Actualitats
Panamà a creat un pargue marin gigantàs
Lo nòu pargue marin li dison Coiba e protegís 67 908,98 km2 d’aiga de l’ocean Pacific
Panamà contunha, a l’ora d’ara, d’èsser un país que vòl mostrar lo camin a d’autras nacions per tal d’ajudar l’environament, protegir sas espècias de fauna e flora e arrestar l’ataca dels umans contra la vida salvatja. E ongan o a fach en tot crear una nòva resèrva marina que serà lo 30% del territòri marin d’aquel país american.
Lo nòu pargue marin li dison Coiba e protegís 67 908,98 km2 d’aiga de l’ocean Pacific devèrs las còstas de Panamà. Lo pargue es gaireben tan grand coma lo quite Panamà e aquel estat ven aital lo segond país american que vòl participar a l’iniciativa de las Nacions Unidas 30x30. La nòva lei qu’a fach votar lo govèrn de Panamà confirma qu’aquel país vòl protegir fins al 30% de son territòri marin. Lo primièr país american a o aver fach es Chile.
Un pargue marin tras qu’estonant
Amb aquel nòu pargue marin, Panamà pòt, a mai, protegir divèrses massisses montanhoses de jos l’aiga e amb una fauna marina susprenenta dont fòrça espècias son encara desconegudas per l’òme. Tanben i a dins aquel nòu airal protegit una zòna de migracion de peissum, qu’es tanben l’ostal de mai de 14 espècias de mamifèrs, dont 12 son en grèu dangièr d’extincion segon l’Union Internacionala per la Conservacion de la Natura (UICN), coma la balena blava, lo cachalòt e la balena del nòrd. (Legissètz la seguida).
Aqueste article es publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion. Podètz legir l'article entièr aicí.
Lo nòu pargue marin li dison Coiba e protegís 67 908,98 km2 d’aiga de l’ocean Pacific devèrs las còstas de Panamà. Lo pargue es gaireben tan grand coma lo quite Panamà e aquel estat ven aital lo segond país american que vòl participar a l’iniciativa de las Nacions Unidas 30x30. La nòva lei qu’a fach votar lo govèrn de Panamà confirma qu’aquel país vòl protegir fins al 30% de son territòri marin. Lo primièr país american a o aver fach es Chile.
Un pargue marin tras qu’estonant
Amb aquel nòu pargue marin, Panamà pòt, a mai, protegir divèrses massisses montanhoses de jos l’aiga e amb una fauna marina susprenenta dont fòrça espècias son encara desconegudas per l’òme. Tanben i a dins aquel nòu airal protegit una zòna de migracion de peissum, qu’es tanben l’ostal de mai de 14 espècias de mamifèrs, dont 12 son en grèu dangièr d’extincion segon l’Union Internacionala per la Conservacion de la Natura (UICN), coma la balena blava, lo cachalòt e la balena del nòrd. (Legissètz la seguida).
Aqueste article es publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion. Podètz legir l'article entièr aicí.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
En França, avem las mai petitas resèrvas Naturelas Marinas tal comz Cerbèra Banyuls subre 650 hectaras, amb una tala subrepesca e tant de barcas motorizadas qu'avèm de resèrvas senses peisses. En encara piéger en Occitània per la paureta isla de Pòrt Cròs.
Visca Panama
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari