capçalera campanha

Actualitats

Que pòdon far los servicis d’intelligéncia espanhòls per arrestar l’independéncia?

La sedença del Centre Nacional d’Intelligéncia (CNI)
La sedença del Centre Nacional d’Intelligéncia (CNI)

Rapòrt del jornal catalan Vilaweb sus las estrategias a posita dels organismes d’informacion que son liats a la seguretat de l’estat per boicotar lo procès sobeiranista.


L’independéncia de Catalonha met en perilh dos principis fondamentals del nacionalisme espanhòl: l’integritat territoriala e la viabilitat economica d’Espanha. Los dos fondaments an garentit fins ara un “modus vivendi” qu’a permés a l’estat de finançar de grandas infrastructuras de “modernizacion” —e mai se fòrça vegadas son dins la linha erronèa: tren AVE, aeropòrts, etc.— e un estatut nòu dins l’ordenament internacional. E o a garentit gràcias a l’escanament financièr dels Païses Catalans, que comprenon tres de las comunautats autonòmas amb mai de deficit fiscal dins l’estat.

Pr’amor d’aquò, qu’una partida —lo Principat— d’aquela font generadora de riquesa decidisca de n’acabar amb aquel modèl e de far son camin pròpri, aquò es vist, dempuèi las estructuras de poder espanhòlas, non pas coma una opcion politica rasonabla democraticament, mas coma un risc enòrme per Espanha. Pr’amor d’aquò, l’estat pensa d’activar totas las estrategias e ressorsas que tenga a posita per frenar, e talhar a la racina, la possibilitat de l’independéncia de Catalonha.

E los estats, totes los estats en general, tenon a posita una aisina pensada a bèl exprèssi per garentir l’integritat del territòri e la viabilitat de lor projècte: los servicis d’intelligéncia. En lo cas espanhòl, òm parla de costuma del Centre Nacional d’Intelligéncia (CNI), mas i a fòrça mai d’aparelhs e d’organismes de l’estat que s’ocupan d’aquel prètzfach. Per ne citar sonque qualques unes, i a la Comission Delegada del Govèrn per los Afars d’Intelligéncia (CDGAI), qu’aplega los responsables dels principals organismes sota la supervision dirècta de la presidéncia del govèrn; lo Centre de Coordinacion Antiterrorista (CNCA), del Ministèri de l’Interior; lo Centre d’Intelligéncia contra lo Crime Organizat (CICO); lo Comissariat General d’Informacion (CGI) de la polícia espanhòla; lo Servici d’Informacion de la Gàrdia Civila (SIGC); lo Centre d’Intelligéncia de las Fòrças Armadas (CIFAS); lo Centre d’Operacions de Seguretat de l’Informacion del Ministèri de la Defensa (COSDEF); lo Servici de Vigilància Doanièra e l’Unitat d’Intelligéncia Financièra, del Ministèri de las Finanças (SEPBLAC); etc.

I a donc tota una armada de foncionaris dedicada a garentir la viabilitat de l’estat espanhòl. Mas, quin es l’objectiu concret dels servicis d’intelligéncia? Obténer, metre en comun, sistematizar e analisar l’informacion especifica sus los faches, las menaças, los risques e los conflictes qu’afèctan la seguretat e la viabilitat interiora e exteriora de l’estat. Amb l’objectiu de prevenir e anticipar l’evolucion d’aqueles risques, d’agir per neutralitzar las accions contràrias e de condicionar las decisions d’aqueles que meton en perilh l’estat.


Cossí pòdon agir los servicis d’intelligéncia contra l’independentisme?

Après aver consultat d’expèrts en seguretat e defensa, vos podèm ofrir una lista de las accions que l’estat es en condicions d’activar contra lo procès sobeiranista. Lo cicle de l’activitat d’intelligéncia ten cinc fasas basicas: planificacion, obtencion d’informacion, tractament, analisi e intervencion. Nos centram sus las doas fasas qu’an un caractèr operatiu e que se fan sus lo terren: obtencion d’informacion e intervencion. Per aquò, classificarem las accions en aquestas doas seccions.


Obtencion d’informacion

Interceptar de comunicacions. Coma s’es pogut verificar per las informacions sus de cases de corrupcion qu’an esclatat darrièrament, los que reculhisson d’informacion per l’estat an la capacitat e la competéncia d’interceptar las comunicacions dels investigats. Ja que lor fa mestièr una autorizacion judiciària, los servicis d’intelligéncia, per fin de l’obténer, an un magistrat del Tribunal Suprèm que lor es adjudicat. Lo trabalh inclutz las escotas telefonicas, mas tanben las intercepcions dins quin que siá dels canals de comunicacion personala a posita: corrièr electronic, videoconferéncias, charradas d’Internet, reünions enregistradas, etc. S’es sauput de cases dins los quals, e mai, s’es recorregut a de piratas informatics per intrar dins d’ordenadors.

Captura d’imatges. Coma ditz la famosa frasa, de còps, un imatge val mai que mila mots, e aquò o sabon pro ben los agents d’espionatge. Obténer un imatge sensible e comprometent de qualqu’un pòt portar fòrça informacion e sempre pòt èsser una arma en resèrva dins la fasa de difusion. La captura d’imatges se pòt far principalament amb de mejans fotografics o videografics e a travèrs de satellits.

Informators. La manièra mens sofisticada d’obténer d’informacion es, probable, la mai frequenta e la mai anciana. Los agents d’intelligéncia desplegan totas las tecnicas qu’an a posita per establir una ret de confidents “civils” que provesisson tota l’informacion que considèren oportuna o d’interès especial, mercés a lor posicion professionala, d’amistat o de relacion familiara. Los informators pòdon collaborar amb los servicis d’intelligéncia espanhòls per tres motius principals: conviccion patriotica; compensacion economica, materiala o professionala; e menaça o constrencha.

Infiltrats. A la diferéncia dels informators, los infiltrats son d’agents d’espionatge qu’an capitat de se far passar per de civils e d’obténer una posicion avantatjosa per la captacion d’informacion dins de luòcs privilegiats o ben situats. Los objectius principals d’aqueles agents son los partits politics, las institucions, las organizacions civicas —d’activisme, sindicalas, patronalas, etc.—, las entrepresas estrategicas, los Mossos d’Esquadra, los policièrs municipals, etc. Un còp infiltrats, los agents agisson en acòrdi amb la posicion qu’ocupan, en s’avisant de pas levar mai de sospièchas, e provesisson als analistas dels servicis d’intelligéncia tota l’informacion que son capables d’obténer.

Seguiments. Una autra formula per obténer l’informacion maximala de qualqu’un es de ne far un seguiment. Se cèrca de saber amb qui se reünís l’individú investigat, los luòcs que frequenta, las abituds, las reaccions dins cada situacion, los oraris, etc. Aquela informacion servís basicament per engraissar los famoses dorsièrs d’informacion comprometenta que l’estat fa servir dins de fasas ulterioras per neutralizar o desactivar d’individús que destorban.

Interrogatòris. Un còp dobèrt un procès judiciari o quand s’es fach una detencion, los afectats —encausats, detenguts, victimas o testimònis— son interrogats per la polícia e declaran davant lo jutge. Los servicis d’informacion an fòrça interès per aquela informacion, e mai se l’objècte del procès es pas çò qu’investigan en concret, perque lor pòt portar de pistas sus de ponches febles e de linhas d’accion novèlas. En de cases que i a, los agents dels servicis d’intelligéncia pòdon participar als interrogatòris de la polícia o ben demandar qu’òm interrògue sus de questions que los intèressan particularament.

Mejans de comunicacion. Los organismes d’intelligéncia fan una voidada sistematica de tot çò que los mejans de comunicacion convencionals (jornals, televisions, ràdio...) publican o emeton. Amb d’engenhs tecnologics de deteccion dels mots sensibles, tanben revisan l’informacion publicada sus Internet: dins los blògs, dins los portals d’informacion, dins los rets socials... D’aquelas fonts, ne trason de grandas quantitats d’informacion, e lo trabalh principal que fan es de destriar lo gran de la palha.

Autres organismes de l’estat o estrangièrs. Lo recuèlh d’informacion es pas un monopòli dels organismes de l’estat. I a fòrça organizacions publicas e privadas que tenon aquel objectiu. Un cas fòrça clar, son las ambaissadas, qu’envian de cablegramas amb d’informacion d’interès estrategic al Ministèri dels Afars Estrangièrs e que, majoritàriament, assostan d’agents dels servicis d’intelligéncia. Tanben las polícias autonomicas e municipalas reculhisson d’informacion per d’investigacions pròprias. I a d’entrepresas privadas de seguretat e d’espionatge. E, sustot, i a los servicis d’intelligéncia estrangièrs dels estats qu’an d’interèsses estrategics dins nòstre país. L’intelligéncia espanhòla a de relacions, cèrca de contrarotlar los movements de totes aqueles autres organismes e, se i ten un interès, cèrca la manièra d’escambiar amb eles d’informacion utila o de ne cromprar.


Intervencion

Conflictes e divisions. Los servicis d’intelligéncia espanhòls pòdon cercar de crear de divisions e de conflictes entre los agents del sobeiranisme per crear de confusion, entrepachar lo procès e provocar de mesfisança. I a de metòdes per o far, especialament dos: l’accion d’infiltrats que pòdon suscitar de desinformacion e, tanben, far circular de rumors o d’informacion confidenciala comprometenta; dins l’independentisme, las divisions e los conflictes intèrnes de las organizacions son lo pan de cada dia. Òm pòt pas establir quin percentatge dels cases se pòt imputar a la tradicion e al caractèr dels quites independentistas e quin cal atribuir a l’òbra de l’intelligéncia espanhòla.

Rumors inspiradas. Aquò es una de las armas mai poderosas que tenon los aparelhs d’estat per intervenir dins un conflicte o dins un front de dissidéncia. Per natura, una rumor s’estend coma una taca d’òli, circula mai lèu que la polvera e es plan de mal combatre de part de l’afectat. Las rumors inspiradas ja foguèron una arma de primièr òrdre dins la Segonda Guèrra Mondiala, quand los estats en conflicte organizèron d’autenticas maquinas de produccion e difusion de rumors amb de tecnicas pro sofisticadas. A l’ora d’ara, en Catalonha, totòm sap e pòt identificar qualques unas de las rumors que circulan e qu’òm finís pas jamai de contrastar ni de resòlver. Per far circular una rumor interessata e qu’afècte l’autoritat, la fisança o lo bon nom de qualque dirigent politic o social, los servicis d’intelligéncia recorron a de messatgièrs aparentament nèutres, que plan sovent arriban pas d’èsser conscients que son utilizats. La fòrça d’una rumor es qu’e mai los activistas independentistas mai combatius se’n fan resson e l’escampan inconscientament.

Desercions e constrenchas. Coma avèm dich abans, l’intelligéncia a costuma de preparar de dorsièrs confidencials sus de personas e d’organismes amb l’informacion qu’a obtengut. Aqueles dorsièrs servisson per identificar las feblesas e vulnerabilitats del movement independentista e de sos agents. Un còp identificadas, aqueles dorsièrs pòdon servir per desactivar un individú considerat potencialament perilhós per l’estat. La constrencha consistís a l’avertir que l’informacion del dorsièr se divulgarà als mèdias o que se portarà a un tribunal se contunha pel camin “erronèu” o se plega pas.

Opinion publica. Un autre dels fronts qu’òm pòt utilizar per cercar de cambiar e d’arrestar la volontat democratica dels catalans es de temptar d’intervenir dins la creacion de çò que s’apèla l’opinion publica. Principalament, la manièra d’o far es de favorir que los mejans de comunicacion s’orienten vèrs una linha politica determinada, en aquel cas unionista, e que los creators d’opinion amb los jornalistas ne sián los propagators. Los mejans de comunicacion sociala, amb las rumors inspiradas, son las aisinas mai eficaças per formar un estat d’opinion contrària a l’independéncia. En aquel terren trobarem, sens anar gaire luènh, d’exemples clars e evidents de l’us dels mèdias per cercar de capvirar l’evolucion previsibla del procès independentista.

