Actualitats
Canadà: crompar de licéncias de caça per salvar la vida dels animals
La nacion dels kitasoo/xai’xais vòl promòure lo torisme ecologic e metre lo ponch final a las activitats extractivas
Tèxte legit
La nacion dels kitasoo/xai’xais, amb lo sosten de collectius ecologistas de Canadà, coma la Fondacion Raincoast Conservation, an organizat una campanha de micromecenatge per obténer los 1,92 milion de dolars necites per crompar de licéncias de caça. Vòlon aital téner alonhats los caçaires internacionals qu’a l’ora d’ara pagan de fortunas per poder caçar de lops, de pumas o d’orses dins lor territòri. “Avèm una relacion especiala amb tota la vida salvatja de nòstre territòri, educam nòstres joves per que la respècten”, çò ditz Douglas Neasloss, cap de la nacion kitasoo/xai’xais a Klemtu, un petit vilatge de la còsta nòrd-oèst de Canadà.
Segon un estudi comandat per la comunautat kitasoo/xai’xais, los orses an mai de valor vius que mòrts. Los toristas que cada an vesitan la region amb l’espèr de veire e de prene de fòtos d’un d’aqueles especimens despensan 12 còps mai que los caçaires qu’o fan amb l’espèr d’emportar a l’ostal lo presat trofèu mòrt. Dins la region abitan d’orses nègres, de grises e d’orses de Kermode, diches “orses d’esperit”.
Per tant, las comunautats indigènas de la Colómbia Britanica vòlon promòure lo torisme ecologic e metre lo ponch final a las activitats extractivas. “Abans, las activitats mai importantas èran la pèsca e la copa dels arbres, mas nos cal cambiar e començar de desvolopar una economia duradissa de tèrme long”, çò assegura Neasloss.
Per collaborar al micromecenatge podètz clicar aicí.
Segon un estudi comandat per la comunautat kitasoo/xai’xais, los orses an mai de valor vius que mòrts. Los toristas que cada an vesitan la region amb l’espèr de veire e de prene de fòtos d’un d’aqueles especimens despensan 12 còps mai que los caçaires qu’o fan amb l’espèr d’emportar a l’ostal lo presat trofèu mòrt. Dins la region abitan d’orses nègres, de grises e d’orses de Kermode, diches “orses d’esperit”.
Per tant, las comunautats indigènas de la Colómbia Britanica vòlon promòure lo torisme ecologic e metre lo ponch final a las activitats extractivas. “Abans, las activitats mai importantas èran la pèsca e la copa dels arbres, mas nos cal cambiar e començar de desvolopar una economia duradissa de tèrme long”, çò assegura Neasloss.
Per collaborar al micromecenatge podètz clicar aicí.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari