional de Cinèma de Sòfia dins la prima passada, s’agís d’un documentari de 200 minutas que tracta una crusèla persecucion religiosa de las consequéncias umanitàrias desastrosas. A mai, s’i revèla d'istòrias tombadas dins la desmembrança, l’anar e venir de personas, de culturas e d’idèas que bastiguèron en Occitània una civilizacion revolucionària que l’intolerància poguèt pas suportar.
 
 
Besièrs: 25 de novembre
 
La projeccion-rescontre en preséncia de Fredo Valla se tendrà lo 25 de novembre que ven a 18h30 al cinèma MonCine de Besièrs, gràcias al CIRDÒC. L’entrada es gratuita mas se cal marcar a l’e-mail info@oc-cultura.eu o ben al +33(0)4 67 11 85 10. Passador sanitari obligatòri.
 
 
Barcelona: 1 e 2 de decembre
 
A Barcelona, Bogre se projectarà lo 2 de decembre a la Filmotèca de Catalonha a 16h tanben en preséncia del realizaire. Pasmens, la velha, lo Musèu d’Istòria de Catalonha aculhirà a 18h30 una presentacion del filme e de l’istòria amb lo quite Fredo Valla.
 
 
Lhèida: 3 de decembre
 
L’endeman de la projeccion de Barcelona, Bogre se difusarà a Lhèida, totjorn en preséncia de Fredo Valla. L’eveniment serà acompanhat d’un programa d’activitats pensat per far descobrir la cultura e la lenga occitana als abitants de la vila.
 
 
Un filme en cinc lengas, dont l’occitan
 
Bogre es un filme en cinc lengas (bulgar, francés, occitan, italian e bosnian) que se distributz amb de sostítols en quina que siá d’aquelas cinc lengas. Es produch per la Chambra d’Òc amb lo sosten del CIRDÒC, demest d’autres. Per las projeccions en Catalonha, s’es ajustat de sostítols en catalan.
 
 
Un insult per justificar un genocidi
 
En occitan, lo mot “bogre” significava originàriament “abitant de Bulgaria”. Puèi —çò ditz lo filme— venguèt un insulte adreiçat als catars d’Occitània. En occitan actual, “bogre” a pres un significat d’inapte, de coquin, de persona malfasenta qu’amaga la vertat. Aquel cambiament semantic se compren plan quand coneissèm las rasons per las qualas se decidiguèt de perseguir los catars. Fòrça d’elas an de coïncidéncias esfraiosas amb los arguments qu’an justificat la shoah e tantes autres genocidis. A mai, los occitans suspèctes d’èsser catars o d’aver aculhit un catar èran marcats amb una crotz jauna cosuda sul pitre.

 
 












abonar los amics de Jornalet

 

 
 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

Pascau
3.

Qu'i volèvi anar a Besièrs mes ne poderèi pas :(

B'esperi que passarà lèu a Tolosa.

Qu'èi enveja de'u véder per'mor que soi passionat per l'istòria de la crosada albigesa e peus mites a l'entorn deus eretics "catars" de Lengadòc.

  • 3
  • 0
francesc palma
2.

Aquel que se dedica a posar punts negatius, li voldria demanar que pensàs duas vegadas aqueste tema de la fonetica amb -O. Per què tots los que escrivim aquí estimam l'occitan e volem lo melhor e la seva recuperacion e normalizacion. Amb sinceritat e amb lo cor obert, daissant coma t'an ensenhat la pronunciacion, e daissant de banda coma o pronuncias al teu poble, tu mateis coma persona adulta, creses que per far l'estil fonetic o estandard per la tv, radio, escola, coma fan totas las altras lengas, es melhor la forma "tanco la porto Mario"?, o pronunciar "tanca la porta Maria" coma fa l' italian, lo castelhan, lo Sard, lo Romanès, lo catalan de Valencia e Lleida, e altres parlars occitans. O amb la e neutra: "tanc(oe) l(oe) port(oe) Mari(oe)"coma fan lo Portuguès, lo catalan, lo francès per la poesia e cançon, lo romanch e altres parlars occitans ?

  • 2
  • 0
francesc palma
1.

Quan la passen a Lleida e Barcelona se veirà se la gent o compren la part en occitan o non. Cresi que aquestes filmes que volen aver una projeccion tanben als Països Catalans, e perquè non als països latins, s'an de far amb una fonètica latina amb la a atona finala e non la o. Amb una fonètica logica de l'Occitan.

  • 4
  • 7

Escriu un comentari sus aqueste article