Ambient crispat e violéncia. Una de las fantaumas que l’intelligéncia espanhòla a identificadas, e que subrevòla la creacion de l’estat pròpri, es lo “trencament de la coesion sociala”, de la patz e de la seguretat actuala. Los servicis d’intelligéncia dels estats qu’an afrontat de procèsses de secession intèrnes an pas renonciat a estimular la crispacion e a favorir los brots violents per fin de crear un estat de paur paralisanta. En Catalonha, encara i a pas agut de cases de violéncia explicita liats dirèctament al procès d’independéncia, o se son pas exprimits d’aquela manièra. I a agut qualque intimidacion e qualque excès policièr, mas pas res de nòu que non se passèsse abans de situar l’independéncia al centre de l’agenda politica.

Grops unionistas. Entre los prètzfaches de l’intelligéncia, i a lo de crear de grops organizats que defendan los interèsses de l’estat dins lo territòri, delà los partits politics o en utilizant los partits coma plataforma d’acccion. Los fonzes reservats de l’estat pòdon servir per finançar l’activitat d’aqueles grops e los dotar de mai de visibilitat que la que lor correspond per lo sosten social. En Catalonha, ja i a de grops qu’agisson per far pression dins aquel sens, tal còp a partir de plataformas entrepresarialas, tal còp a partir d’entitats aparentament civicas.

Escampar de porcariá. Amb l’objectiu de far pèrdre completament la fisança en los agents politics, se pòt desplegar una estrategia de gausidura per la via policièra e judiciària. De corrupcion n’i a e sempre n’i a agut, a un gra o un autre, mas es simptomatic que comencen d’esclatar de cases que son pas brica recents al moment de l’escomesa maximala de las institucions catalanas envèrs l’estat. L’estat a pas de s’inventar de corrupcion ont n’i a pas —e mai s’es tanben una possibilitat, en de cases concrets, en cò nòstre—, mas si que pòt alucar lo ventilador quand mai li conven. D’aquel biais, se pòt far pèrdre la fisança en los politicians qu’an de dirigir lo procès e distraire l’atencion de la societat cap a de direccions diferentas de l’independéncia.

Operacions especialas. Fin finala, los servicis d’intelligéncia pòdon planificar d’accions operativas contra d’elements determinants del procès d’independéncia se la rèsta de las opcions enumeradas capitan mal. En principi, l’estat evita de far d’operacions de sabotatge quand lo conflicte es dobèrt e dirècte. Mas cal aver d’a ment la lei 11/2002, qu’establís la mission del Centre Nacional d’Intelligéncia (CNI) espanhòl, e que ditz que deu “neutralizar las activitats de grops o de personas que metan en risc, menacen o atempten contra l’ordenament constitucional, los dreches e las libertats dels ciutadans espanhòls, la sobeiranetat, l’integritat e la seguretat de l’estat”.
 
 


Pere Cardús i Cardellach







 
Aqueste article, adaptat del catalan a l’occitan, ven del jornal en linha Vilaweb amb qui Jornalet a un acòrdi de collaboracion.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

Christian Andreu Reus, Catalonha
2.

Pensi que l'estat espanhou enquera a pas compres que aguest ei un procès del poble. Se pensen qu'ei ua istuera de lo president del gobern catalan e basta. Passa arren si volen arrestar los politicians corrupte. Melhor per a nosautes. Mas quan pensaran que tot ei fach veuran qu'ei un proces que lo fa lo poble catalan. Siam preparats pera tornar a sortir a las carrieras coma vam far l'onze de seteme. E ac tornaram a far. Visca Catalunya libera ! Visca Occitània !

  • 3
  • 0
X3000 Centre d'Informacions Administrativas
1.

Se la democracia va pas dins lo bòn sens, vesem totas las pichonas magolhas per manipular las nacions. Los còps de passa passa per que la lei dal mai fòrt de la jungla contunhe, en version soft...

Una man de ferre sota un gant de velós... me rementarà ben qualqua ren.

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article